close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Liquidació total

Magazine

24 novembre 2012
laurette.jpg

Liquidació total

Què representa ser ciutadà d’un país en un món globalitzat? Quin valor té? Quines implicacions? L’any 1998, Matthieu Laurette va iniciar un treball encara en progrés, titulat The Citizenship Project, amb el qual va començar la seva investigació sobre les condicions necessàries per obtenir diferents nacionalitats. El seu objectiu era obtenir tantes nacionalitats com fos possible, anant un xic més enllà de les restriccions legals, per explorar la idea de la ciutadania en un món globalitzat. En aquest marc de treball, l’any 2001, per exemple, convidat per Harald Szeeman a participar a la Biennal de Venècia, va decidir escriure una carta (junt al comissari) dirigida a 111 països no participants a la biennal, oferint-los la possibilitat de representar-los oficialment a l’esdeveniment, a canvi d’obtenir la ciutadania d’aquell país. D’aquesta manera, es feia evident no només el cinisme del món globalitzat, sinó també l’absurd de les nacionalitats.

Espanya no va ser un d’aquests 111 països, ja que compta amb pavelló propi als Giardini, però si ara mateix Laurette volgués obtenir la nacionalitat espanyola només hauria de presentar els documents acreditatius de la compra d’una vivenda per valor superior als 160.000€. Només amb això, ja és possible ser ciutadà espanyol o, literalment, adquirir la ciutadania espanyola. Sens dubte, aquestes mesures junt a l’amnistia fiscal en vigor obren noves perspectives de futur… D’un futur de saldos, clar. Lamentablement, el model que s’està seguint aquí i ara no és de Suècia, sinó el d’Eurovegas.

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)