Angela Merkel i la bomba de fum

A.M. Eine Reise durch die Republik (A.M. Un viatge a través de la República) és el títol d’una sèrie de 14 fotografies que el considerat pels mitjans “fotògraf de la Canceller” -en teoria- va realitzar a Angela Merkel en els seus viatges oficials pel país. Influïdes per Lee Friedländer -qui en el seu moment va retratar Amèrica des d’un cotxe-, o fins i tot pel pintor romàntic Caspar David Friedrich, les fotos mostren paratges emblemàtics de la nació com els penya-segats de Rügen, Lorelay, Els Alps o Karl-Marx-Stadt (comarca on va néixer Mühe) des de l’interior d’un luxós Audi A8 amb Merkel en primer pla, encara que d’esquena. No resulta complicat reconèixer aquesta figura ferma i rotunda, el pentinat hieràtic, les joies insulses o les sempiternes jaquetes -sense estil ni forma concreta- a què Merkel ens té molt acostumats, tot i que no se li vegi la cara; només se’ns insinua el perfil. Fotos carregades de patriotisme, entès com a sentiment, no com a lloc, matisa Mühe des de la revista Monopol.

Les imatges de mig format d’aquest fotògraf que admet el seu interès pel poder i els seus gestos, es van exhibir entre el 29 i el 31 d’agost a l’antiga Jüdische Mädchenschule de Mitte (Berlín), avui convertida en centre ostentós per galeries top: Eigen + Art Lab, Michael Fuchs o el Museu the Kennedys -per inversemblant que sigui- tenen sucursal aquí. També conformen el reportatge central del número de setembre de Monopol. No és casualitat que aquestes fotos surtin a la llum a escassos dies previs a les eleccions generals alemanyes que tenen lloc el 22 de setembre, la victòria de les quals els pronòstics atribueixen per una ajustada avantatge a la coalició que lidera Merkel.

Encara que inicialment un podria estranyar-se, ja que els polítics solen ser més aviat reticents a aquest tipus d’experiments artificiosos (més quan s’ha estat i s’és la dona més influent d’Europa), la veritat és que Mühe ja s’havia guanyat la confiança de Merkel, per a qui fa quatre anys va realitzar la foto amb fons negre que es va usar aleshores a la campanya electoral, tot i que l’agència publicitària del CDU advertir que no era molt convenient decantar-se per aquest funest to. Fins i tot s’ha arribat a rumorejar que Merkel té predilecció per aquest fotògraf perquè és fill de l’actor Ulrich Mühe, a qui ella coneixia en temps de la RDA.

Però segons afirmen des de la versió online del diari Die Welt, va ser l’assessora mediàtica d’Angela Merkel la que va proposar a Mühe realitzar aquell retrat. En aquella ocasió, Merkel finalment va confiar en el fotògraf, la imatge va ser usada per tota la nació i ella va ser reelegida canceller. Fa dos anys, Mühe la va acompanyar als Estats Units, no com un vulgar fotògraf, sinó com a part de la seva pròpia delegació. Poc abans, també l’havia retratat per il·lustrar el reportatge Die Deutsche Queen publicat per la revista Stern. La mítica foto de Merkel sota un arbre al jardí botànic de Berlín la va fer ell.

Això no obstant, les que apuntaven a convertir-se en unes impagables i hàbils fotografies oficioses de la campanya electoral, no ha estat més que un sublim truc d’Andreas Mühe, qui comparteix amb Angela Merkel inicials en nom i cognom… Poc abans de la presentació de l’exposició per als periodistes, l’Oficina de Premsa de la Cancelleria -bombardejada pels mitjans amb motiu de la present- desmentia categòricament la participació d’Angela Merkel en aquest projecte. Es va tractar només d’una broma enginyosa, una bomba de fum precisa i efectista. Massa bonic per ser real. D’haver estat “veritables”, aquests retrats haurien revolucionat l’avorrida imatgeria de les campanyes electorals- de fotos llastimoses i qualitat de fotomaton- que a l’únic a què conviden és a l’absentisme electoral. Cosa que confirma una vegada més el maleït debat incessant que actualment nega la naturalesa del que hauria de ser el mitjà més veraç: cada vegada amb més freqüència, la fotografia conspira contra o confon la realitat. I mai sabrem, suposo, fins a quin punt Angela Merkel va cedir el seu consentiment a aquest artifici o va estar des d’un principi darrere, o en contra. Ja ho veurem.