El Barcelona Gallery Weekend 2024, en el desè aniversari, del 19 al 22 de Setembre, presenta una oportunitat crucial per repensar el seu paper en l’escena de l’art contemporani, guanyant notorietat com a espai de convergència per a galeristes, artistes i col·leccionistes, juntament amb un públic cada cop més àvid d’experiències culturals. Tot i això, aquesta desena edició convida també a reflexionar sobre els èxits i els desafiaments que l’esdeveniment enfronta en un context artístic i econòmic en constant transformació.

En un panorama on les dinàmiques del mercat de l’art tendeixen a privilegiar números consolidats, és crucial que esdeveniments com aquest segueixin apostant per la diversitat i la innovació: No podem ignorar l’aportació de BGW en relació amb les polítiques culturals a Espanya. Un país on el suport institucional a l’art contemporani ha estat erràtic i en molts casos insuficient cal destacar el Programa d’Adquisicions, que sembla un pas cap a la democratització de l’accés a l’art, i permet que obres presentades a l’esdeveniment ingressin a col·leccions de prestigi, com les de la Fundació Villa Casas o la Fundació Sorigué.

La pregunta que sorgeix aquí és si el BGW està realment disposat a assumir un rol crític en la reconfiguració del panorama cultural espanyol, o si, en última instància, es conformarà a ser un esdeveniment més al calendari cultural mundial. Està impulsant un diàleg significatiu , o s’està convertint en un aparador per a obres que contribueixen a una versió estereotipada i estàtica de l’escena artística?

Louis Porter, “Search engine”, 2022

En aquest sentit, el BGW enfronta el repte de mantenir la seva rellevància i atractiu en un moment en què les polítiques culturals a Espanya no sempre faciliten l’accés i la participació a les pràctiques artístiques. La supervivència “d’espais comercials” i d’exhibició és vital, però igualment important és la implementació de polítiques públiques que fomentin l‟accés a la cultura des de diferents perspectives.

Un aspecte que no s’ha de passar per alt és el paper del BGW en la construcció d’una identitat cultural tant regional com a nacional. La participació de noves entitats com ara la Fundació Úniques i la MIA Art Collection en aquesta edició reflecteix un compromís continu amb la promoció de l’art contemporani.

Un dels principals interrogants és si aquest esdeveniment ha aconseguit transcendir la seva funció com a simple vitrina d’art o si, per contra, ha caigut en una dinàmica purament comercial. El problema és el mateix des de fa diverses dècades: Qui i com es buscarà fugir del cub blanc?

Diversos són els esdeveniments de gran interès que graviten al voltant del BGW i requereixen inscripció. Tot i que el recorregut per les galeries es pot seguir a través del mapa interactiu, que facilita la navegació per la ciutat.

Lara Fluxa, “Gria”, 2023

En resum, el Gallery Weekend arriba en un moment crític en què demostra que és més que una simple celebració de l’art contemporani. La veritable prova per als propers anys serà la capacitat per desafiar les estructures existents, mantenint la seva rellevància en un entorn que presenta les seves pròpies exigències quant a dinàmiques artístiques i econòmiques i es troben en constant fluctuació.

De moment la programació és eclèctica i interessant, i considero que almenys les següents exposicions són obligatòries per a espectadors amb altes exigències i que estic segur no se sentiran decebuts:

A ADN galeria es presenten Julio Anaya Cabanding i Eugenio Merino. Ambdós artistes són convocats per la posada en dubte l’autenticitat i el valor simbòlic en l’art, utilitzant mitjans neorrealistes i narratives carregades d’ironia i crítica social.

Masao Yamamoto, Dance E de “Microcosm Macrocosm”, 2018, cortesía Swiss Re Group

El primer, a la seva sèrie “After Tàpies”, explora la intersecció entre l’art de carrer i la tradició artística. La seva obra qüestiona l’status quo de la conservació i la transmissió a l’art. Amb treballs que recorden la crítica postmoderna de Sherrie Levine, especialment en el qüestionament de l’originalitat i l’aura a l’art. Per la seva banda, Merino presenta “Banc Públic”, una instal·lació escultòrica i sonora que investiga la manipulació de la ideologia política de Federico García Lorca al llarg de la història.

“Gladiators of the future” de Claudio Goulart, es presenta a Zielinsky Art Gallery. L’exposició aborda el cos, la política i el temps, mitjançant una pràctica que transita entre la performance, el vídeo i l’art postal. Influenciat per figures com Félix González-Torres i Marina Abramović, explora les identitats postcolonials i la fragilitat del cos als seus entorns polítics.

Claudio Goulart, “Portrait intérieur”, 1995, cortesía: Zilensky Art Gallery

Lara Fluxà, a Bombon Projects, treballa amb materials fràgils com l’aigua, el vidre i la llum a “Firefly”, reflexionant sobre la crisi ecològica. L’enfocament crític de l’extractivisme i la preocupació per l’equilibri dels ecosistemes la posicionen com una veu important en l’art contemporani preocupat pel medi ambient.

Galeria Alegría presenta “MORRALLA”, on Jorge Diezma aprofundeix en la natura morta a través d’un enfocament gairebé surrealista que revela l’estranyesa inherent en les coses més comunes. Aquest enfocament desvetllador recorda el Giorgio Morandi de les darreres etapes, en què les formes més simples adquirien una aura de misteri a través d’una contemplació perllongada.

Yeonsu Lim, presenta Wrapped a Galeria Uxval Gochez, “Projectes Barcelona”: l’artista sud-coreana investiga el llegat d’intervencions urbanes i proposa nous embolcalls per a escultures públiques. Treballs que recorden les intervencions crítiques d’artistes com Francis Alÿs i Anselm Kiefer qüestionen la memòria i l’espai públic.

Lionel Sabatté, a RocioSantaCruz. Amb una exposició que presenta escultures, pintures i fotografies inspirades en arqueologia i paisatge. Utilitzant materials rebutjats com a pols i pell, Sabatté, influenciat per l’informalisme i el surrealisme, crea obres que evoquen l’empremta del temps i el diàleg entre la prehistòria i el món contemporani.

A Valid Photo BCN, l’artista Japonès Yamamoto Masao presenta “Tomosu” on utilitza tècniques antigues com l’ambrotip per explorar la memòria i la fragilitat. Esborrant les fronteres entre la pintura i la fotografia, evoca una nostàlgia poètica i una connexió íntima amb el passat.

A Chiquita Room l’exposició de Louis Porter examina la paradoxa de la distància a l’era de la connectivitat. Amb una pràctica que barreja fotografia i material trobat, Porter investiga la circulació d’imatges i la desconnexió al món contemporani, recordant l’obra crítica de Walter Benjamin sobre l’aura i el dilema plantejat per la reproductibilitat tècnica.

Tota la info sobre BGW aquí.