Los Ángeles, anys vuitanta

Començàvem la setmana amb un article de Maite Garbayo sobre l’exposició que el MUAC de Mèxic DF dedica als artistes xicanos dels vuitanta, ASCO. Una exposició que s’inscriu en la línia que segueixen altres museus, com el Reina Sofia, amb el programa de conceptualismes del sud, on intenten recuperar i revisar algunes pràctiques a mig camí entre l’art i la política, fins ara guardades a la memòria i als arxius.

Treure a la llum els arxius! D’això es tracta, de reescriure la història, fixant-se en activitats; grups, i activismes que semblaven fora del museu. I que, de fet, van néixer contra els museus. Però què té d’especial ASCO? Potser, que el seu sud està bastant al nord: va ser un col·lectiu d’artistes xicanos que va posar l’èmfasi en qüestions sobre la identitat, des de Los Angeles. I també, que van desenvolupar el seu treball en els vuitanta. Què va passar en aquella dècada? Va ser només la festa frívola que semblava? Revisats els anys setanta del segle XX, sembla que ara li toqui el torn als vuitanta. Atents, perquè hi haurà més episodis d’aquesta relectura.

De moment, nosaltres acabem la setmana amb dos vídeos que tenen a veure amb ASCO: una entrevista a un dels seus membres, Harry Gamboa Jr, i un extracte d’una de les seves pel·lícules.