Art dels nous mitjans al Marroc i el món àrab

El Marroc i la regió MENA sovint es passen per alt en la cultura contemporània actual, i quan no, l’enfocament se centra principalment en la cultura tradicional. No obstant això, i des de la dècada dels 90, la creació de nous mitjans al Marroc i a la regió ha estat testimoni d’un creixement i renovació constant. Les condicions polítiques i socials específiques d’aquestes comunitats, les seves tradicions narratives i poètiques profundament arrelades (escrites i orals), així com una presència decisiva de la música i el ritual han permès que aquestes obres abastin un camp molt ampli d’experimentació i reflexió en què la fascinació per la tecnologia es barreja amb un sentit de la poesia i el ritme, i la capacitat de parlar directament o metafòricament sobre les seves realitats individuals o comunitàries. Les realitats canviants sobre el terreny durant aquests anys es democratitzen, a causa del desenvolupament tecnològic, que ha jugat un paper important en l’adaptació dels artistes al vídeo i els mitjans digitals, fent així que la producció sigui més accessible i de més qualitat. L’interès en l’art dels nous mitjans entre els artistes nous, emergents i establerts al Marroc i la regió va augmentar de manera considerable. Els nous formats de mitjans, inclòs pel·lícules i vídeos digitals, instal·lacions de vídeo, mapatge digital, net art i formes híbrides, s’han convertit en eines de comunicació i expressió importants.

Utilitzant diversos mitjans i noves estratègies de mitjans, els artistes estaven i estan explorant camins d’expressió subjectiva dins d’una llibertat recentment trobada i fràgil.  Si bé són molts els desafiaments que les seves societats tenen al davant, els artistes marroquins estan exercint un paper cada vegada més important en el canvi de les seves realitats. Les arts digitals i mediàtiques, i fins a cert punt, les eines de les xarxes socials, s’estan convertint en formes d’expressió cada vegada més importants. Cal entendre el paper tan important que pot exercir la creació de nous mitjans. Moltes iniciatives a la regió han sorgit celebrant projectes i festivals per fomentar la creació artística i establir plataformes a llarg termini per al moviment.

El Marroc està liderant les iniciatives a la regió. El Festival Internacional de Videoart de Casablanca, va ser organitzat per primera vegada el 1993 per la Facultat de Lletres i Ciències Humanes Ben M’sik Casablanca. Gràcies als esforços de formació i divulgació realitzats per la facultat i els artistes que han optat per expressar-se a través d’aquest mitjà, el Marroc es va convertir en un pol rellevant d’aquesta pràctica artística a la regió, amb diversos tallers de recerca de vídeo que s’estan implementant en diverses facultats de tot l’imperi. Jo mateix soc un dels guardonats en aquests tallers. Com a resultat, els meus vídeos, realitzats durant aquest període, no només es van mostrar en diversos festivals al Marroc i a l’estranger, sinó que també em van permetre viatjar, guanyar premis i continuar estudiant a l’estranger.

Per a diversos artistes marroquins, aquest festival, així com el videoart com a mitjà d’expressió, van ser un motor de transformació personal, professional i social molt important. Molts artistes marroquins dels nous mitjans van sorgir d’aquesta iniciativa, entre ells: Mounir Fatmi, Brahim Bachiri, Nourredine Tilsghani, Abdelaziz Taleb, Abdelghani Bibt, Abdellatif Benfaidoul, Dalila Ennadre, per esmentar-ne alguns.

Actualment, i malgrat la presència contínua del festival durant dues dècades, el videoart continua sent desconegut per al públic al Marroc. La seva condició marginal en el camp de l’art marroquí contemporani està lluny de deure’s a l’escassetat d’obres, a la seva qualitat artística i tècnica, o al desinterès de l’artista. Més aviat es deu, en gran part, a la reticència mostrada per la majoria dels actors en el «món de l’art.» Per a molts d’aquests actors, el vídeo i el cinema digital encara no tenen l’estatus d’un producte amb un «valor de mercat.»

Van continuar sorgint iniciatives d’altres països, algunes a través de festivals anuals o projectes comissariats patrocinats.  Catherine David, per exemple, va comissariar un dels seus projectes molt aclamats i controvertits: Contemporary Arab Representations, que incloïa obres d’art digital i vídeo. La mostra va alentir un valuós intercanvi de visions culturals, però desafortunadament la iniciativa va oferir només algunes representacions disperses i determinades del món àrab, en lloc de realitzar una investigació exhaustiva, que també hauria implicat una direcció artística molt profunda i forta en les decisions respecte al comissariat.

Per contra, iniciatives com TRANSARAB (2003-2009), un programa de vídeo comissariat per La Mostra de vídeo de Barcelona (Ovni-Desorg) dirigit pel meu difunt amic Toni Serra (Abu Ali), van tenir molt èxit a oferir una visió profunda i àmplia d’obres que podrien etiquetar-se com a àrabs. El programa va incloure videoartistes de diferents orígens, alguns produïts des dels seus propis països, altres com a part de la diàspora europea o americana, mentre que d’altres han decidit acostar-se i submergir-se en la cultura àrab per motius crítics o personals.

Per contribuir també a aquest moviment donant a l’art dels nous mitjans la rellevància que mereix, Medrar, un col·lectiu d’art contemporani amb seu al Caire, va llançar The Cairo Video Art Festival, convertint-se en una referència en l’art dels nous mitjans a la regió. Durant deu anys, el festival ha convidat artistes, cineastes, arquitectes i escriptors a mostrar les produccions més recents de videoart i cinema experimental, amb un programa que captura l’esperit de la jovialitat i l’experimentació.

De tornada al Marroc, Digital Marrakech Festival també es va llançar el 2011 com un festival anual de nous mitjans i art digital, amb l’objectiu de presentar diverses tendències i pràctiques als camps del cinema i el vídeo, l’actuació multimèdia, la instal·lació de vídeo, el mapatge digital, el net art i la pràctica interdisciplinària. Una experiència única al país, barrejant disciplines i tenint un fort principi comissariat.

Digital Marrakech Festival. Colage @Digital Marrakech Festival

Una altra iniciativa líder contemporània al Marroc és The Arab Media Lab, que treballa per a la difusió de la creació audiovisual independent i del cinema creatiu, alhora que desenvolupa programes educatius centrats en la imatge.

Collage AML@Arab Media Lab

Els programes educatius, esdeveniments i festivals tenen lloc amb l’objectiu de contribuir tant a la transformació personal com al canvi social a través de l’art dels nous mitjans. Els principals esdeveniments són: Digital Marrakech International Festival, Media Art Morocco Workshops Series, classes magistrals amb figures rellevants del cinema marroquí i àrab, la creació del Marroc Moving Images Unrchive, i programes de cinema comissariats com Arab Stereotypes in Western Media o Tangier Interzone per esmentar-ne alguns.

Actualment, malgrat totes les iniciatives esmentades anteriorment, i del fet que la producció d’art contemporani ha estat profundament impactada per les tecnologies digitals, les manifestacions artístiques estan tradicionalment connectades a institucions governamentals, que ofereixen un abast limitat per renovar formats i temes, d’acord amb les realitats canviants, l’estètica contemporània i la influència cultural contemporània. La creació d’art en mitjans digitals en aquests països és molt limitada. El treball dels artistes de vídeo locals gairebé no es projecta, ni a escala local ni internacional. A més, la formació en art dels nous mitjans és molt limitada, tot i que hi ha un evident interès creixent.  A més, les polítiques culturals locals encara no han assumit la idea que la cultura exerceix un paper important en el desenvolupament i la reurbanització de la comunitat, la generació de llocs de treball i la millora de la qualitat de vida. Tanmateix, no hi ha estratègies per incorporar les arts i la cultura en els plans de desenvolupament comunitari a través de subvencions, assistència tècnica, incentius financers o fiscals.

Així i tot, des del tradicional fins al més avantguardista, barrejant so i imatge, els artistes marroquins han fet possible crear obres que comprenen l’experimentació i la reflexió, on la tecnologia, els objectes visuals i els ritmes són capaços de comunicar les realitats contemporànies del país i més enllà.