Membranes, mamelles i robots

Membranes, cyborgs i animacions grotesques. Marcel·lí Antúnez Roca es troba en la més estricta de les avantguardes des de fa uns 25 anys. De fet, el seu caràcter transversal dins les arts, combinat amb una base teòrica àmplia i consistent, fa de les seves obres un trencaclosques difícil de resoldre. El propi creador va inventar un neologisme – que dóna títol a l’exposició a l’Arts Santa Mònica – per a definir les seves pràctiques: la sistematúrgia (literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals), o l’espectacle dramatitzat dels mitjans tecnològics, que trobem explicada com a pròleg en el gegantí mural SADDi, a l’escala principal del centre.

Antúnez té un univers particular recargolat en el qual podem distingir tres móns que s’entrellacen l’un amb l’altre, en una estructura complexa però funcional. En primer lloc, el de la Natura, format per coses i sabers que es fan corporis en el llenguatge. En segon lloc, trobem el món de l’Art, en què d’una banda es distingeix un profund interès per la matèria biològica, entesa com a quelcom subjecte a una temporalitat; i de l’altra, aquesta carn que s’alia amb pròtesis robòtiques en un frenesí performatiu. El tercer engranatge del seu univers és el Dibuix, entès com un compendi d’idees i imatges mentals que són plasmades a través de la línia; una línia que esdevé un instrument per a la interpretació del seu entorn.

A ‘Sistematúrgia: Accions, Dispositius i Dibuixos’ trobem ben representats els diferents aspectes d’aquest univers. S’introdueixen els dibuixos com a eix vertebrador, després les pròtesis emotives, i per últim, la combinació en diverses instal·lacions. No obstant, es troben a faltar a la mostra les obres d’en Marcel·lí que se centren en la dimensió més biològica, com la macabra Metzina (2004), en la qual la temporalitat i la corruptibilitat de la carn traslladen cruament a l’espectador el tempus fugit que ens acompanya dia a dia.

Amb tot, ‘Sistematúrgia’ aconsegueix involucrar el visitant en els espectacles dramatitzats dels mitjans tecnològics d’Antúnez, fent-lo cridar, tocar i trepitjar fins a convertir-te en part de l’obra, en un altre dels molts engranatges d’aquesta maquinària còsmica.