close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Todo quedó atrás

Magazine

17 gener 2010

Todo quedó atrás

Lanzamos un nuevo número de a-desk después de algunas preguntas sobre la situación institucional y política en el sector artístico de Barcelona. Preguntas que siguen en el aire y sin respuesta, algo a lo que estamos bastante habituados. No por este motivo dejaremos de preguntar.

En este número entramos de nuevo en el análisis de lo que significa el arte y sus estructuras, los referentes (y autoreferentes) que se utilizan, los sistemas de legitimación y todo estos recursos que nos muestran lo importante que resulta pensar qué estamos haciendo. La velocidad del día a día puede conllevar que olvidemos las preguntas clave. En este número intentamos acercarnos a algunas de ellas.

Marcela Römer se pregunta sobre la institucionalización del trabajo de los artistas, Montse Badia sobre la mirada a los “clásicos” conceptuales desde las nuevas generaciones de artistas, Aimar Arriola pregunta sobre las ideas que dirigirán Hangar a partir de ahora, Paloma Checa sobre la representación del arte en el arte, y Rosa Naharro sobre la poesía en el espacio. Preguntas con algunas respuestas.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)