Skulptur Projekte Münster. El cable ardent

Documenta 14 ocupa dos escenaris urbans en les antípodes d’Europa: la capital grega, Atenes, i la ciutat perifèrica alemanya de Kassel. Skulptur Projekte Münster converteix la capital de Westfàlia en un enorme lloc d’exposició cada deu anys. En la seva cinquena edició, el projecte artístic de la rica ciutat de Münster coopera amb Marl, que dècades enrere va ser una pròspera ciutat industrial. La cooperació i contrast entre dues ciutats és, sens dubte, una característica comuna dels dos esdeveniments artístics alemanys que se celebren aquest any en què coincideixen la Biennal de Venècia, Documenta i Skulptur Projekte Münster.

Molts crítics han comparat Documenta amb Skulptur Projekte Münster. Una cosa que és, de fet, com comparar peres amb pomes. A Atenes i Kassel, Adam Szymczik (*1974) s’ha esmerçat a posar en escena un “mercat d’oportunitats” amb 150 artistes internacionals de tots els gèneres, cosa que dóna la possibilitat de descobrir alguns artistes desconeguts. L’elecció de les seus, recorreguts i disseny del catàleg -sense paginació ni ordre alfabètic de l’aparició dels artistes- revelen l’ànsia de Szymczik de ser innovador i de presentar una Documenta totalment diferent de les precedents.

Münster, pel contrari, presenta 35 projectes en un particular gènere de l’art a l’espai públic i està majorment organitzada per un comissari amb experiència. Kasper König (*1943 Münster) va iniciar aquest format el 1977 i al llarg de tots aquests anys, ha muntat diverses exposicions influents, com “Westart” (1981) o “Von hier aus” (1984). “El format”, es diu al catàleg, “equival a una revelació de l’estat d’ànim de Münster, proporciona indicis del que passa més enllà de la façana i examina la seva vida i la seva abstracció”. Encara més important és la visió de König sobre la sostenibilitat: cada edició s’inscriu en la situació urbana i social existent, el que es tradueix en escultures comprades des de 1977 visibles per tot el centre de la ciutat. L’elecció de Marl com a ciutat amb la qual cooperar va sorprendre al principi, especialment si considerem la gènesi de les dues ciutats i el seu recorregut divergent en els anys del ’Miracle Econòmic’ alemany després de la II Guerra Mundial.

El centre medieval de Münster va ser destruït en gran part durant la guerra i aviat reconstruït a la perfecció. La universitat és avui pròspera i bastant popular entre els estudiants, sobretot perquè Münster és coneguda com la “Ciutat Ciclista” més famosa d’Alemanya. La ciutat de Marl, a la frontera entre Westfàlia i la regió industrial del Ruhr, va ser fundada pels nazis i destruïda durant la guerra, recuperant-se als anys cinquanta gràcies a una florent indústria minera i química. Així, la ciutat va poder encarregar als arquitectes neerlandesos Johannes van den Broek i Jacob Berend Bakema la construcció d’un escenari urbà utòpic d’estil brutalista, incloent un ajuntament i un centre comercial. Es van adquirir un considerable nombre d’escultures per a ser instal·lades en aquest espai públic eminentment funcional. El museu d’escultura, anomenat Glaskasten, al costat de l’ajuntament, juga un paper important en el desenvolupament cultural de Marl. A l’actualitat, la ciutat compta amb setanta escultures públiques repartides per tota la ciutat, el seu llac i el seu parc. L’art en l’espai públic s’ha convertit en una part de la comunitat, lamentablement una de les més empobrides de la regió de Renània-Westfàlia avui dia.

“The Hot Wire” (el cable ardent) és el títol de la cooperació entre Münster i Marl. Un títol políticament connotat que només es pot entendre després d’haver recorregut tot el Skulptur Projekte Münster. L’exposició, tot s’ha de dir, ha estat comissariada per Kasper König juntament amb Britta Peters (*1967) i Marianne Wagner (*1978), el que podria explicar que la meitat dels artistes participants siguin dones -cosa que no passa a Venècia ni a Kassel i Atenes.

La visita a Münster es pot iniciar a la catedral gòtica, preferentment en bici. En girar la cantonada, al Museu d’Art i Cultura, l’artista alemany Gregor Schneider (*1969, Rheydt) ha instal·lat un pis per al seu personatge fictici N. Schmidt, que pretén confondre des de l’arquitectura l’espai públic amb l’espai privat. Una mica més endavant, Gerard Byrne (*1969 Dublin) ha seleccionat una sala a la biblioteca municipal per a la posada en escena del seu programa de ràdio poètic i molt satíric, que emet notícies i el temps. Qui vulgui aprendre la història de Münster i la seva rellevància per a la filosofia europea ha de visitar l’acció contínua sobre conflictes territorials que porta a terme Alexandra Pirici (*1982 Bucharest) a l’antic ajuntament.

El teatre de Münster és la seu del projecte de Ashok Sukumaron (*1974 Hokkaido) i Shaina Anand (*1975 Bombai) -dos membres del reagrupat estudi interdisciplinari CAMP: una xarxa simbòlica instal·lada en un entorn arquitectònic molt heterogeni. Amb prou humor tracta l’artista nord-americana Nicole Eisenmann (*1965 Verdun) la idea fonamental de Skulptur Projekte Münster: les seves voluminoses escultures de guix i bronze es reparteixen d’una manera particular al voltant d’un petit estany al cinturó verd de Münster. La instal·lació fílmica de Mika Rottenberg (*1976 Bons Aires), en una botiga de productes asiàtics tancada, és alhora política i intrigantment poètica. La pel·lícula fa referència a assumptes polítics i de migració, combinant el documental, visions sorprenentment estètiques del mur entre els Estats Units i Mèxic, i escenes de ficció en què apareixen persones arrossegant-se per un túnel que serveix de connexió comercial entre dos restaurants xinesos, un a cada costat del mur. És obligat parar al llac Aa, ja que aquí es troben molts de les obres d’anteriors edicions de Skulptur Projekte Münster: les “Giant Pool Balls” de Claes Oldenburg (1977) o el “Pier” (1997) de Jorge Pardo.

“The Hot Wire” – el nom de la cooperació entre Münster i Marl, entre l’equip curatorial de Münster i el director del Glaskasten, Georg Elben- es fa visible principalment a través d’algunes peces realitzades com si fossin bessons separats entre les dues seus. Així, Lara Favaretto (*1973 Torí) exposa les seves roques de granit buides tant a Münster com a Marl. Thomas Schütte (*1954 Oldenburg), presenta a Münster el seu “Nuclear Temple” i ha creat un homòleg de la seva “Kirschensäule” (Cherry Pillar, 1987) de Münster per Marl, que consisteix en un pilar amb síndries. Sany / Samuel Nyholm (*1973, Lund) ha etiquetat Marl i Münster amb els seus satírics “Tings”. La instal·lació “Angst” (1989) de l’alemany Ludger Gerdes (1954-2008) a la façana de l’ajuntament de Marl s’ha replicat – com a segona estratègia de “The Hot Wire” – a la façana d’un centre comercial a Münster.

El Glaskasten acull una exposició de maquetes de treballs realitzats i no realitzats de les diferents edicions de Skulptur Projekte Münster. En aquest context són fascinants les miniatures de “Roman de Münster” de Dominique Gonzales-Foerster (*1965 Strasbourg) que es van exposar a l’última edició de l’esdeveniment. El recorregut a Marl pot continuar pel llac i el parc amb més escultures de la col·lecció municipal. Seguint la línia de guix dibuixada per la belga Joëlle Tuerlinckx (*1958 Brussel·les) s’arriba fins a una antiga escola en un edifici brutalista que acull treballs en vídeo de 14 artistes joves, tots girant al voltant de diferents aspectes de la història cultural i arquitectònica de Marl. Com a conclusió, es pot dir que “el cable ardent” entre Marl i Münster a través de Skulptur Projekte és revelador en molts aspectes per a ambdues ciutats. Sens dubte mereix tota l’atenció nacional i internacional i cal esperar que resulti en algun tipus de profit en forma de màrqueting de la ciutat, especialment en el cas de Marl.