Revisions contemporànies

Aquest any Loop compleix quinze anys i ens fa un regal, sota la batuta de dos clàssics del gènere, Eugeni Bonet i Antoni Mercader (atenció spoiler: la setmana vinent els entrevistem a A*DESK), buceja en la història dels pioners del vídeo i porta a la llum documents i treballs imprescindibles per recuperar, digitalitzar, fer accessible i posar en valor el nostre patrimoni teòric i artístic.

Albert Alcoz ha comissariat per a l’Arts Santa Mònica una exposició que és com un iceberg perquè mostra només una part (una selecció d’obres històriques de tres artistes pioners) i un fons importantíssim de documents i catàlegs (concretament 35 ítems per documentar la irrupció del videoart a Espanya 1974-1990 i la bona notícia és que estan accessibles online) que contribueixen a reconstruir una triple confluència: un moment històric i polític concret + unes actituds artístiques + uns mitjans que fan possible generar nous llenguatges.

Aquest és el cocktail que és important que no caigui en l’oblit perquè el nostre context artístic i cultural tingui uns referents amb els quals poder dialogar per no convertir-se en una escena definida a partir d’uniformades referències mainstream.

(Re)visionats (re)visitats ens recorda que a mitjans dels 70, Espanya vivia una situació política complexa amb una dictadura donant els últims espertenecs però encara ben present (i, això no se sabia llavors però ho sabem ara, deixant-ho tot “lligat i ben lligat” per a les dècades posteriors). En aquest context, una sèrie d’artistes amplien l’estereotip de pertinença a una classe social determinada i incorporen als seus treballs perspectives polítiques i feministes; analitzen críticament les estratègies dels nous mitjans del moment, cinema i televisió; demanden una percepció crítica als espectadors i exploren les noves possibilitats del vídeo com a eina de creació.

Podrien ser més, però no podrien ser uns altres. Albert Alcoz selecciona a tres noms irreemplaçables en aquesta genealogia del vídeo: Eugènia Balcells, Antoni Muntadas i Carles Pujol, que a més tindran taula de debat monogràfica (Muntadas el 5 de maig, Carles Pujol el 24 de maig i Eugènia Balcells, el 26 de maig) que proposarà debats sobre els seus treballs amb la participació d’artistes i cineastes de generacions més joves que treballen a partir de paràmetres semblants.

Going Through Languages (1981), Re-prise (1977) i Boy Meets Girl (1978) són els tres treballs d’Eugènia Balcells, que exploren la imatge de la dona-objecte generada pels mitjans de comunicació i les tipologies i arquetips del cinema comercial. Els treballs primerencs de Muntadas exploren els sentits a través de les noves tecnologies, Accions (1971); canals de comunicació alternatius i desjerarquitzats avant-la-lettre, Cadaqués Canal Local (1974); la percepció personal dels mitjans de comunicació, On Subjectivity (About TV) (1978), Watching the Press/Reading Television (1981) o la necessitat d’invertir maneres de lectura per descobrir estratègies i Media Ecology Ads (1982), o com sanejar la publicitat, mostrant els seus codis i estratègies.

Una de les grans aportacions de l’exposició és la re-visió dels treballs de Carles Pujol, potser perquè fins ara han estat menys revisitats que els dos anteriors. Meninas (1986) explora en termes de forma i significat la complexitat de les Meninas. I en Transformacions (1975), Homenatge a Erik Satie (1976), 3 temps (1979) i 81 x 65 (1980) juga-experimenta-reflexiona a partir de diversos elements com són pintura, dibuix, música, geometria, temps i espai.

Parlem dels 70s-80s-90s, però en realitat sembla que estiguem parlant d’ara mateix: situació política complexa? A Espanya, a Europa i al món. Necessitat d’incorporar discursos que no són els hegemònics? Encara és urgent. Necessitat d’analitzar críticament les estratègies de les tecnologies? No només del cinema i de la televisió, sinó d’Internet, del Big Data, de les grans corporacions, etc. Percepció crítica per part dels espectadors? Needed more than ever per no convertir-nos en una societat de zombies abduïts per les pantalles dels nostres dispositius mòbils.