L’avui i la història

Canvis constants, indefinició al dia a dia, dificultats per entendre què és el que està passant. L’avui defineix la història, i la història està canviant. La multiplicació exponencial de veus ha permès que el caos sigui la norma, que els filtres desapareguin i que la contrarèplica aparegui abans que la rèplica. La multiplicació de veus ha permès que tot sigui possible.

I en aquest embolic que és la realitat el món de l’art segueix. Segueix amb les preguntes clàssiques i amb la necessitat d’entendre què estem fent, què som, què volem. Apareixen preguntes sobre utilitat i funció, preguntes sobre el ritme i sobre els límits, preguntes sobre la necessitat i sobre les estructures. Algunes preguntes ens han acompanyat durant molt de temps. Segurament, durant tot el temps. Algunes respostes estan canviant. Potser no en els continguts però sí en les seves formes. Potser revisar la forma, per no oblidar el concepte, ens permetrà que el nostre avui sigui definitori, que la mirada a l’ahir tingui sentit i que el que s´escriu el que es diu, el que es fa, el que s’és tinguin un paper a un caos de velocitat alarmant.

En aquest número d’A*Magazine publiquem tres nous textos crítics. Marti Manen s’acosta a Marcel Duchamp de la mà d´Ulf Linde. Lorena Muñoz-Alonso viu la setmana de Frieze a Londres i Rosa Naharro es pregunta sobre la utilitat de l’art a partir de l’exposició “Arte útil” en l’espai Off Limits de Madrid.