Les polítiques de l’absència

Com a editora resident del mes de gener de 2026 a A*DESK, sota el títol Les polítiques de l’absència, he decidit centrar-me en l’aparició de cineastes dones als Balcans occidentals, amb especial atenció a la nova onada de cinema que prové de Kosovo. Més enllà de la seva perspectiva explícitament feminista, el que més em crida l’atenció de moltes d’aquestes pel·lícules és una poètica compartida de l’absència.

Al llarg de la seva pràctica, aquestes cineastes situen l’absència —sigui emocional, històrica o física— al centre mateix de la seva recerca cinematogràfica. No la tracten com un buit, sinó com un espai generatiu: un lloc des del qual qüestionar allò que ha estat silenciada, esborrada, oculta, perduda o invisibilitzada. Aquestes pel·lícules insisteixen en l’absència com alguna cosa activa i no resolta, una condició que modela la subjectivitat, la memòria i la vida social.

Per ampliar aquesta reflexió, he convidat periodistes de tota la regió, juntament amb les mateixes cineastes, a pensar sobre el poder del cinema per fer visible allò que el patriarcat, la història i les estructures de poder han intentat mantenir ocult de manera persistent. El que emergeix és una constel·lació de perspectives que posen en primer pla la subjectivitat, la memòria, el trauma i la vida quotidiana de les dones com un terreny polític legítim —i urgent—.

El programa d’aquest mes es desplega a través de diverses contribucions interconnectades: Dafina Halili obre amb Definint històries: les dones lideren la nova onada de cinema kosovar, traçant com una generació de cineastes redefineix tant el cinema nacional com les condicions de visibilitat dins d’aquest. Li segueix Entre la ira i la tendresa. Diàleg de dues realitzadores kosovars, on Antoneta Kastrati i Kaltrina Krasniqi, parlen de com l’absència s’encarna a través dels cossos, el dol, la llei i els silencis heretats.

El diàleg continua amb Kumjana Novakova i Norika Sefa a Entre absència i presència. Una reinterpretació feminista del cinema dels Balcans, que reflexionen sobre el cinema com un espai de qüestionament polític. A través de l’absència, l’arxiu i la memòria, la seva conversa proposa noves formes de narrar el passat i el present. Finalment, l’assaig de Gresa Hasa, Observatori cinematogràfic dels Balcans. Ponts entre passat i present a través d’una mirada recuperada, situa aquestes pràctiques dins d’una història regional més àmplia, mostrant com el cinema feminista obre passos crítics entre passat i present, memòria i poder.