No sabem com serà l’educació estatunidenca d’aquí a deu anys. Aquesta és una instal·lació d’art que dona una ullada al que està en joc. Present Tense (Roll Call) és una  instal·lació de gran dimensió de Stephanie Syjuco sobre les polítiques educatives a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Habitualment Stephanie Syjuco^[1]Stephanie Syjuco (nascuda el 1974), és professora del departament de Pràctica Artística de la Universitat de Califòrnia (UC) Berkeley des de 2013 i, anteriorment, educadora de la Universitat … Continue reading crea instal·lacions monumentals, però Present Tense (Roll Call), [Temps Present (Passar Llista)], comissariada per Matthew Villar Miranda al Berkeley Art Museum & Pacific Film Archive i que s’exhibirà fins al 28 de juny de 2026, és la seva obra més gran fins a la data. Amb unes dimensions de 19 x 8 x 9 metres, Syjuco descriu la seva obra com “una enorme carta d’amor a l’ensenyament i l’aprenentatge durant temps difícils, i a les constel·lacions de coneixement que avancen amb nosaltres”.

La seva descripció és particularment commovedora perquè la ciutat universitària de Berkeley es troba a només 21 Km a l’est de la badia de San Francisco on es troba un centre important en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Com a tal, Present Tense (Roll Call) funciona com un lloc de reminiscència col·lectiva fet a partir dels vestigis acumulats del món acadèmic que ens convida a reconsiderar la producció i difusió del coneixement en un moment històric sense precedents. Així mateix, és també urgent el fet que molts dels termes de l’ArtWall es troben entre la llista de paraules censurades pel govern federal compilades per Pen America.

Stephanie Syjuco: Present Tense (Roll Call), 2025. Vista de la instal·lació. Impressions digitals, Digital en paper, hardware, vinil, tèxtils estampats a mida, 19 x 8 x 9 metres. Cortesia de l’artista

En redefinir, ampliar i juxtaposar imatges i documents històrics en capes inesperades, la seva obra indueix al públic a reflexionar sobre com els arxius perpetuen narratives àmpliament acceptades. De qui es conserven les històries i quines veus romanen silenciades i oblidades, i per què?

El títol de Present Tense (Roll Call) de Syjuco fa referència a la pràctica de confirmar la presència a l’aula. Una obra encarregada pel museu que és impossible que passi inadvertida en entrar al vestíbul. El més normal seria apropar-se a l’obra pel costat dret a mesura que entrem. Està emmarcada per la vora d’un llibre, fotografiat i ampliat, a la part superior dels graons que condueixen al centre del fòrum Crane. En fer un pas enrere per veure l’obra en la seva totalitat, podrem observar que el costat esquerre de la paret també està emmarcat per la vora d’un llibre que diu, en part “Art Practice Department” (Departament de Pràctica artística). Això es complementa amb el llom d’un llibre negre amb textura, en el que llegim “Department of Ethnic Studies … Chicano Studies L”(Departament d’Estudis Ètnics … Estudis Chicano L) amb lletres blanques.  L’última paraula roman oculta. Les vores del front descendeixen, i les paraules marcades sobre elles no són llegibles fàcilment. És possible que girem instintivament el cap cap a un costat per intentar llegir-les. Es corben com ho fa el paper d’enquadernació de tapa tova quan es col·loca en un prestatge. La seva imprecisió és deliberada i Syjuco captura no només el bloc de papers, sinó també l’element temporal que ha pesat sobre els llibres, potser distorsionant-los o enfosquint-los.

Just davant de Present Tense (Roll Call), els noms quotidians i les pàgines del món acadèmic prenen una gran importància i ens veiem en l’obligació de contemplar-les d’una manera que normalment no faríem. El procés pot ser deliberat en aquest cas: la teoria literària aplicada a l’art visual. L’estranyament és l’aïllament de les formes i propietats literàries per tal de superar i desafiar la percepció habitual. El procés, ostranenie, condueix a una consideració renovada d’un text en perllongar el temps que es triga a assimilar un objecte estètic. Syjuco també ha invertit el blanc i el negre a la seva obra.

Com que la paret està repleta de textos superposats, no és possible captar immediatament el contingut en la seva totalitat, encara que es poden detectar elements que destaquen i serveixen de guia. Cap al centre superior central de la paret hi ha un altre llom prominent amb les paraules “ETNIC STUDIES LIBRA…” (ESTUDIS ÈTNICS LIBRA) en majúscules, i des d’allà, podem guiar la mirada per les zones ressaltades de groc que destaquen contra els blocs de color blanc i negre.

A la dreta, hi ha un text ressaltat del primer capítol del llibre Ensenyar a Transgredir de bell hooks: “Al llarg dels meus anys com a estudiant i professora, m’han inspirat sobretot aquells professors que han tingut el coratge de transgredir aquests límits que confinarien cada alumne a un enfocament d’aprenentatge memorístic i repetitiu”. Coneguda pel seu treball sobre gènere, raça i capitalisme, les seves paraules donen sentit al fragment de l’índex de la cantonada superior esquerra que diu “… llibertat acadèmica 207/ complex acadèmic-industrial 203, complex acadèmic-militar-industrial 164-65…”.A mesura que la nostra mirada continua buscant el color, podem seguir la cinta de transferència al llarg de la paret fins a les seccions ressaltades de l’article acadèmic de 2012 “La decolonització no és una metàfora.”

Les paraules es tornen quasi incoherents, ja que semblen “fallar” com si estiguessin en una pantalla parpellejant, tallades en llocs perquè l’espectador les desxifri. Alguns textos són clarament llegibles, mentre que d’altres es desdibuixen o s’esvaeixen a mesura que es tornen a fotografiar, una decisió intencionada que reflecteix la visibilitat selectiva de la història i la tecnologia. El text ressaltat de Feminisme Glitch, a l’extrem esquerre de l’obra sembla fer ressò d’això: “Una fallada és un error, una equivocació, una errada en el funcionament. Dins de la cultura tecno, una fallada forma part de l’ansietat mecànica…”.

Com a part de la producció d’aquest treball, Syjuco va fotocopiar llibres de la Biblioteca d’Estudis Ètnics de Berkeley. Les pàgines es dobleguen i es corben a les vores de lloms blancs recordant la llum brillant que es veu sota el vidre de les fotocopiadores. Les capes de paper enganxades imperfectament i disposades l’una sobre l’altra com un registre arqueològic del coneixement imiten l’esforç que suposa investigar i desxifrar l’abundància de l’índex. L’obra és deliberadament escultòrica i tàctil.

Sota el mural, els seients del fòrum disposen de coixins negres amb lletres blanques. L’espai d’exposició es transforma en una aula participativa on es convida el públic a seure i contemplar constel·lacions de coneixement: com es construeixen, es controlen i xoquen.

Stephanie Syjuco: Present Tense (Roll Call), 2025, detalls de la instal·lació  installation. Foto: Maria Victoria Yujuico

(Imatge destacada: Stephanie Syjuco: Present Tense (Roll Call), 2025, vista de la instal·lació. Cortesia de l’artista)