Edició número 11 d’A*LIVE, el programa públic amb forma d’esdeveniment multicapa, transversal i en format expansiu d’A*DESK en col·laboració amb el Museu de l’Art Prohibit, el dia 6/11/2024 a les 19:30 hores.

En el debat actual entorn del control d’accès al coneixement, la prohibició, la censura i les cancel·lacions, les fake news, les estratègies de distracció, la dependència de les pantalles i la manca de sentit crític, proposem articular A*LIVE 2024 a partir del concepte de Radical Cuteness.

Radical Cuteness

La influència dels mems i el “cute” en la cultura popular forma part radical d’imaginació col·lectiva, des d’exemples de sexualització de la propaganda militar, fins a vies de radicalització en diferents àmbits a través de mems i imatges tendres. Radical Cuteness pretén desemmascarar els mecanismes que, basats en estratègies subliminals de seducció —allò adorable, infantil, tendre, vulnerable, fràgil, suau— influencien, pertorben i confonen amb la finalitat de reprogramar les ments. Aquest enfocament qüestiona els significats culturals i polítics que s’amaguen darrere aquestes estètiques. Aquests mecanismes disruptius cada vegada són més interns que externs i van més enllà de la prohibició per desplegar-ne el control a partir d’una veritable guerra psicològica que l’entorn digital no fa sinó intensificar. Ho veiem a través de la presència massiva a Internet de productes DIY molt populars i atractius, en què els aspectes subliminals modelen la consciència col·lectiva, introduint missatges supremacistes.

A*LIVE 2024, Radical Cuteness
Estratègies subliminals. Prohibició i control: desentranyant el poder de la guerra psicològica a l’era digital

A*LIVE 2024, Radical Cuteness vol aprofundir en aquests temes a partir d’una estructura àgil i dinàmica. Per això comptarà amb Nuria Gómez Gabriel com a mestra de cerimònies i conductora de l’esdeveniment; la projecció del vídeo Nation Estate (2011) de l’artista Larissa Sansour; una conferència performàtica a càrrec de Noura Tafeche i Alex Quicho. La imatge gràfica i visuals del projecte que aniran introduint les diferents seccions, a càrrec de les artistes Momu & No Es. L’esdeveniment A*LIVE 2024 es completarà amb una secció Q&A, a càrrec de les responsables d’ A*DESK, Montse Badia i Maria Muñoz.

She’s Evil, Most Definitively Subliminal por Noura Tafeche i Alex Quicho

En la cultura digital, els subliminals són vídeos DIY o bandes sonores en les que les afirmacions s’acullen subtilment sota nivells auditius darrera d’una base rítmica per tal d’eludir la ment lògica i conscient i quedar enregistrats directament en el subconscient. Són vídeos molt populars i de gran impacte.

En aquesta conferència performativa She’s Evil, Most Definitively Subliminal les artistes Alex Quicho i Noura Tafache s’endinsen en el teatre d’operacions psicològiques online -perquè les ferides físiques acaben curant-se- i desplega l’artilleria des de l’es e-girls de l’exèrcit estatal fins a les estratègies subliminals. En aquesta intersecció de la guerra i l’auto-desenvolupament, la batalla es lliura a través de la seducció, la influència, la perturbació i la confusió. Amb la reprogramació definitiva de la ment, l’enemic —o la ideologia— comença a semblar més intern que extern.

Aquesta conferència performativa va ser presentada per primer cop a la recent edició de Transmediale (febrer 2024), a Berlín, que no va estar exempta de polèmica, atès que totes les parsones participants van haver de signar un document expedit pel Senat de Berlin, segons el qual es comprometien a no fer cap menció explícita al conflicte de Palestina.

Noura Tafeche & Alex Quicho, She’s Evil, Most Definitively Subliminal. Imatges Transmediale 2024 en Silent Green Berlín.

Nation Estate de Larissa Sansour

El projecte Nation Estate, que consisteix en un vídeo de ficció de 9 minuts i una sèrie de fotografies, data de l’any 2011. Ofereix un enfoc distòpic de l’estancament de la situació a Orient Mitjà. En aquell moment, amb un toc d’humor, el vídeo, que barreja imatges generades per ordinador, amb persones reals i una banda sonora electrònica, proposava una sol·lució vertical per al conflicte palestí: un edifici en forma de gratacels: el Nation Estate capaç d’allotjar tota la població palestina. La realitat en aquests moments supera la ficció i va molt més lluny. La distòpia segueix, ara mateix en forma de genocidi.

Nation Estate va passar a formar part de la col·lecció del Museu de l’Art Prohibit després d’un polèmic incident el 2011. En aquesta ocasió, Lacoste, patrocinador del Prix Elysée, va exigir l’expulsió de l’artista palestina de la llista de finalistes, al·legant que el seu obra no s’ajustava al tema del concurs, que era ‘joie de vivre’. La controvèrsia va portar la marca a retirar el patrocini, i els organitzadors, en solidaritat amb Sansour, van optar per cancel·lar l’edició d’aquell any.

Larissa Sansour, Nation State, 2011. Film monocanal con sonido, 9 min 2 seg

[Imatge destacada: Radical Cuteness, imatge gràfica i visuals de l’esdeveniment per Momu & No ES].