En un present sacsejat per crisis múltiples —socials, polítiques, econòmiques, ecològiques—, el pensament crític esdevé una eina imprescindible no només per entendre el món, sinó per transformar-lo. Les certeses s’ensorren, els llenguatges tradicionals de la política semblen esgotats, i els sistemes de formació convencional, moltes vegades ancorats en la reproducció de sabers normatius, resulten insuficients per imaginar sortides. En aquest context, es fa urgent repensar què vol dir aprendre, amb qui, des d’on, i per què.

El Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA va néixer el 2006 com a resposta a aquesta necessitat. Lluny de reproduir el model acadèmic tradicional, el PEI proposa un espai d’aprenentatge situat, col·lectiu i crític, on es creuen pràctiques artístiques, teories socials, memòries dissidents i horitzons de lluita. Al llarg de gairebé dues dècades, el PEI s’ha consolidat com un laboratori on s’assagen altres maneres de pensar i estar al món, convocant estudiants, docents i agents culturals que no accepten els límits establerts entre art, política i educació.

Solidaritat com a pràctica situada

La desena edició del PEI, que es desenvoluparà entre setembre del 2025 i juliol del 2026, porta per títol «Sol i dar i doneu. Aprenentatges col·lectius per a un present inadmissible», una evocació poètica a l’obra de Cecilia Vicuña que invoca la potència política i poètica de la solidaritat. Davant l’enduriment de les fronteres (ho tractàvem al nostre editorial de maig, Viure a la Frontera), la criminalització de les cures mutues i la instrumentalització de la cultura, aquesta nova edició planteja una interrogació radical: com pensar i practicar la solidaritat en temps marcats per l’aïllament, la repressió i la desafecció generalitzada?

L’edició 2025-2026 s’estructura al voltant de tres nuclis de recerca: Panafricanismes (dirigit per Elvira Dyangani Ose, Tania Safura Adam (Arxius Negres) i Ingrid Blanco), que entén els panafricanismes, com a moviments d’articulació anti- i postcolonial més enllà de la racialització; Solidaritats de cossxs, a càrrec de Nancy Garín (Equip re, Cosmografies), amb especial atenció a les xarxes de cura sorgides durant la pandèmia del VIH/sida; i per últim la Contrainformació, amb Erick Beltrán-Lumbung Press, que recupera estratègies històriques com la premsa militant, la ràdio lliure o el cinema d’agitació com a eines actuals de lluita cultural.

Aquesta edició del PEI està dirigida per María Berríos, la trajectòria de la qual combina el treball curatorial amb el compromís per una pedagogia crítica i contextual i que actualment és directora de Conservació i Investigació del MACBA. Berríos impartirà un seminari troncal titulat «Solidaritats artístiques i internacionalisme».

Totes aquestes línies de recerca comptaran a més amb les contribucions de diversos agents que inclouen artistes, educadors, teòrics i col·lectius, entre els quals destaquen: Cecilia Vicuña, Chimurenga-Ntone Edjabe, Diego Falconi, Equip re (Aimar Arriola, Linda Valdés i Nancy Garín), Grupo Etcé Arsanios, Pip Day, Ràdio Alhara i Tricontinental Institute – Vijay Prashad.

Pensar ensenyant, ensenyar pensant

Una de les aportacions més significatives del PEI ha estat redefinir la figura de l’intel·lectual. Ja no es tracta de l’expert que parla des de dalt, ni de l’acadèmic tancat a la torre d’ivori. El PEI proposa una altra figura: la de la persona pensadora-educadora-intel·lectual, algú que es compromet a saber des de l’experiència, l’escolta i la contradicció. En lloc de transmetre coneixements tancats, aquesta figura —que es pot encarnar en una artista, una activista, una curadora o una investigadora— obre preguntes, habilita processos i crea condicions per al pensament col·lectiu.

En aquest sentit, el PEI s’alinea amb una pedagogia crítica que beu de Paulo Freire, bell hooks o Stuart Hall, i que considera l’educació com una pràctica de llibertat, no de domesticació. L’aula esdevé així un espai polític, on s’experimenten formes de vida, lectura, producció simbòlica i intervenció concreta. Al PEI, ensenyar és sempre un acte relacional, i aprendre implica també desarmar-se, incomodar-se i deixar-se afectar.

Aprendre en comú, imaginar allò impossible

En temps on el cinisme i el replegament individual semblen ser les respostes dominants al malestar, el PEI del MACBA persisteix com un espai des del qual és possible imaginar altres maneres d’habitar el present. Lluny d’oferir solucions prefabricades, la seva proposta rau en obrir preguntes, activar memòries, generar vincles i sostenir tensions. Aprendre no com a acumulació de sabers, sinó com a pràctica situada de transformació.

L’aposta per una pedagogia crítica, col·lectiva i transdisciplinar no només interpel·la les maneres de produir coneixement, sinó també les maneres d’estar junts. En aquest sentit, el PEI no és simplement un programa educatiu: és una eina per resistir la fragmentació, un territori on es posen a prova aliances improbables i on es recupera la imaginació política com a part fonamental del pensament.

En conjunt, aquesta desena edició del PEI no es limita a proposar un marc conceptual, sinó que busca generar un espai viu per a l’aprenentatge mutu i la prova de noves maneres de ser i fer junts. En un present on la solidaritat esdevé un acte subversiu, el PEI pot reafirmar el seu paper com a laboratori experimental per al pensament i l’acció transformadors.

Edicions anteriors del PEI, 2021-22

Edicions anteriors del PEI

Dates: de setembre de 2025 a juliol de 2026, amb seminaris i grups de recerca programats periòdicament.
Lloc: MACBA, Barcelona (amb algunes activitats acollides per institucions col·laboradores).
Nova data límit d’inscripció: 12 de juny de 2025.
Requisits: breu carta de motivació + currículum breu
Per a més informació sobre la desena edició del PEI i requisits per a inscripcions prem aquí.

[Imatge destacada: Cecilia Vicuña. Sol y Dar y Dad, 1974/2023. Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. © Cecilia Vicuña]