Sobre la literaturització: “Holy Bible” i la divina violència

Bertolt Brecht portava amb ell una Bíblia plena d’anotacions i imatges. La tractava com si fos una llibreta i a la portada hi tenia enganxada la fotografia d’un cotxe de carreres que havia retallat d’un diari. Brecht no només va ser contemporani de Walter Benjamin, també amic del filòsof de la reproductibilitat tècnica, que va enunciar que a partir d’aleshores l’obra d’art seria accessible per a les masses i contribuiria al que va anomenar “literaturització” de les formes de vida -concepte que fa referència a un procés de superació dels rols “autor” (productor) i “lector” (consumidor) per passar a parlar del que actualment anomenem prosumer-. D’alguna manera la teoria de Benjamin i la Bíblia de Brecht no em deixen de semblar dos elements del tot relacionats i és que, el que un posava en paraules l’altre ho transformava a fets.

Basant-se en aquest objecte personal de Brecht, els artistes Adam Broomberg i Oliver Chanarin han elaborat el projecte “Holy Bible” una Bíblia il·lustrada amb imatges procedents de l’Archive of Modern Conflict, de Londres. Encara que han mantingut tant el format com el contingut de l’objecte, les imatges que han seleccionat de l’arxiu han estat impreses directament damunt del text, fent així que fragments d’aquest no siguin visibles, i amb color vermell han subratllat a cada pàgina algunes de les paraules que hi apareixen.

D’aquesta manera, quan tenim la “Holy Bible” a les mans, el tipus de lectura que portem a terme passa per una recerca ràpida per la pàgina buscant un traç vermell i una posterior mirada a la imatge. El text bíblic no subratllat s’ignora i el tema sobre el que llegim passa a ser el de la violència. I és que tan violent com és el gest de Broomberg i Chanarin de prohibir-nos l’accés a un text per mitjà de la col·locació d’imatges, com si fos una mena de censura; ho és també el contingut de les imatges, en les que hi veiem a persones anònimes mortes; saltant d’un vaixell en flames; paisatges devastats; soldats; armes; un nen lligat a un arbre; una flor; sang; cossos amuntegats els uns sobre els altres… tot plegat pervertint un text que és, per a molts, sagrat. A la duresa del gest i de les imatges s’hi ha d’afegir la poètica -no pas menys violenta- de les paraules subratllades en vermell, que pel simple fet d’estar remarcades, adquireixen ràpidament un vincle amb la imatge, com si els mots concrets haguessin estat sempre allà sols per esperar la fotografia adequada.

A “Holy Bible” hi trobem també un fragment del text “Two Essays on God and Disaster”, d’Adi Ophir. Titulat “Divine Violence” aquest escrit del filòsof israelià explica que en cada ocasió en la què, segons la narració bíblica, Déu s’ha presentat davant dels homes, s’ha produït alguna desgràcia, natural o provocada pels humans, que s’ha justificat com una senyal divina. Ophir parla de les víctimes de les calamitats, dels càstigs divins que s’han guanyat degut a l’incompliment d’alguna llei que desconeixien, com a la materialització de Déu a la Terra. Si tenim en compte aquesta condició, el treball de Broomberg i Chanarin es pot interpretar com una transformació de la Bíblia en un àlbum de fotos que repassa algunes de les escenes en les que un suposat Déu ha tingut lloc a la Terra a través de víctimes anònimes. “Holy Bible” és potser una manera de passar comptes amb una figura divina que ha estat creada i mantinguda per l’ésser humà i que ha servit i serveix per justificar moltes de les seves barbaritats.

Torno a Benjamin i penso que potser és a aquesta mena de pràctiques a les que ell es referia, també, quan parlava de la literaturització de les formes de vida. Una literaturització que en alguns casos passarà per la violència -com el gest de Brecht i recentment de Broomberg i Chanarin- però que permetrà la renovació potser infinita dels discursos, fins i tot d’aquells que semblaven més consagrats.