A A*DESK sempre hem entès l’escriptura com un espai i un temps de reflexió sobre la realitat, i la publicació com a lloc de comunicació de sentit. La reflexió sobre l’escriptura a/de/des de l’art ens ha mantingut directament o indirectament ocupades durant molt de temps.

En un text publicat a A*DESK el 6 de febrer de 2006 (!!!), Manel Clot escrivia: “El text de la crítica i des de la crítica, qualsevol esbós de teoria amb vocació i intenció plurals, qualsevol assaig de laboratori, qualsevol provatura curatorial, han de partir del caràcter eminentment contextual de la producció artística, han de considerar la impossible universalitat i essència de les seves qualitats, n’han de reafirmar la seva irrenunciable no-exterioritat, i n’han d’esdevenir el seu dispositiu conversacional primer i fonamental: no esperar complicitat sinó aportar interlocució, no connivència sinó convivència, no resignació sinó intercanvi, no col.lisió sinó col.lusió, no interpretar sinó completar, no desxifrar sinó intensificar, no dirigir sinó assumir, no efectivitat sinó afectivitat, no direcció sinó implicació, no expressió sinó crítica, no descripció sinó inscripció, no juxtaposició sinó interacció, no cohabitació sinó integració, no multiculturalisme sinó transculturalisme, no política sinó acció, no esdeveniment sinó reconeixement, no integració sinó dissolució, no tolerància sinó diferència, no biografia sinó experiència”. El text, consultable a A*DESK duia per títol “Quatre coses sobre espectatives de transformació i perímetres relacionals de les pràctiques artístiques des de l’àmbit de la crítica (el crític com a productor o la superació de la psicoastènia)”.

Sí, eren altres temps i una altra forma d’escriptura, altres terminologies i un altre marc temporal. Tot i això, la idea de text com a “dispositiu conversacional primer i fonamental” la retrobem aquests dies a Col·lecció Textos de Hangar, un projecte essencial, precís i molt funcional, que busca crear un repositori de textos sobre les artistes residents a Hangar, a partir de l’escriptura com a punt de partida que, com una visita d’estudi, permet acostar-se als processos de treball des d’una visió holística que no s’atura en projectes concrets, sinó que s’acosta al conjunt de les pràctiques artístiques.

Amb aquest projecte, Hangar inicia una col·lecció que és tant un espai de relacions (les artistes proposen una persona per escriure el text), una caixa d’eines (es va configurant una sèrie de textos de referència sobre els processos de treball i les pràctiques artístiques) i una finestra de visibilitat (els textos són accessibles en línia i traduïts a tres idiomes). Com a format absolutament “reformatejable” aquestes converses poden convertir-se en un treball col·laboratiu que desemboca en múltiples derives. I, posats ja, en un nivell meta també serveix per valorar l’estat de la qüestió de l’escriptura en art: quines terminologies fem servir ara mateix? sobre què s’escriu? com s’escriu? quins són els referents? quina és la gramàtica del marc comú temporal?

Què trobem a Col·lecció Textos? En aquesta primera fase, tàndems molt interessants. A la primera presentació del projecte que va tenir lloc el mes de juny passat van compartir taula, Anna Manubens, directora d’Hangar, Carolina Jiménez, principal artífex i impulsora del projecte, juntament amb dos dels autors, Martí Manen i Laura Vallés Vílchez, així com l’artista Paula García-Masedo.

Presentació de Col·lecció Textos 25/6/24 a IF Publications, Barcelona

A manera de teaser del projecte, destaquem la simbiosi Luz Broto-Martí Manen, qui seguint la manera de fer de Luz Broto de no tancar els projectes i d’indagar els límits, a “Fer un text sobre i amb Luz Broto“, elabora /n un text no tancat, en què es parla de projectes fallits i en què el no-final del text és una invitació a una potencial conversa telefònica entre lector/a, artista i autor. En el cas de Paula García-Masedo, una artista la pràctica de la qual inclou també l’escriptura, Sofia Lemos a “El límit és relacional” opta per teixir connexions a partir de les seves converses amb l’artista sobre el paisatge i l’arquitectura al Japó.

Estudi de Violeta Mayoral en Hangar

El caràcter de conversa de visita d’estudi és molt present, per exemple, al text de Mattin sobre Arnau Sala, on estableixen relacions entre els seus interessos i processos de treball i la manca d’atenció o la tendència a les distraccions. En definitiva, com cercar en un diagnòstic mèdic els orígens d’una manera determinada de fer.

També, en el cas de Violeta Mayoral i Itziar Okariz, es tracta d’una conversa en què les dues artistes parlen de les lectures, l’escolta, els sons, l’estranyesa, els estudis i una gata salvatge. En altres casos, les converses adquireixen un nivell meta a partir de tres nocions, consum, productivitat i identitat (Juan David Galindo – Marta Sesé). La forma epistolar i el modus cura defineixen l’intercanvi entre Lu Ciccia i Txe Roimeser, en un projecte que implica una intervenció mèdica.

No podem deixar de tornar a Manel Clot perquè, efectivament, algunes de les contribucions a Col·lecció Textos ens tornen a portar les seves paraules al primer pla: “interlocució, convivència, intercanvi, afectivitat, implicació, dissolució, experiència”.

(Foto de portada: Estudi de Luz Broto, Hangar)