close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Viure a la frontera

Magazine

maig
Tema del Mes: Viure a la fronteraEditor/a Resident: Hibai Arbide Aza

Viure a la frontera

La frontera és alhora una abstracció jurídica i un territori habitable. És, sobretot, un aparell polític, policial, jurídic i geogràfic que determina qui té drets i qui no. Qui ha nascut al lloc correcte i qui a l’equivocat. Sovint és sobretot un espai en disputa.

Visc a Lesbos, una illa més propera a l’Orient Mitjà que al cor d’Europa, encara que pertanyi a ella. Des de l’antiguitat, Lesbos ha estat un dels passos més transitats entre Orient i Occident, entre Europa i Àsia. A les darreres dècades, s’ha convertit també en una de les fronteres més tensionades del món.

La frontera és violència. La matinada del 3 d’abril del 2025, vuit persones —tres nenes i un nadó entre elles— van morir al nord de Lesbos en naufragar la llanxa inflable amb què intentaven arribar a Europa i demanar asil. No va ser cap accident. Els supervivents van relatar que els guardacostes atacaren l’embarcació amb arpons i provocaren l’enfonsament. Per si no n’hi hagués prou, els guardacostes van detenir el pare d’una de les nenes mortes, vidu d’una de les dones mortes, i el van acusar de ser el culpable del naufragi. No és un cas aïllat: a la meva feina com a reporter he documentat centenars de morts en circumstàncies similars. En els darrers cinc anys, més de 100.000 persones han estat rescatades després de ser abandonades a la deriva pels guardacostes grecs. La frontera és un territori d’impunitat.

Però no només això. Les fronteres també connecten. Ajunten cultures i persones diferents: les que viuen als seus marges i els que les creuen. Són espais de gran riquesa cultural. Cultura mestissa, bastarda, contaminada.

Sempre m’ha interessat més la gent que habita els marges que els que contemplen el món des de la comoditat del privilegi. Per això, les fronteres són un dels meus llocs d’interès principal. M’interessen els qui les creuen, però també els que hi viuen travessats. És per això que he elegit el tema: “Viure a la frontera”. Escoltem les veus d’algunes autores que han decidit viure en una frontera i d’altres que no han tingut elecció.

Tema del Mes

Hibai Arbide Aza és reporter i exadvocat penalista, nascut a Leioa i establert a Grècia des del 2014. Ha treballat en una quinzena de països cobrint conflictes, drets humans i temes socials. Col·labora habitualment amb El País i ha treballat també a televisió i ràdio, incloent TV3, Al Jazeera i BBC. Fa gairebé vint anys que està implicat en qüestions de fronteres i llibertat de moviment, primer com a activista, després com a advocat i ara com a periodista. Ha cobert especialment la crisi dels refugiats a Lesbos, on viu des del 2022. És autor del llibre “Con el agua al cuello, muertes y devoluciones en caliente en la peor frontera de Europa”. Detesta escriure la seva biografia i les fronteres.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)