La desviació (positiva) de la cultura cuir

Havent crescut al Líban als anys noranta, sovint em trobava amb les paraules shādh.a o monḥarif.a quan llegia els subtítols en àrab de pel·lícules o sèries estrangeres. Com a filolingüe molt jove, tenia el costum d’agafar el diccionari pesant de la prestatgeria i fullejar-lo per buscar el significat de les paraules que em trobava. Sorprenentment, tots dos adjectius es referien a una persona desviada, irregular, estranya, excèntrica, etc. Amb el temps vaig fer la connexió: aquestes paraules s’utilitzaven específicament com a traducció a l’àrab de “gai” o “lesbiana”. Aquest fenomen no es limitava als subtítols al peu de la pantalla, sinó que s’escolava en les converses quotidianes arreu del món arabòfones: les persones gais són desviades.

Era comprensible que la comunitat LGTBIQ+ se sentís incòmoda amb aquesta terminologia. Després d’anys de campanyes de sensibilització i pressió política, shādh.a i monḥarif.a van desapareixer a poc a poc dels subtítols que reposaven al marge inferior de les pantalles, i van ser substituïdes progressivament pel terme políticament correcte mithlī (orientat cap al mateix). Jo, com a jove gai, també estava indignat; no volia que m’anomenessin desviat. Recordo haver de corregir els meus pares en diverses ocasions i insistir en el terme “correcte” per referir-se a algú gai, molt abans fins i tot de sortir de l’armari.

El 2024 vaig publicar un compendi d’argot cuir àrab titulat The Queer Arab Glossary (El glossari cuir àrab) (Saqi Books). El llibre recull les paraules i expressions utilitzades a tot el món arabòfon per referir-se a algú que és o és percebut com a cuir, de manera tant afectuosa com pejorativa. Quan el meu llibre va sortir, el genocidi a Gaza estava  en marxa, la política identitària agonitzava, i el capitalisme havia absorbit tota l’energia radical del discurs cuir. En aquell moment, vaig viatjar arreu del món durant tres mesos per presentar el llibre i dialogar amb públics diversos i vaig sentir com la meva pròpia posició es desplaçava. Ja no em reconeixia en els termes pels quals havíem lluitat tant per adoptar i, en canvi, m’atreien gai, o fins i tot marica. Ja no volia formar part del mainstream cuir, perquè semblava un altre tentacle d’aquest món malalt que havia decidit abandonar. No vull la norma, ni vull assimilar-me. Vull sobresortir, com una espina clavada al costat, vull ser un desviat.

Demanem un immens deute de gratitud a la desviació del discurs cuir. No al que canvia l’avatar a les xarxes socials per incloure una bandera d’arc de Sant Martí, sinó al que sacseja la societat fins al moll de l’os i l’obliga a mirar-se de cara el seu propi prejudici i la seva hipocresia.

Vivinm un capítol fosc i decisiu de la història, especialment al Pròxim Orient, la regió que jo anomeno casa. Mentre les forces sionistes, amb el suport total dels Estats Units i la Unió Europea, desfermen una violència bàrbara sobre el meu poble i la seva terra, vaig decidir presentar textos de quatre veus cuir d’aquesta mateixa terra, amb l’intent de ressituar el discurs cuir en la seva postura radical legítima.

A Takweer: l’arxiu com a creador de mons, la Dra. Sophie Chamas explora la pràctica arxivística cuir àrab de Takweer com una manera de desafiar la separació forçada entre estranyesa i arabitat. Mentrestant, Yasmine Rifai i Nadim Choufi reflexionen sobre la seva antologia recentment publicada d’art cuir àrab titulada I Will Always Be Looking For You (Sempre estaré cercant-te). El seu llibre potent no pretén saber com es veu la nostra estranyesa àrab, sinó que busca i busca i busca, a través de vint-i-dues contribucions sobre trenta-un artistes.

A Somnis maricas entre el carrer dels Lladres i la Porta de Llàtzer, l’escriptora i traductora Rana Issa imagina una utopia cuir obstinada a destruir el feixisme mentre alhora es complau en la seva desviació il·limitada. Finalment, tanco el mes amb un text titulat Intenta no ofegar-te quan pronuncies la meva llengua. Intenta-ho, yalla. Encara que no contempla explícitament la cuiritat, esbrina com Occident ha instrumentalitzat el text i la imatge per construir una idea de l’“àrab” en la psique de les masses; i com aquesta idea es mou i s’adapta per jugar diversos papers propagandístics, un dels quals és el de l’àrab homòfob, una mentida que fins i tot alguns àrabs s’han empassat.

És en la nostra pròpia desviació on es manté l’alliberació cuir. És en la desviació de les persones oprimides, siguin qui siguin, on se sosté l’alliberació col·lectiva. El pànic moral no és res més que una cortina de fum. En aquests moments en què l’horror és palpable, no hem de deixar espai per a l’ambigüitat. Siguem explícits i que s’escandalitzin.