Itinerari quatre: La salvació de la mirada

Tancarem en el mateix lloc on vam començar: en la mirada, encara que ara es tractarà d’una mirada diferent, la mirada divinitzada o corporificada a través del símbol de la serp. Diferents pintors i pintores han vist i fet veure en ell una prova valedora del seu art: un concept realitzat per a l’ocasió mostra un nivell d’interpretació diferent, que la seva autora explicarà al final. En aquest itinerari ens ha guiat Sacha Esteban Buquet, @shura_*xyx, com a esperit, apareix en el dibuix, davant del temple que ha servit d’escenari, amb la serp que descendeix al voltant d’ell, intentant provocar un sobresalt a la vista.

En el passatge que ens ocupa, vaig pensar immediatament en Víctor Balcells Matas, l’únic escriptor espanyol capaç de fer-li una exegesi:

La psicoanalista junguiana Marie-Louise Von Franz va relatar en una de les conferències l’experiència amb un famós quiromàntic alemany anomenat Spier, autor de llibres sobre el tema. Per llegir les mans no mirava directament el palmell sinó que la cobria de sutge i després feia una impressió sobre paper. El que estudiava era la impressió. Von Franz va permetre que Spier li fes una lectura amb la condició que només veiés el passat, ja que no volia veure’s condicionada pel que fa al futur. A partir de la lectura de la mà, Spier va descriure detalls molt precisos de la vida de Von Franz, com ara la data i les condicions d’una important operació quirúrgica. Després de la lectura van quedar una estona xerrant i Spier li va explicar que la major part de la seva capacitat endevinatòria procedia de la seva intuïció com a mèdium. Quan algú entrava a la seva consulta ell sabia immediatament moltes coses sobre aquesta persona. La impressió de les línies li servia per concretar i determinar quines coses sabia. D’alguna manera, segons explica Von Franz, Spier podia projectar el seu coneixement inconscient sobre aquestes línies i després informar-ne el client. Aquest concepte es relaciona amb el principi psicoanalític junguià segons el qual l’inconscient té un coneixement absolut. Tenim indicis d´aquest coneixement absolut a través dels somnis.

“L’inconscient sap coses; coneix el passat i el futur, sap coses sobre altres persones. Tots nosaltres tenim de tant en tant somnis en què se’ns informa de l’estat d’altres persones”. Per a Von Franz, un mèdium és una persona que té una relació propera amb aquest coneixement absolut de l’inconscient. I, en general, aquest coneixement s’obté quan ens trobem en estats de consciència reduïda. Podem seguir aquesta imatge de la mediumnitat a la figura dels artistes i al seu tracte amb la creació.

A la imatge de la serp hi ha dues formes o nivells de visió (es tracta d’un continu, però per entendre’ns concretem dues formes): una forma que s’aferra als accidents i avatars de l’existència i una altra que va a l’essència , que s’eleva per sobre d’ells i se salva. Aquesta manera de mirar és una de les claus de tot artista en formació. Una habilitat que es pot adquirir i que cal entrenar atesa la nostra natural disposició per a la consciència i allò racional.

Si ens fixem en les tècniques tradicionals d’endevinació, prèvies a la utilització de números, observem que estan basades en alguna mena de patró caòtic a partir del qual es fa la lectura. Per exemple, quan es llegeix el pòsit del cafè o en algunes societats africanes quan es llegeixen els ossos d’un pollastre en ser llançats a terra. A occident, aquesta mateixa lògica funciona en el test psicològic de Rorschach: un atén un patró caòtic i llavors sorgeix a partir d’ell una fantasia-imatge, i el complet desordre del patró confon i debilita la consciència i permet aflorar aquests significats profunds.

Tant l’artista com el mèdium necessiten en un moment donat una reducció del nivell mental (fins i tot l’accés al trànsit) per poder extreure aquests coneixements essencials que després impregnen d’atemporalitat (com el mateix inconscient) l’obra.

Com succeeix això? Von Franz diu: “El coneixement absolut de l’inconscient és com una espelma. Si tenim la llum elèctrica del nostre ego conscient al centre, aleshores no és possible veure la vela ni distingir la seva pròpia llum”. L’observació dels patrons caòtics, doncs, ajuda a desestabilitzar el centre de la consciència i permet accedir a aquest coneixement subjacent. Societats primitives realitzen aquesta operació de diferents maneres en les seves tradicions respectives. A la Xina hi ha per exemple la lectura de les closques trencades de tortugues. A la tribu africana Uri, la lectura d’un bol d’aigua i els reflexos. En psicoanàlisi occidental se suggereix als analitzats que realitzin dibuixos/pintures abstractes (random). Normalment, l’analitzat comença dibuixant un punt i a partir d’aquí desenvolupa un dibuix impulsat per l’inconscient. A l’operació pictòrica passa una cosa semblant a induir un parcial estat de son dins de l’estat de vigília. “És probable que estiguem tot el temps somiant mentre estem desperts, però a causa de la brillantor de la nostra consciència desperta no som capaços de veure-ho”, assenyala Von Franz.

En la pràctica artística pictòrica (però també d’altres, com l’escriptura o fins i tot l’enregistrament de vídeos, que practico) té ple sentit accedir a aquests procediments del que és aparentment irracional per obtenir alhora imatges i veritats fonamentals nítides que transmetre o plasmar en les nostres obres. Posar la mirada sobre el món i alhora ser capaços de posar-la més enllà del nostre estat de vigília, o en estats parcials, és un motor inefable de la creació i la marca indiscutible dels grans creadors. La imatge de la serp daurada així ens acompanya.
Víctor Balcells Matas

En el text dels Números, el poble jueu, sempre de camí a la Terra Promesa, desanimat i fart d’alimentar-se només de mannà, maldiu a Moisès i renega contra el seu Déu. El càstig no es fa esperar: li arriba sota la forma de serps “ ardents que mossegaven ”, rèpliques de les serps que havia enviat Atenea al Laooconte i la serp que havia seduït Adam i Eva al Paradís. Moisès intercedeix, una vegada més, i la clemència divina li ordena fondre una serp de bronze i hissar-la sobre un pal perquè “ qualsevol que fos mossegat i mirés a ella, viurà”. Encara que el segon manament del Decàleg prohibia la confecció humana d’imatges, sembla que aquest passatge va servir de justificació quan es van buscar en l’Escriptura proves contundents per a les “imatges sagrades”, sempre que aquestes es remetessin a Ell.

Subjeu un sentit tràgic del veure en aquest passatge, que Karma Juliana, dotant de color el símbol diví, interpreta a continuació.

LA SERP- FARO: CONCEPT

“El concept art no deixa de ser un altre mitjà artístic de produccions visuals mitjançant el qual es busca trobar un resultat visual per a un guió, història o idea.
En aquesta demo es mostra una possible adaptació de l’episodi bíblic de “ La serp de bronze” dins de l’àmbit del concept art. On posem la mirada? Què volem deixar que ens afecti i què no?

Quants estem disposats a deixar créixer el nostre esperit?

Hi ha moltes maneres d’interpretar aquests conceptes però al final la base continua sent la mateixa: en el meu cas, donat l’interès que tinc pel món de l’animació, els videojocs i la il·lustració m’he deixat portar per una visió una mica més naïf, inspirada en els mons onírics de Studio Ghibli i la senzillesa del dibuix animat.

Davant d’una idea i una fulla en blanc, un concept artist comença a buscar, s’amara d’influències i busseja dins d’elles per a intentar trobar la millor solució. Quan es treballa en animació hem de ser molt conscients dels detalls i dels contrastos de color. A més detalls, més difícil fer l’animació a mà i a menys contrast, més difícil interpretar el que està passant.

La demo consta d’una recerca de la serp en si, tractant-la com si fos un objecte o un element de rellevància dins d’una història per a un curtmetratge animat. Si ens posem tècnics, el nom correcte seria “prop” que ve a ser un objecte, que pot tenir o no rellevància dins de la història i amb el qual els personatges poden interactuar.

Karma Juliana. Esbossos, 2024. Art digital. Format: 2848 x 2224

Tot i que he intentat desfer-me una mica de la imatge religiosa, he volgut conservar la imatge de la serp a mode d’enllaç, pel seu simbolisme. Des d’un inici, he pensat en la serp com una mena de guia o de “far”, és per això que durant el procés conceptual he anat derivant cap a objectes que transmetessin aquesta idea: un fanaleto, una espelma, o una serp màgica que emetés llum. Juntament amb les proves per al “prop” de la serp, hi ha un keyframe en el que podem veure un fragment del que està passant: En un món imaginari ple de fantasmes que pasturen pel camp, aïllats i alineats a tot el que pugui passar, hi ha uns quants- pocs – que aixequen els seus caps i veuen la llum. En ells comença a despertar-se alguna cosa.”
Karma Juliana

Karma Juliana. Proves de color, 2024. Art digital. Format: 2918 x 2224

Karma Juliana. Color keyframes, 2024. Art digital. Format: 2786 x 1471

[Imatge destacada: Marcel Rubio Juliana. Dibuix anunciador 4]