Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Als anys cinquanta Guy Bebrod i la Internacional Lletrista parlaven del “détournement”, concepte que consistia bàsicament en prendre els objectes i expressions del capitalisme i els mitjans de masses i canviar-los el significat, donar-los-hi la volta, capgirar-los i girar-los en la seva pròpia contra, produir una crítica contra el sistema. El détournement recollia l’estratègia de ready-made (canviant el significat dels objectes) i de la sàtira, crítica i paròdia Dadà. I el détournement és l’estratègia que van posar en marxa els Situacionistes i que Jamie Reid va aplicar a tot el grafisme Punk.
D’un temps ençà sembla que la dreta política ha recollit la pràctica del détournement però a la inversa. Primer va succeir amb les manifestacions a les que fa uns anys els acòlits del PP es van fer addictes. Es tractava d’anul·lar el potencial subversiu de la manifestació apropiant-se del carrer en una imitació d’aquella proclama franquista de Fraga: “El carrer és meu”. Algun cas il·lustre és el d’una ministra de l’etapa d’Aznar, la qual, veient manifestacions davant del seu ministeri es va unir a elles perquè estava d’acord amb els seus reclams, anul·lant les raons de les protestes o, si més no, deixant estupefactes als seus organitzadors.
L’últim gir en aquesta deriva el protagonitza María Dolores de Cospedal amb la seva compareixença davant la premsa fa una setmana, després de fer-se públics els comptes ocults de Bárcenas. Cospedal va declarar, insistent i vehementment, que estava indignada. El PP està indignat. Són els indignats. Roben, tergiversen i canvien el significat d’una paraula associada al moviment del 15M. Si ja els medis s’havien encarregat d’aplanar el camí vers el seu desmantellament en parlar del moviment indignat, ara Cospedal i el PP, en un cínic détournement, intenten buidar la paraula de significat.
Però la clau es troba en aquesta condició cínica. Mentre el détournement que proposaven Guy Debord i companyia tenia el propòsit de revelar les estratègies del sistema capitalista, si la seva intenció era crítica, aquest renovat détournement de la dreta el que pretén és anul·lar els significats, desmuntar qualsevol possible significació i corrompre el llenguatge, posar en marxa una raó cínica que campa al seu aire.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)