FAMÍLIES INGOVERNABLES

Quines possibilitats hi hauria en un model en què l’amor i les relacions no es consideressin objectes escassos a ser acumulats i protegits, sinó que es proliferessin més enllà dels límits de la parella socialment constituïda i de la família nuclear?

Aquesta és una de les moltes preguntes que la professora Kim TallBear intenta respondre en l’assaig Making Love and Relations Beyond Settler Sex and Family (Fer l’amor i les relacions més enllà del sexe i la família colonials). El seu plantejament és que, tothom coneix el guió per al sexe, però no com alliberar-lo de la seva concepció colonial. Tothom sap com procrear, però per a la creació de parentiu, és a dir, connexions no basades en la sang, aquesta saviesa s’esborra. Tothom pertany a una família, però pocs veuen la família com una eina d’emancipació de les relacions colonial-capitalistes. Tothom sap l’important que és la descolonització com a projecte per a desmantellar la família nuclear, revelant com l’amor, l’afecte i la natalitat han estat cristal·litzats al servei del colonialisme. Però la descolonialitat, argumenta, no és una elecció ni una acció individual, sinó una xarxa de relacions que desfan críticament la societat colonial en una continuació entre passat, present i futur.

Kim TallBear, ciutadana dels Sisseton-Wahpeton Oyate a l’actual Dakota del Sud, amb dret a ciutadania en les tribus Cheyenne i Arapaho a través del seu avi matern, va ser criada en la reserva de la tribu Flandreau Santee Sioux i a St. Paul, Minnesota, per la seva mare, àvia i besàvia, juntament amb molts dels seus parents femenins. Basant-se en les experiències de despossessió i erosió dels valors de la seva comunitat, l’assaig de TallBear revela com la família nuclear funciona com una eina per legitimar i afirmar la supremacia del sistema colonial a Amèrica. En “produir població colonial”, la família nuclear va donar suport a la construcció de la nació estatunidenca substituint a les poblacions indígenes i les seves constel·lacions relacionals. La família nuclear, consolidada com la unitat social més petita de l’estat nació i reforçada pel cristianisme, representava espais de seguretat per a la classe mitjana on els valors i l’economia d’aquesta classe podien prosperar mentre parasitaven la terra i les comunitats indígenes preexistents. Com a part dels esforços per assimilar els pobles indígenes al cos nacional, tant l’Església com l’Estat van evangelitzar el matrimoni, la família nuclear i la monogàmia. Aquests estàndards es van imposar als pobles indígenes com a model ideal, sent emprats per a justificar la restricció de les seves societats.

TallBear examina rigorosament aquestes llacunes històriques, exposant com aquestes desenterren la cultura relacional esborrada de les comunitats indígenes, en particular les dels seus propis avantpassats Dakota, on grups de parentiu estès, inclosos els matrimonis plurals i el suport mutu més enllà de la sang i les relacions familiars, creaven textures socials plenes. No és d’estranyar que l’abundància de relacions no monògames consensuades asseguri el benestar de la comunitat més enllà de la societat occidental centrada en l’estat nació. TallBear ho explica mentre relata com va créixer en una comunitat molt orientada al parentiu i no natalista, on la natalitat i els lligams familiars no implicaven reproduir l’estructura familiar de la classe mitjana colonial. La seva experiència ens ensenya com criticar les jerarquies de la família nuclear, més enllà de la sexualitat i el gènere de les persones implicades, ja que aquesta unitat representa un projecte de governabilitat, d’una xarxa de relacions, autònoma i amant de l’abundància. TallBear argumenta i convida el lector a reflexionar sobre com desvincular la procreació de la reproducció de l’statu quo social colonial-heteronormatiu i patriarcal.

En l’assaig, publicat com a part de Making Kin Not Population (Crear parentiu, no població) de Donna Haraway, un recull de perspectives sobre la matèria, TallBear lamenta el model social de parentiu estès, reconeixent que ha estat substituït per definicions que cosifiquen les relacions i els gèneres de per se. Fins i tot el poliamor o allò queer, els models relacionals i de gènere més propers a l’abundància erradicada d’un món precolonial, continuen sent models de sexualitat colonial i no aconsegueixen descriure les múltiples formes d’amor, solidaritat, respecte i rituals conreats per les comunitats indígenes. TallBear fomenta una oposició col·lectiva al sistema de sexualitat i família colonial obligatòria que continua substituint els parentius indígenes per la mera “producció de població”. En última instància, reconèixer les possibilitats d’altres tipus d’intimitats, no centrats en la reproducció biològica i la creació de població, sinó en la cura de parents valuosos que arriben a la nostra atenció de diverses maneres, és el primer pas per a desestabilitzar el sistema colonial de sexe i família.

Es tracta d’una invitació a mirar la sexualitat a través del prisma de l’espiritualitat i la naturalesa, comprenent com la intersubjectivitat de les relacions en aquests dos realismes es forma per a una connectivitat mútua, responsabilitat compartida i benestar independent. Una invitació a resistir l’objectificació de les forces intersubjectives i a ampliar la nostra atenció també cap a les relacions no humanes, que existeixen més enllà del capitalisme colonial. Una reconstitució des-objectificada de les relacions, amb intercanvis de poder nutritius i guaridors, mentre es practica una no monogàmia intencionada i oberta, i es reconfiguren intimitats més justes amb altres éssers humans i no humans, semblen passos importants a seguir. Els lectors que abracen aquesta invitació a desordenar i disgregar, reconeixent les possibilitats d’altres nocions d’intimitats, se centraran en l’alegria i no en la reproducció biològica, cuidant al preuat parentiu.

TallBear afegeix una peça decolonial a l’ampli trencaclosques de literatura sobre la matèria, com All About Love: New Visions (Tot sobre l’amor: Noves perspectives) de bell hooks, Full Surrogacy Now: Feminism Against Family (Gestació subrogada en l’actualitat: Feminisme contra la família) de Sophie Lewis, o la renovada Polysecure (Polisegur o Poliamor segur) de Jessica Fern, per citar alguns, que advoquen per l’abolició de la supremacia de les famílies heteronormatives. Convidant a pensar més enllà de la instrumentalització de les famílies com a garantia de seguretat enmig de la constant crisi del capitalisme, per a controlar i prescriure la forma en què la vida arriba a donar-se a través de l’embaràs. Escrivint aquesta ressenya des d’Itàlia, el contenidor del qual provinc, les tecnologies de reproducció que desafien l’“embaràs natural”, com la maternitat subrogada, estan legalment i universalment prohibides, i els funcionaris provida estan autoritzats en les clíniques ginecològiques a dissuadir a les dones d’avortar, regulant la reproducció en l’àmbit legislatiu. Els governs d’arreu del món, que espremen la força de treball dels ventres de les dones, tenen més agència sobre els seus cossos que elles mateixes. Els que estan familiaritzats amb el procés de desconstrucció i reinventen les formes relacionals —ja sigui a través de l’anarquia relacional o del poliamor— entenem que construir una xarxa de connexions rica i no jeràrquica s’enfronta a una escassetat persistent en la vida metropolitana capitalista: el temps. Aquest desig, per a sorpresa de molts que encara no participen en processos de desconstrucció relacional, està profundament entrellaçat amb l’anticapitalisme. Pot succeir orgànicament, que ens alliberem del temps de treball per nodrir les relacions abans de la seva codificació, per a alliberar-les de codificació, per convertir-nos, junts, ingovernables.

Leiko Ikemura, Ohne Titel, 1984. Courtesia of Leiko Ikemura

(Imatge destacada: Leiko Ikemura, Trees out of Head, 2015-2020. Cortesia de Leiko Ikemura)