Manifesta 10 ¿art com a expressió autònoma i apolítica?

L’article de Claudio M. Iglesias recentment publicat [aquí, continua amb el debat entorn de la propera edició de Manifesta 10. Molt s’ha discutit sobre la biennal, que finalment es farà al museu Ermitage, a Sant Petersburg. Lamentablement, pocs són els que han dut la discussió cap a l’essencial: la coexistència entre manifestacions artístiques i polítiques en un context de conflicte a temps real.

Els debats van començar l’any passat, quan Noel Kelly va crear una campanya en contra de la realització de Manifesta 10 a Rússia, particularment a causa de la implementació de lleis antidemocràtiques que condemnen l’homosexualitat. Kelly va cridar a boicotejar l’esdeveniment, incitant a la comunitat artística internacional exigir que la biennal es traslladi o es cancel·li, en suport a la comunitat LGBT. Hedwig Fijen, directora de la biennal, va contestar a la crida en un article proposant la biennal com una instància de diàleg cultural rus-europeu.

Fins a aquest moment la qüestió era si s’havia de fer o no la biennal en un país les lleis del qual reprimien la llibertat d’expressió, al que es va sumar el conflicte a Ucraïna. La discussió va adquirir una dinàmica binària, simplificant en un “si” (com a pont de diàleg internacional, des d’una veu “local” i no europea), o un “no” (per no ser còmplice d’un govern violador dels drets humans). La crida a boicotejar la biennal va ser el punt inicial, però també un distractor de la discussió. Molt fàcil d’atacar amb arguments geo-polítics, però sostenible com a eina per repensar les bases de l’esdeveniment cultural.

El debat comença a prendre formes més complexes, pròpies d’un diàleg polític i cultural amb més matisos, quan el col·lectiu rus de teoria política, art i activisme Chto Delat? es pronuncia mitjançant una primera carta, en la qual manifesten que l’art contemporani pot i ha de lidiar amb l’antagonisme i el conflicte, i esperen que Manifesta 10 pugui fer-se càrrec de manera crítica de la societat on es desenvoluparia. Assenyalen a més que per a ells encara és prematur cridar a un boicot, doncs encara no és clara la postura curatorial de la biennal pel que fa a aquests conflictes, tan polítics com artístics. Més tard publiquen un altre article, en el qual s’analitzen les possibilitats de la seva inclusió en la biennal, concloent que consideren important participar-hi, tot i preveure un to antiquat d’art- autònom en el discurs curatorial del projecte.

No obstant això, Manifesta 10 publicava fa uns dies un comunicat on es confirmaven els plans d’inaugurar la biennal el proper 28 de juny a Sant Petersburg. Kasper König, curador de la biennal, realitzava el seu molt esperat statement, mitjançant el qual les possibilitats de generar un diàleg real o “pont cultural” -com plantejaven totes les postures contra-boicot- quedaven anul·lades. König establia que si bé intentaria mantenir l’exposició lliure de censures, seria “un error” reduir les possibilitats de treball a manifestacions polítiques. El curador va ser contundent, referint-se a aquestes manifestacions com “representacions arrogants” i “provocacions barates”.

Després d’aquestes afirmacions Chto Delat? va anunciar la seva renúncia a la biennal, argumentant que era evident que ni el curador ni la institució havien estat capaços de treballar amb el desafiament que significa generar un diàleg entre context polític i mitjans artístics.

La resposta oficial va posar sobre la taula el conflicte clau d’aquest debat: és l’art una expressió autònoma i apolítica? Segons el curador de Manifesta 10, ho és. En el seu discurs, torna a la dinàmica binària posant en conflicte art versus política, i pren partit. Però art i política no són contradictoris, sinó indivisibles. L’art coexisteix i dialoga amb el seu entorn, és provocador i contestatari en si mateix.

Lamentable i anacrònic, el discurs oficial de la biennal eludeix el compromís crític amb el context polític en què es desenvoluparà. Manifesta 10 tenia possibilitats de convertir-se en un esdeveniment cultural d’una immensa importància política i artística, en néixer enmig de turbulents canvis socials. Amb aquest allunyament perd tristament l’oportunitat de constituir una manifestació històrica i real, des de l’art contemporani cap al món sencer.