Ocupar el MACBA

S’ha anunciat el tancament de Can Felipa, un centre cívic i d’art que en els últims anys s’ha dedicat al desenvolupament de projectes de joves artistes i comissaris. El pressupost per a activitats de Can Felipa és de tan sols 30.000 € anuals. L’alcaldia i el regidor del districte hauran d’aclarir molt bé els motius del tancament, vist que les raons econòmiques no colen en aquest cas. O potser és justament perquè és insostenible i intolerable un centre amb tan mínim pressupost. Altres disposen de molts més diners, però el cas és que Can Felipa genera treball, visibilitat i projectes per a molta gent.

Mentrestant, el MNAC fa una convocatòria de patrocini públic per a comprar un dibuix de Fortuny, “La pregària”, per 45.000 €. Amb poc més de la meitat d’aquests diners es mantindria l’activitat de Can Felipa.
Alguns artistes, crítics, comissaris i agrupacions veïnals s’han mobilitzat per impedir el tancament del centre cívic. Una mobilització per no perdre un espai que, insistim, requereix d’un pressupost de 30.000€. També circula un manifest signat per múltiples professionals de l’art i la cultura exigint el suport a l’estructura artística.

És el moment de canalitzar energies, i donada la situació desesperada i d’absoluta precarietat del sector, exigir a les institucions públiques que tenen entre mans grans pressupostos, que responguin davant el sector. El MACBA ha patit retallades, però manté un pressupost que ronda els 10 milions d’euros anuals. Cal exigir responsabilitat amb el sector per part del MACBA i del MNAC. En els mitjans polítics i periodístics es demanen explicacions constantment sobre facturacions, pressupostos i declaracions de renda de diferents responsables (encara que les seves explicacions caiguin en el buit). És el moment d’exigir transparència en la facturació de les dues institucions, no perquè dubtem de la seva honorabilitat, sinó per comprovar quants dels diners públics destinats al seu manteniment reverteix sobre la mateixa societat que ho paga.

A hores d’ara, davant la crisi, davant d’artistes en precarietat; comissaris sense projectes; galeristes sense vendes; estudis de disseny a punt de tancar, creiem que la pregunta és pertinent. Quin és el percentatge del pressupost d’exposicions i activitats del MACBA que reverteix sobre el propi context de Barcelona? Quants diners han facturat al MACBA en els últims anys artistes, comissaris i galeristes del context de la ciutat?

Per començar: si les famílies desnonades tenen tot el dret a ocupar cases buides, les institucions desnonades (aquelles que han generat projectes i treball en el context: Can Felipa, Can Xalant, Espai Zero1…) podrien ocupar el MACBA.