La fira… i la recerca

Ruben Martínez, YP

S’ha parlat de fira i aquí tenim força experiència en fer aparadors, però no s’ha parlat de recerca i dins de la producció artística és necessària. Posar l’èmfasi en un nou aparador és perdre potència en creació.

Jaume Ciurana (CIU)

En el primer programa, nosaltres parlaven explícitament d’una fira. I ens van dir que parléssim més d’un esdeveniment cultural internacional. Fer una fira és relativament fàcil (podem comprar una franquícia). És necessària sempre i quan respongui a tot un fonament basic de creixement.

En quant a la recerca, vinculada a la formació i la creació, cal donar la llibertat al creador, i tenir els instruments necessaris perquè experimenti sense pressa. La creació no ha de ser una urgència.

Àngels Esteller Ruedas (PP)

Donarem tot el suport a una fira o a una exposició internacional que pugui aglutinar tots els agents. Cal connectar tots els esglaons de la cadena. Aquesta unió és el que realment enforteix. S’ha de facilitar que la gent inverteixi en cultura, tant grans com petits inversors. I cal enfortir el valor afegit. Incentivar amb premis potents, que premiïn el talent, l’emergent, el col·leccionisme. Tot això donaria força a la cultura i l’art a Barcelona.

Jordi Martí (PSC)

Estic molt d’acord amb la pregunta. Parafrasejant a Manuel Borja diria que “hi ha vida cultural més enllà del mercat”. Cada vegada més la cultura s’ha de distanciar de les polítiques de mercat. Volem un altre tipus de desenvolupament que va en relació amb l’econòmic. L’ecosistema cultural té un grau de maduresa, i moltes fires internacionals estan en un moment de crisi. És un bon moment perquè Barcelona pugui treure el cap i posar el dit a la llaga en les contradiccions del segle XXI. Així com en altres moments la fira generava una frontera, ara la gent diu: depèn. Hi ha una actitud més receptiva.

Ricard Martínez Monteagudo (Coalició Unitat per Barcelona)

Estem a favor d’una fira i no d’un aparador. Catalunya i Barcelona han de caminar sols sense un estat darrere. Tenim molta creativitat, una vegada mes ho haurem de fer sols. Tenim la potencia i l’estat no donarà un duro. L’objectiu és empènyer tot el sector junts.

Comptant amb la convivència dels països catalans, des de Valencia al nord, ens podem configurar com un pol que planta cara, que no mercantilitza l’art, ja que suposa alguns inconvenients com la pèrdua de la creativitat.

Miquel-Lluis Muntané (ICV-EuiA)

Barcelona pot ser perfectament una plaça internacional, sense tenir un esdeveniment macro. Hi ha vida més enllà d’una fira. Si s’arriba a la conclusió que cal arribar a una fira, cal mesurar els errors comesos i mesurar forces en relació a experiències passades. Cal buscar especificitats i no emmirallar-nos en altres experiències més o menys homologables.