Des de mitjans dels setanta, Anthony McCall (1946, Regne Unit) és reconegut com un dels artistes més singulars i innovadors en el seu àmbit de treball, que es desenvolupa a la intersecció –simple, complexa i sensorial– del cinema, l’escultura, el disseny i la performance. Solid Light és el conjunt d’obres més destacades de la seva trajectòria, de les quals el MAAT de Lisboa exposa fins al 17 de març a l’exposició Rooms quatre peces produïdes entre 2007 i 2020.

Les “llum sòlida” de McCall flueixen pel espai en penombra com escultures llumíniques immaterials. En aquestes instal·lacions fílmiques no existeix cap separació ni jerarquia entre l’espai dels projectors i de les pantalles i l’espai de l’espectador. En conseqüència, la prioritat de l’experiència fílmica deixa de centrar-se en la imatge projectada (finalitat mateixa de la cinematografia) per desplaçar-se a un lloc intermedi on es desenvolupa el fenomen de la projecció.

La implicació del cos del visitant és igualment primordial en les creacions d’Anthony McCall. La dimensió performativa d’aquestes obres neix, per tant, de l’articulació entre la participació de l’espectador, la sensació corporal i la percepció de la fisicitat de les formes dibuixades per la llum. La funció espontània –i alhora previsible– del públic consisteix en intentar tocar o atrapar aquesta pel·lícula sedosa i metamòrfica composta de llums nebuloses. Mentre examina les formes com si fossin un objecte o una escultura, l’observador no es percep que ja forma part d’aquell cos visual; és a dir, de l’obra d’art.

Les formes projectades, a les quals McCall anomena “impresions”, van canviant lentament, gairebé de manera imperceptible, de manera que el visitant les percep com una forma escultòrica estàtica. McCall va comprendre que, si movia una “impresió” massa de pressa, l’espectador deixaria de considerar-la com una escultura i l’observaria com si fos una pel·lícula. En l’enfocament creatiu de l’artista, el públic és clau en el descobriment de l’obra d’art: el seu moviment, juntament amb el de l’escultura mateixa, instaura aquesta interacció imprescindible.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de A*DESK (@a_desk_criticalthinking)

La fotografia Room with Altered Window (1973) dóna la benvinguda a l’exposició. Amb ella, McCall va aconseguir documentar un dels seus primers experiments artístics que va servir de base per Solid Light. La imatge mostra una finestra coberta amb paper negre amb una rendija per la qual es filtra –o es projecta– una franja plana de llum solar a l’habitació. La pols en suspensió i el fum del tabac condensats a l’espai contribueixen a intensificar la seva visibilitat.

Quatre instal·lacions ocupen l’espai expositiu adjacent en foscor. Els dos projectors alineats de You and I, Horizontal III (2007) executen una espècie de dansa conjunta, mentre que la peça procedent de la sèrie Mirror recorre a un mirall per intensificar i dotar de profunditat la projecció. De la sèrie Acoustic són Doors i Skylight, dos conus de llum en pedestal amb una banda sonora tempestuosa de David Grubbs.

Anthony McCall es mou amb una gràcia indiscutible en el terreny lumínic que ha convertit per ell en un gènere artístic. Les seves escultures translúcides modelades pel fum brumós establixen un diàleg, o més aviat un joc o una dansa, amb l’espectador; una immersió sense la qual aquestes peces no tindrien fonament ni discurs. Sobre el públic recau la missió de trencar els feixos de llum per configurar noves refraccions en una estimulació recíproca i tridimensional que vertebra la feina de l’artista.

Anthony McCall al MAAT Lisboa, fins al 17 març 2025.

(Foto i video © Paco Arteaga)