La figura d’Aby Warburg (1866-1929) en l’escena acadèmica del segle XIX va ser disruptiva. L’historiador de la cultura i l’art exhortava per una crítica de les art visuals allunyada del les discussions estilístic-formals de l’historicisme de l’època. La seva conferència El ritual de la serp (1923), el seu discurs de comiat de la clínica psiquiàtrica Kreuzling on va estar internat, és una de les seves obres de referència. I allí va formular els alineaments d’una iconologia associada a les forces vitals per les quals retornen les imatges del passat al present. A través de les seves recerques va impulsar un pensament fragmentari i transdisciplinar que li va permetre entendre l’art des d’una perspectiva innovadora com una sèrie de pràctiques institucionals que estableixen un objecte determinat d’interès cultural. En aquest sentit, d’acord amb la seva perspectiva com i amb quines condicions les imatges romanen en el temps.

L’Atles Mnemosyne, el projecte final de Warburg, materialitza les principals línies del seu treball. Batejat sota el nom de la tità de la mitologia grega Mnemosine, filla de Gea i Urà. A més de ser mare de les nou muses va transcendir per la seva associació al·legòrica amb la memòria (l’origen filològic del seu nom en grec antic, mnếmē, significa “memòria”). L’investigador va recopilar fins a la seva mort material gràfic per a compondre un arxiu d’imatges que donés compte de temes, patrons i gestos visuals de la cultura occidental des de l’Antiguitat fins al Renaixement i més enllà. D’aquesta manera, Warburg va crear un mètode iconogràfic propi, a través del qual els conceptes de “supervivència” (Nachleben) i “fórmules del patètic” (Pathosformeln) són utilitzats per la història de l’art, la cultura i la filosofia fins al dia d’avui.

Sobre pissarres negres mòbils, l’historiador va disposar reproduccions fotogràfiques d’obres d’art d’Orient, l’antiguitat clàssica i Renaixement juntament amb retallades d’anuncis i fotografies contemporànies, per a evidenciar els patrons gràfics comuns. I d’aquesta manera, l’investigador i el seu equip van estudiar les formes i la xarxa de relacions de les imatges, component una cartografia oberta, una forma de coneixement per muntatge. Una alternativa metodològica que qüestionava les dificultats que els historiadors de l’art li havien atribuït a les imatges com a vehicles de representació.

El muntatge va atorgar flexibilitat a Warburg i així va poder traslladar-se des de la Primavera i El naixement de Venus de Sandro Botticelli als rastres de l’Antiguitat en els frescos i els signes astrals coronats per déus pagans del Palazzo Schifanoia

Des del 4 de setembre fins al 30 de novembre es podrà visitar l’exhibició, Aby Warburg: Atles Mnemosyne. Das Original” comissariada per Robert Ohrt i Axel Heil en col·laboració amb l’Institut Warburg de Londres en  Haus derKulturen der Welt. Per primera vegada els panells i els documents originals estan reunits íntegrament, distribuïts de manera concèntrica en el Ausstellungshalle 1.

El recorregut inclou, a més, un encert important per part dels curadors, un sector està dedicat a l’equip de recerca que va acompanyar a Warburg en la seva titànica tasca fins a l’any de la seva mort. Fritz Saxl i Gertrud Bing van rescatar el treball del seu mestre del nazisme i van traslladar la seva vasta biblioteca (60 000 llibres i 15 000 fotografies) d’Hamburg a Londres on després es va crear l’Institut Warburg.

Els traçats estètics presents en les més de 1000 imatges dels gairebé 80 panells de l’exposició ens transporten per les constel·lacions visuals que pretenia exposar Warburg. Les pissarres estan numerades i formen sèries temàtiques. La primera d’elles està assenyalada de la A a la C, correspon a la introducció de l’Atles i conté mapes d’Europa i Mesopotàmia, il·lustracions del sistema solar, cartes astrals i la reproducció fotogràfica de l’Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci. D’aquesta manera, la seva proposada pauta les formes, els llocs i les figures “supervivents” al llarg del traçat de més de gairebé 3000 anys d’imatges.

En la sèrie El renaixement de l’antic (DieWiedergeburt der Antike – die Jahre 1400 – 1600 nach Christus), taules de la 35 a la 39, pot observar-se la passió pel Renaixement italià. Les reproduccions del naixement de Venus i Primavera de Sandro Botticelli són presents en diferents grandàries, detalls i retallades dels diferents personatges que componen totes dues obres. En el seu llibre El renaixement del paganisme  Aby Warburg dialoga amb diferents textos per a analitzar el treball de l’artista italià i recuperar la vitalitat i el moviment dels gestos.

Les taules designades entre la 50 a la 59 estan dedicades Andrea Mantegna, Claude Manet i Albrecht Dürer. En la sèrie es pot veure l’estudi de malls de tarot històrics i la perdurabilitat de les imatges com el Mantegna Tarocchi (Ferraras. XV) i les baralles de Jean Dodal (Lió s. XVIII) i Jean Payen (Avignion s. XVIII). Així mateix, l’historiador alemany no va deixar un text escrit per a cartografiar el recorregut del seu Atles que, igual que les cartes de tarot, ens conviden a un viatge fragmentari i obert cap a l’arcà XXI, el Món.