Ruta sobre Perifèries amb Oscar Guayabero
A*DESK i GRAF presenten rutes temàtiques, centrades en la reflexió crítica al voltant de continguts del repositori del magazine A*DESK a partir de la seva interpretació per part d’una persona especialista (historiador/a, artista, curador/a o crític/a) relacionant-ho amb el territori. Les rutes, que es realitzaran presencialment, inclouen tant espais pertanyents a la comunitat GRAF com altres tipus de llocs i espais, culturals o no, d’ús públic o privat, que reforcen el discurs i la proposta artística, aprofitant l’oportunitat de conèixer certs llocs habitualment tancats o poc accessibles.
La primera de les rutes que presentem parteix de l’editorial d’A*DESK Perifèries i recorrerà diversos espais de la comunitat GRAF.
Ruta sobre Perifèries amb Oscar Guayabero
Les perifèries ho són en tant que legitimem un centre. A la ciutat hi ha moltes perifèries, algunes urbanístiques, que son les més fàcils de veure. Barcelona sempre fuig de les perifèries. Tot allò més enllà de la trama Cerdà es considera perifèria. Tanmateix, cal donar per fet que el centre és l’Eixample perquè aquestes perifèries esdevinguin. El que és interessant és que les perifèries canvien i no sempre ho fan per raons urbanes (els ascensors van crear unes noves perifèries). Durant segles la perifèria de la ciutat la marcaven les muralles. Fora muralles era perifèria, un territori no normalitzat on la venda i vida informal estava permesa. Us heu fixat mai on son les orxateries/torrons més antics de BCN? A les rondes. Perquè la ciutat feia pagar uns impostos als forasters i els valencians es van establir als límits: Porta Ferrissa (en la primera muralla) i Ronda Sant Pau, Ronda Universitat, Portal de l’Angel, en la segona. Amb la segona muralla el Raval va deixar de ser perifèria urbana però ho va seguir sent en l’àmbit social.
Hi ha altres perifèries que costa més de veure. Per exemple, si hom pregunta pel ciutadà mig de Barcelona la resposta és: un home blanc, heterosexual, al voltant de la trentena. He fet aquesta pregunta sovint a amics, alumnes, públic de xerrades, etc. Si anem al padró municipal ens diu que hi ha més dones que home a Barcelona. El padró no contempla opcions que no siguin binaries. El resultat està esbiaixat, potser perquè a la pregunta ja insinuem resposta. Si preguntem com són les unitats familiars, la resposta acostuma a ser: una parella (heterosexual) amb un o dos fills. Al padró ens diu en canvi que hi ha més persones soles que en parella i més sense fills que amb ells. Però tant se val, el centre ha estat decidit i si ets dona, sola, no caucàsica, sense fills, ets la perifèria. Jo, sóc conscient que parlo des del privilegi d’estar proper al centre. A la ruta parlaré una mica d’això respecte a l’entorn de la creació a Barcelona.
Jo vaig néixer i créixer al Raval. Els meus pares van fer trampes per portar-me a una escola al barri del Clot, llavors una perifèria urbana. A mi sempre em va semblar que a casa estàvem més a la perifèria que a l’escola. Ara el Raval és ple de centres, de centres culturals. En l’art també hi ha centres i perifèries. Sempre m’ha fet gracia el nom de “centre cultural”. Fora del centre, esdevé la perifèria. Al Raval hi ha molts centres culturals i al seu voltant moltes perifèries. Fa unes setmanes van desallotjar un espai on vivien persones migrades. Just davant de la nova Escola Massana. Aquestes persones vivien a la perifèria malgrat estar al costat de centres. També ho han fet amb una dona que cosía roba amb estampats del Senegal. La seva obra era perifèrica.
La ruta que us proposo anirà recorrent diferents centres culturals del Raval, però sobretot ens fixarem en les seves perifèries. Aprofitant que hi ha l’exposició Suburbia al CCCB farem una ullada al que diem suburbi a Europa a diferencia dels EEUU. Al mateix temps, veurem com el Raval es una periferia cèntrica (com passa a d’altres ciutats) on hi ha tot allò que la ciutat desitja/necessita però no vol veure. Alhora explorarem perifèries del MACBA, La Virreina, La Capella, la Filmoteca, Santa Monica, per acabar fent un vermut.
Ruta sobre Perifèrias amb Oscar Guayabero
Dissabte, 29 de juny del 2024, a les 11 h. Punt de Trobada: Plaça Terenci Moix
Gratuïta amb inscripció prèvia aquí
11h Plaza Terenci Moix, punt de trobada
11:10 Parada a les inmediacions del CCCB
11:20 Macba, davant del museo
11:40 Rosa de Foc (Joaquín Costa 34)
12:00 Pis Zero (carrer Carme amb Joaquin Costa)
12:30 El Lokal del c/ la Cera (Carrer la Cera 1) – Agora Benitez (C Aurora 13)
12:50 Cordova – Riereta 29
13:15 Santa Mònica. (La Rambla 7)
13:30 Terrassa del Museu Marítim.
Ruta adaptable a les persones neurodivergents o amb diferents necessitats sensorials o físiques. Hi haurà senyalització dels punts amb sobreestimulació sensorial.
Imatges de la ruta Perifèries (29/6/2024)
Sobre Oscar Guayabero
Oscar Guayabero (Oscar Martinez Puerta), neix al Raval de Barcelona l’any 1968. Realitza estudis d’Art i Disseny Industrial a l’Escola Massana d’aquesta ciutat. El seu treball es desenvolupa entre la teoria, la crítica i l’anàlisi del disseny i l’arquitectura. Curador d’exposicions com “Disseny per viure”. Treball d’investigació que va acabar en format expositiu al Museu del Disseny. Premi Ciutat de Barcelona 2016. L’exposició te continuïtat amb unes jornades anuals sobre disseny social sota el mateix nom.
Autor de nombrosos llibres sobre disseny i arquitectura. Alguns del últims son: “El diseño del dia antes. Propuestas para antes del colapso (en escenarios poscovid) y cómo es posible evitarlo o, al menos, intentarlo”. Publicat per l’editorial Experimenta que aborda el disseny del futur. “Neutopias. Nuevas utopías y diseño de futuros”. Editado por la World Design Capital Valencia 2022 i la Diputació de Valencia. A l’actualitat combina la docència en l’àrea de sostenibilitat i d’història del disseny i la imatge de diverses escoles de Barcelona, amb l’assessorament extern en matèria de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona i projectes curatorials-expositius.
