Anem a fer una ullada a l’escena d’art contemporani de Manila a través de dues exposicions: SaLang #5: Liberties were Taken a la Project Space Pilipinas^[1]SaLang #5: Liberties were Taken és una iteració d’una exhibició anterior anomenada Liberties were Taken i que va tenir lloc al Blaffer Art Museum a Houston, Texas del 31 de maig al 18 d’agost … Continue reading, una galeria d’art que pertany a un artista i que està situada a la ciutat de Lucban (del 5 d’octubre al 8 de novembre de 2024), i Shrine for the Battle Dance al The Drawing Room Manila en Makati (del 9 de novembre al 7 de desembre de 2024).

El primer que em va atreure va ser el tapís Mapa de la isla de Buglas (2017) de Cian Dayrit (nascut el 1989). Paraules familiars en espanyol i en anglès estaven situades juntament al nom de llocs indígenes i acrònims en Tagalog^[2]Tagalog és la llengua oficial de les Filipines, on es parlen entre 120 i 195 llengües. en un mapa que representa l’illa de Negros, al centre de les Filipines. La química, la cartografia i la lingüística són presents i entaula un diàleg amb successos mediambientals, històrics i polítics. Un marc de vellut i tela daurada marquen la monumentalitat d’aquesta coexistència calidoscòpica. Quan més l’observes, més canvia i es transforma el significat de les paraules i els símbols del mapa, en un procés de contra cartografia que busca que ens qüestionem el nostre lloc en aquest univers en conflicte.

”Mapa de la Isla de Buglas” (2017). Cortesia de notanatlas.org

Una canya de sucre, identificada pel seu gènere i espècie (Saccharum officinarum), fa de pilar central del tapís. Entre dues de les seves branques hi apareixen les paraules “TIEMPO MUERTO”, que simbolitzen el període de temps entre la plantació i la collita de la canya de sucre, un període durant el qual no hi havia feina i així doncs, sovint, tampoc hi havia menjar pels treballadors.

A la part superior esquerra hi ha el que sembla que són uns àngels que vesteixen mantells i aixequen ganivets torçats o “espadíns” com si estiguessin preparats per atacar. Aquests “àngels” personifiquen diverses organitzacions de treballadors i pagesos que es poden identificar pels acrònims que els acompanyen. Centenars de milers de treballadors de camps de canyes de sucre han estat víctimes d’opressió i violència promoguda per l’estat.

L’artista anomena al mapa “Buglas”, el nom (hiligaino) original de l’illa, que els espanyols van canviar a “Negros” quan van arribar allà al segle xvi. Amb aquest canvi de nom, Dayrit rebutja la identitat colonialista i imperialista imposada a l’illa de monocultiu que produeix sucre com a comoditat. Els numerals romans sota el nom de l’artista (CIAN) rememoren la caiguda d’un imperi. A la dreta del mapa està la firma en espanyol de Henry Caceres, qui va col·laborar amb Dayrit en aquesta narrativa polifònica brodada.

***

“Les Filipines, 7.461 illes amb una població d’uns cent milions i on abunden els minerals i recursos naturals. Productora de cultius comercials tropicals i matèria primera que s’exporta a nacions industrialitzades. Un lloc on es crien generacions de mà d’obra barata i sense drets i d’un mercat pels productes sobrants… llar de multinacionals estrangeres que participen fan ús d’una plenitud d’ingenuïtat tropical i subordinació a través de polítiques neoliberalistes…” — Cian Dayrit/Erika Mei Chua.

***

Si viatges amb cotxe durant quatre hores al sud, lluny del tràfic implacable de Manila, arribaràs a Project Space Pilipinas (PSP) a la ciutat de Lucban^[3]La Ciutat de Lucban va estar present a la instal·lació de Mark Salvatus pel pavelló filipí a la Biennal de Venècia de 2024. i a l’exhibició SaLang^[4]SaLang prové de les paraules “[l]sa” o “u” i “Lang” o “únic” i va començar com el títol d’una sèrie d’exhibicions d’una única obra a PSP. “Na-salang” també significa … Continue reading#5: Liberties were Taken, de Dayrit. PSP es troba, inesperadament, darrere d’una tenda de regals que ha servit alguna vegada com a extensió d’espais d’art amb videoinstal·lacions i altres projectes artístics.

PSP, dirigida pel curador i artista Leslie de Chavez, brinda art contemporani a audiències fora de la metròpolis. Tot i que l’accés a l’art està normalment restringit a Mannila, existeixen algunes excepcions destacables com Orange Project a Bacolod, a l’illa de Negros, on De Chavez va curar un espectacle fa no molt. Segons ell, PSP prioritza: “els nostres artista/es en exposició i el seu art en relació amb la nostra audiència”.

Per augmentar el diàleg social amb les idees del treball de Dayrit, De Chavez, molt conscient de la diferència entre la simple trobada amb la peça d’art i una interacció més profunda amb les seves idees, algunes de les quals són bastant complexes, va invitar membres del públic perquè interactuessin amb les obres en una gran varietat de nivells a través de diversos esdeveniments. A PSP, el text de les parts és curt i simple i conté algunes estrofes de poesia: Kumbaga, gusto namin na parang nililigawan ka nung ideas or texts habang binabasa mo sya (“és com si volguéssim que els textos i les idees t’enamorin a mesura que els llegeixes”).

***

Per entrar a l’espai de l’exhibició principal de Project Space Pilipinas, primer cal que passis per un rebedor estret. Al fer-ho, trobaràs un espai blanc rectangular ben il·luminat que et conduirà a dues sales petites.

“Monument of No Meaning”, 2018, cortesia de Project Space Pilipinas

“El Palau de Malacañang, situat al costat del riu de Pasig al districte de Sant Miguel, a Manila, és la residència oficial i lloc de treball del president de les Filipines. Des de 1863, el palau ha estat ocupat per divuit governants-generals espanyols, catorze governants militars i civils estatunidencs i, més tard, els presidents de la república” — Cian Dayrit/Erika Mei Chua.

“We Speak English”, 2018. Cortesia de Project Space Pilipinas

“L’extensiva pràctica de Dayrit examina els vestigis de la construcció de la nació segons els sistemes colonialistes imposats a la societat filipina. L’educació va jugar un paper clau a: l’intent del govern dels Estats Units d’implantar valors estatunidencs a la població, la promoció d’interessos estrangers i la “modernització” de les Filipines durant l’ocupació dels EUA. Entre 1989 i 1946. Els Tomasites van ser un grup de sis-cents professors dels Estats Units que van arribar al tot just ocupat territori de les Filipines el 1901. Aquests van establir un nou sistema d’escoles públiques per ensenyar educació bàsica i entrenar a professors filipins amb l’anglès com a mitjà d’instrucció” — Cian Dayrit/Erika Mei Chua.

“Masa ang Mesiyas Noon Pa Man”, 2022. El títol d’aquesta obra, brodat en vermell a la part inferior, es tradueix “les masses (masa) són els escollits (mesiyas), i sempre ho han estat”. Al voltant del 36% dels filipins són camperols que depenen del treball agrícola.

***

Si anar a Lucban et resulta impossible, sempre pots visitar les xarxes socials de PSP, preparades amb tanta consideració i minuciositat que resulta difícil creure que siguin un espai de treball voluntari i sense ànims de lucre fundat per l’entitat artística de De Chavez. També pots observar el treball de Dayrit a “Shrine for the Battle Dance” a The Drawing Room Manila en Makati, que port molts anys fent de centre financer i d’entreteniment del país. “Shrine for the Battle Dance”, que conté les obres de 2024 més recents de Dayrit, ocupa l’espai central. Les altres habitacions tenen exhibicions grupals o singulars de diversos artistes.

“Shrine for the Battle Dance” posa en evidència la difícil situació que estan passant alguns filipins a causa de l’extracció incessant dels recursos naturals i humans del país. La construcció de centres comercials a costa d’espais públics ofereix als creients una falsa promesa de progrés que “és benvinguda i legitimada per una sèrie ininterrompuda de règims que prostitueixen la nostra nació pel benefici de la classe dominant global”, diu la curadora Antares Gomes Bartolome, amb paraules que bé podrien utilitzar-se per descriure també els problemes que turmenten a altres membres del “sud global”.

“Working archive of history from the ground 1-10”, 2024

“Working archive of history from the ground 1-10”, a la primera fila, a la segona obra començant des de l’esquerra hi posa: Sabi ni hepe magkaka mol daw sa komunidad natin pero bawal daw tayo d un. Que es traduiria com: “El patró diu que tindrem un centre comercial a la nostra comunitat, però que no hi tenim permès entrar-hi”.

Al centre de la fila inferior hi ha un mapa amb una de les rutes que els treballadors agafen per anar a la feina, la ruta té un tram de bici d’una hora que s’ha de recórrer abans de poder accedir al transport públic. Sagad sa hirap, kapos sa sarap. “Sumit en dificultats, faltat de plaers”^[5]Traduït per Anna-Lea Mejía..

“Shrine of the battle dance 1 & 2”, 2024. Foto: Maria Victoria Yujuico