Invocació per encarar el desastre

L’existència de l’ésser humà podria percebre’s com lineal. Al seu torn, el temps és explicat de manera circular (cíclica). Aquesta repetició rítmica d’unitats de temps i de successos (hivern estiu, vida i mort), ha donat lloc a esdeveniments col·lectius que dialoguen amb existències majors a la pròpia. Aquests esdeveniments de connexió inter-temporal es van transformar en rituals o cerimònies en què el temps exacte s’atura per donar lloc al ritme propi del ritu. En aquest, el present comunica al passat i es prediu el futur. Aquests esdeveniments conviden periòdicament a compartir moments de naturalesa interactiva, espiritual i psicològica, que ajudaran a créixer, a adaptar-nos o renovar-nos. Per a la creació d’acords i assimilació de processos. Les cerimònies es converteixen llavors, en vivers d’idees i cohesió de comunitats, a través d’experiències psico-emotives. D’aquesta manera, la participació en accions rituals representa una mena d’immersió en estats comunicatius, d’aprenentatge i de transformació.

Partint d’aquests supòsits proposo, sota el nom de “Invocaciones para encarar el desastre”, una sèrie d’accions oscil·lants entre allò performàtic i el cerimonial, amb la intenció de convertir-se en un treball col·lectiu per als que volen implicar-se, com a provocació per transformacions participants al voltant del record del contingut dels acords de pau ferma i duradora de Guatemala.

La primera “Invocació per encarar el desastre” va succeir el 29 de desembre de 2015 a la ciutat de Guatemala, durant l’aniversari de “els acords de pau”. Culminant aquest dia, amb una cerimònia personal de tristesa i invocació davant la incapacitat i ineficàcia de les accions realitzades durant els moviments socials guatemalencs del 2015.

Abans del 29 desembre 2016 succeiran diverses “Invocacions per encarar el desastre”. Les instruccions són les següents:

1. Tria un espai reverencial, d’almenys 3 x 3 metres i prepara un ambient cerimonial.
2. Reuneix amics o coneguts que vulguin participar en l’activitat.
3. Assigna a un o dos dels participants per a la documentació en foto o dibuix de “tota l’activitat”.
4. Col·loquen-sobre una catifa color violeta, cara a cara els uns dels altres.

Lliuri als assistents, una còpia de l’instructiu i llegeixin el text a continuació.

Aquest territori és història, és gent, és riquesa i pobresa. Amb la força del ritu unirem el passat i el futur. Que l’any 1996, després d’un document d’acord, ens prometia pau. Avui que persisteixen els mateixos dolors d’abans. Provoquem nosaltres mateixos la pau, demanem per:
El dolor de ser germans separats per cultura, color i diners
Pel dolor de ser germans i no compartir els mateixos drets
Pel dolor de viure engabiats en reixes, tanques i silenci
Pel dolor de no conèixer els morts de la guerra, ni veure’ls justícia
Pel dolor que créixer dificultosament uns, i fàcilment altres
Pel dolor de veure impotents, la pobresa créixer cada vegada més gran
Pel dolor de l’educació lluny de les aldees, i injustament a prop de la ciutats
Pel dolor de veure el nostre poble sense opinió, ni valor per a la participació
Pel dolor de lleis injustes creades per enredar
Pel dolor de saber que ho sabem, sense somiar com canviar
20 anys de pau sense pau.

5. Seleccioneu un o dos dels “dolors” esmentats, sobre el qual tots els presents vulguin demanar. Col·loqueu-vos en la posició de major reverència o respecte que conegueu.
6. Concentreu-vos col·lectivament en les peticions acordades, durant almenys 10 minuts i màxim 20.
7. En finalitzar, escriviu o graveu testimonis dels participants sobre l’experiència. Podeu fer servir aquestes preguntes: Què vaig pensar en arribar? Què penso ara? Què vaig sentir durant la invocació – oració? Com continuaré demanant per temes com els de l’experiència d’avui?

Podeu repetir l’activitat tantes vegades com vulgueu. Podeu compartir aquest instructiu, perquè altres persones participin. Envieu les imatges i testimonis (escrits o en so), al correu: invocacionesparaeldesastre@gmail.com