close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Spotlight

03 juliol 2025

Cindy Sherman i Mika Rottenberg a Hauser & Wirth Menorca

Sovint es parla de com els diferents agents de l’ecosistema artístic redefineixen els seus rols i els seus models de treball. El cas de Hauser & Wirth és especialment interessant, no només per ser una de les galeries amb més pes en l’escena artística global, sinó també per com ha anat definint cadascun dels seus espais de manera diferenciada, aportant elements d’entorn i benestar que enriqueixen l’experiència de col·leccionistes, clients i visitants. Hauser & Wirth Menorca n’és un clar exemple, ja que combina natura, sostenibilitat i una certa exclusivitat.

Ara bé, no és el moment d’analitzar models de galeria, sinó de posar el focus en les dues exposicions que acull actualment aquest espai privilegiat: dues mostres individuals dedicades a dues artistes amb trajectòries àmpliament consolidades: Mika Rottenberg i Cindy Sherman.

Cindy Sherman. The Women

Retrobar l’obra de Cindy Sherman és sempre un esdeveniment remarcable, especialment si tenim en compte que la seva darrera exposició individual a l’Estat espanyol va tenir lloc l’any 1996 al Museo Nacional – Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, organitzada conjuntament amb el Museu Boijmans Van Beuningen de Rotterdam.

En aquesta ocasió, The Women reuneix una selecció significativa de treballs creats entre les dècades de 1970 i 2010. S’hi poden veure algunes de les seves sèries més icòniques, com Untitled Film Stills (1977–1980), on Sherman recrea fotogrames ficticis que evoquen la nouvelle vague, el cinema francès dels anys seixanta, el neorealisme italià o fins i tot Hitchcock.

Aquesta és l’única sèrie a la qual l’artista ha posat títol. Tal com explica en un documental produït per Art21 —projectat dins l’exposició—, Sherman no acostuma a titular les seves obres perquè perquè prefereix deixar espai a l’ambigüitat de les imatges per no condicionar-ne les possibles lectures. A l’exposició de Menorca també s’hi poden veure peces dels seus anys d’estudiant, on ja s’hi detecta el germen de les Untitled Film Stills. En aquestes imatges primerenques, com en gran part de la seva trajectòria, Sherman utilitza maquillatge, perruques, màscares i vestuari, i exerceix simultàniament de model, directora i fotògrafa, accionant la càmera des de dins l’escena. També s’hi inclouen imatges de les Murder Series, en què encarna personatges tan quotidians com inquietants, que anticipen algunes de les figures que apareixeran més endavant al film de distribució comercial Office Killer (1997).

 

Cindy Sherman. Untitled #369. 1976/2000. Impressió en gelatina de plata. 25.4 x 20.3 cm / 10 x 8 in. © Cindy Sherman. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

Cindy Sherman . Untitled #508. 1977/2011. Impressió en gelatina de plata. 25.1 x 20 cm / 9 7/8 x 7 7/8 in. © Cindy Sherman. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

Ara bé, el protagonisme de la mostra recau en sèries més recents on Sherman representa dones —el fil conductor de l’exposició— de mitjana edat i de diverses condicions socials i econòmiques, situades en escenaris enigmàtics. A vegades són paisatges dramàtics, tractats amb un fort component pictòric, que contrasten amb els models d’alta costura que vesteixen les protagonistes (en col·laboració amb Vogue i Harper’s Bazaar); altres cops, són imatges construïdes a partir de capes i dobles exposicions fotogràfiques.

La sèrie coneguda informalment com The Flappers fa un recorregut per diferents prototips de dones de les dècades de 1920, 1930 i 1940: dones empoderades amb voluntat de transformar la societat. Aquestes obres introdueixen també la reflexió sobre l’edat i l’envelliment. Un dels moments més suggerents del documental abans mencionat mostra l’estudi de l’artista, amb calaixos perfectament ordenats plens de pròtesis dentals, ulleres, màscares, i també la veiem emocionada comprant peces de roba —estampats animals, lluentons i molt de brilli brilli— a partir del qual va intuïnt a les seves noves protagonistes.

 

Cindy Sherman. Untitled #566. 2016. Impressió metàl·lica per sublimació .121.9 x 128.3 cm / 48 x 50 1/2 in. © Cindy Sherman. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

La seva indagació sobre la construcció de la identitat a través de l’autorepresentació —un dels grans temes del seu treball— anticipa el moment actual de les xarxes socials, especialment Instagram. Justament en aquesta plataforma podem trobar el perfil cindyshermanlegacyproject, una iniciativa de Hauser & Wirth per conservar les seves fotografies i preservar el seu llegat artístic.

Mika Rottenberg. Vibrant Matter

L’exposició Vibrant Matter de Mika Rottenberg es mou entre la realitat i la ficció per explorar els sistemes del postcapitalisme i com condicionen les nostres vides. Rottenberg crea instal·lacions i videoinstal·lacions immersives que confronten l’espectador amb mecanismes absurds de producció, treball i consum. Dues de les peces principals que s’hi presenten són Cosmic Generator (2017), mostrada per primera vegada a Skulptur Projekte Münster, i Spaghetti Blockchain (2019).

Cosmic Generator connecta escenes reals i fictícies que enllacen llocs tan distants com Mèxic, Califòrnia i un mercat de productes de plàstic a la Xina. Spaghetti Blockchain, per la seva banda, gira entorn dels materials: des de les matèries primeres fins a textures artificials, passant per partícules microscòpiques registrades durant una estada de l’artista al CERN. Aquesta videoinstal·lació de tres canals incorpora un treball sonor molt acurat, que combina des de sons de manipulació de boles de plàstic i efectes ASMR fins a cants guturals tradicionals de Sibèria, creant una connexió sensorial amb l’espai i amb la natura.

Mika Rottenberg. Cosmic Generator (Loaded #2) (fotograma). 2017/2018. Instal·lació de vídeo monocanal, so, color; 26:36 min. Dimensions variables. @Mika Rottenberg. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

Mika Rottenberg. Spaghetti Blockchain (fotograma). 2019. Instal·lació de vídeo 4K amb so envoltant 7.1, color; 18:15 min. Dimensions variables © Mika Rottenberg.Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

Aquest univers sonor ens acompanya mentre visitem la seva instal·lació més recent, Lampshares (2024–2025), en què l’artista transforma el seu estudi de Nova York en una mena de microeconomia circular. En col·laboració amb Inner City Green Team i Gary Dusek, Rottenberg ha creat una sèrie de làmpades a partir de lianes invasores recollides al nord de l’estat i plàstic reciclat de contenidors locals. Així, l’artista construeix escultures funcionals a partir de materials considerats tòxics o residuals. Però no hem d’oblidar que molts d’aquests materials tenen un origen orgànic, ja que provenen del petroli i, per tant, d’organismes vius de fa milions d’anys. Amb aquesta reutilització, Rottenberg resignifica residus i materials nocius atorgan-los un nou ús que posposa -i qüestiona- el seu impacte ambiental.

Vista de la instal·lació, ‘Mika Rottenberg. Vibrant Matter’, Hauser & Wirth Menorca, 2025. Foto: Damian Griffiths © Mika Rottenberg. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth

Cindy Sherman. The Women i Mika Rottenberg. Vibrant Matter es poden visitar a Hauser & Wirth Menorca fins al 26 d’octubre de 2025.

[Imatge destacada: Cindy Sherman. Untitled Film Still #24 . 1978. Impressió en gelatina de plata. 20.3 x 25.4 cm / 8 x 10 in. © Cindy Sherman. Cortesia de l’artista i Hauser & Wirth]

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)