close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Show must go on

Magazine

07 octubre 2009

Show must go on

No damos abasto a recoger todas las novedades y anuncios. La fiebre de concursos está abierta. Los resueltos: CGAC y MUSAC. Y los abiertos: Canòdrom y Hangar. Sin embargo, hay que seguir vigilantes. Una de cal y otra de arena. No despistarnos ante el inicio concursante de la temporada y estar atento ante nuevas interferencias como la que afecta ahora a la sala Rekalde de Bilbao. Y todo ello no debe hacernos olvidar el debate. El debate sobre arte, prácticas artísticas o prácticas culturales. Las cuestiones infraestructurales, administrativas y de gestión no pueden ocupar el espacio de la reflexión y los contenidos. De momento, en este nuevo número de la revista de a-desk proponemos una reflexión sobre el comisariado de la mano de Manuela Moscoso; Javier Hontoria repasa la exposición de David Maljkovic en el MNCARS; Roberto Enríquez se ocupa de la exposición Familiar Feelings en el CGAC; y Claudio Iglesias revisa los años noventa en Argentina a través de la exposición conmemorativa sobre el CC. Rojas de Buenos Aires. Mientras, seguimos trabajando…

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)