Pioneres tardanes

La creativitat i les dones sempre han tingut una bona relació, des de temps immemorials. Som criatures acostumades a crear en condicions precàries, difícils i inhòspites. Creem en soledat o envoltades de persones a qui hauríem d’atendre. Moltes, fins i tot, es van veure obligades a donar curs al seu art d’amagat o camuflant la seva identitat amb un nom masculí. Esquivar contratemps constantment ens ha frustrat i deprimit, però també ens ha fet més fortes, forma part de l’inconscient col·lectiu femení.

Per què el món no s’ha aturat mai en els seus intents d’obstaculitzar el camí creatiu de les dones? Per què, una vegada esquivats els impediments, quan per fi aconseguim pair la nostra obra, al món li costa tant reconèixer el seu valor? Aquestes són preguntes que, per desgràcia, continuen sent vigents. El domini patriarcal ha aconseguit imposar-se durant segles.

Per això considero que és totalment necessari retre homenatge a algunes de les dones que han fet molt per la creativitat en diverses àrees, tot i no comptar amb cap mena de suport emocional, intel·lectual o financer.

Dones que no van obtenir el reconeixement que mereixien o que ho han obtingut tard.

Són les nostres Pioneres Tardanes.

Per això he comptat amb la col·laboració absolutament privilegiada de grans difusors culturals que desitjo que us ajudin a comprendre i valorar la feina creativa de pintores, escultores, músiques, cineastes o escriptores que van obrir descomunals senders creatius.

Començarà el nostre recorregut el magnífic periodista i escriptor malagueny Guillermo Busutil, Premi Nacional de Periodisme Cultural, que ens parlarà de les pioneres tardanes en l’art, la pintura i l’escultura. Dones com Margaret Keane, Hilma at Klint, Berthe Moristo i Louise Bourgeois, qui ha estat descoberta recentment pel gran públic.

A la segona entrega, podreu veure a la veterana i, ella sí, reconeguda cineasta Rosa Vergés, amb la que vaig estar parlant, a través d’un vídeo en què parlem de les pioneres tardanes al cinema, de la seva carrera, de les seves consideracions i ocupacions, i de com ha estat el món del cinema per una dona.

Seguidament, serà ni més ni menys la Patricia Godes, tota una institució en el periodisme musical d’aquest país qui ens delecti i sorprengui bussejant entre els arxius de la BBC per il·lustrar-nos sobre dones pioneres de la música electrònica durant diverses dècades. Autores de sintonies de programes, ràfegues o cortinetes  de diversos espais televisius que van treballar en l’anonimat i els noms de les quals s’han conegut només des de fa poc.

Finalment, jo mateixa tanco aquest homenatge a les dones pioneres amb un pòdcast dedicat a escriptores que van sofrir molt per tirar endavant les seves obres. Grans obres avui àmpliament reconegudes, però infamades en el seu dia, com Cims Borrascosos, d’Emily Brontë. Parlaré també de la nostra Rosalía de Castro, una dona no només pionera de les lletres hispanes de la poesia, sinó també d’apropar la llengua gallega a la literatura.

(Foto de portada: Judy Chicago, The Dinner Party, 1974-19. Vista de la instal·lació al Museu de Brooklyn, 2023. Procedència imatge historia-arte.com)