Visitar una biennal dedicada a la ceràmica en una illa grega requereix ressituar-se i resignificar. Emprendre la primera edició de la Biennale of Contemporary Keramics —amb K de Κέραμος (Kéramos)— a l’evocadora illa de Santorini és abraçar una vasta tradició cultural i artística, invocar la mitologia, la connexió profunda amb la Mediterrània i el paper fonamental com a bressol de l’art occidental. En aquest entorn cultural i històric es va inaugurar el 7 de juny la Biennal de Ceràmica Contemporània que s’estén fins al 26 d’octubre del 2024, oferint una interessant fusió de tradició i contemporaneïtat.

L’excessiu enfocament del segle XX a l’art conceptual va relegar disciplines com la ceràmica o els tèxtils a un segon pla. Tot i això, actualment, aquestes tècniques estan sent resignificades i recuperades, integrant-se de manera innovadora en l’art contemporani. I és que la ceràmica i el procés, que transforma l’argila en objectes tan duradors com fràgils, reflecteix simbòlicament la resiliència i l’evolució constant de les tècniques tradicionals.

Vista de la instal·lació de la Biennial of Contemporary Ceramics al Museu de Thera Prehistòrica. Foto: Lambros Papanikolatos

Connexió mitològica: Pandora i el seu gerro. La ceràmica com a mitjà narratiu

Pandora, la primera dona creada pels déus, va ser obra d’Hefest —el déu de la forja— sota les ordres de Zeus. La seva existència va ser concebuda com un càstig per la humanitat després que Prometeu robés el foc dels déus i el donés als humans. Zeus va lliurar a Pandora un gerro (originalment, després va evolucionar a l’arxiconeguda caixa de Pandora) amb l’estricta instrucció de no obrir-lo mai. La resta ja ho coneixem. La curiositat va vèncer Pandora, alliberant tots els mals del món: malalties, mort, dolor i patiments. En tancar el gerro precipitadament, només va quedar atrapada l’esperança. En termes mitològics, el gerro simbolitza tant la font dels mals que afligeixen la humanitat, com l’esperança que ens permet suportar-los. A més, com a objecte de ceràmica, el gerro simbolitza la capacitat de contenir i alliberar poderoses forces. I és que aquests objectes, més que utilitaris, eren narratius, servint com a mitjà per explicar històries i transmetre lliçons morals i culturals.

“CLINT)HERA” de Garnaoui Amyel a l’exterior del jaciment arqueològic d’Akrotiri, Santorini. Foto: Nikos Korakakis

Connexió amb la Mediterrània: un “bol” de contradiccions

El Mediterrani, amb les seves aigües cristal·lines i turbulentes, sembla reflectir els mals alliberats per Pandora. Marina Fokidis, al seu text “Quan les onades es troben” que obre el catàleg de l’expo “The Mediterranean: A Round Sea” presentada a ARCO 2023, descriu aquest mar com “una criatura incontrolable i agredolça […] amb forma de bol “. Fokidis, que és una de les comissaries de la biennal, parla de la necessitat de “recuperar una consciència més esfèrica d’aquesta regió tan particular, amb la geografia mòbil i inestable i l’atracció gravitatòria”. Més enllà dels fluxos migratoris i el turisme insostenible, el Mediterrani representa una idiosincràsia única nascuda de la intersecció de tres continents antagònics. Aquesta riquesa multicultural i conflictiva indiscutiblement serveix també de base per a l’enlairament d’aquesta biennal dedicada a ceràmica.

Santorini i Akrotiri: connexió amb la modernitat antiga

Tant se val on sigui, ja sigui a la meva Almeria natal o a l’altre extrem del “bol” Mediterrani, aquest mar sempre em fa sentir a casa: la vegetació, la temperatura, el salnitre… L’illa volcànica de Santorini es presenta com un paisatge on la terra i el foc coexisteixen en una dansa perpètua. Aquest entorn, modelat per erupcions catastròfiques, no només ofereix vistes espectaculars, sinó que també té una rica tradició arqueològica. Al cor d’aquesta illa volcànica hi ha l’assentament d’Akrotiri, un important centre urbà minoic i port de l’Egeu durant l’Edat de Bronze Mitja i Tarda (2000-1700 aC) preservat en el temps per una devastadora erupció al voltant del 1600 aC. Akrotiri revela una civilització avançada amb una gran planificació urbana, frescos i ceràmica.

La primera edició de la Biennale of Contemporary Keramics (d’ara endavant BCK) s’inspira en Akrotiri, una civilització que es va expressar a través de les il·lustracions dels seus frescos i ceràmiques. Partint de les nombroses i notables empremtes deixades a la regió, la biennal busca connectar artistes contemporanis amb aquesta rica tradició local i multicultural, per desenvolupar un procés de metamorfosi recíproca.

Jaciment arqueològic d’Akrotiri, Santorini. Foto: Nikos Korakakis

BCK: fusió de tradició i contemporaneïtat

La convergència entre la ceràmica antiga i contemporània enriqueix el camp artístic i amplia la nostra comprensió de l’art com a agent de transformació. Els artistes combinen memòria i modernitat, tradició i innovació, i posicionen la ceràmica contemporània en el discurs de l’art actual. Aquest diàleg destaca la continuïtat del llegat artístic i reflexiona sobre l’art en la construcció i la desconstrucció de les nostres narratives culturals. La BCK exemplifica aquesta tendència en vincular l’herència arqueològica rica de l’illa de Santorini amb l’expressió artística contemporània. Celebrant la versatilitat i la rellevància de la ceràmica, la biennal no només destaca tècniques tradicionals, sinó que també les reinterpreta com a font d’inspiració en l’art del nostre temps.

“A la terra de Thera, des de la Thera Prehistòrica”

La BCK, organitzada per Big Blue Dot, va llançar una convocatòria oberta que va rebre més de 200 propostes. Sota la direcció artística de Loukia Thomopoulou i les comissàries Marina Fokidis, Konstantina Daskalantonaki i Maya Efstathiou del Museu de Thera Prehistòrica —seu de la biennal—, es van seleccionar 20 artistes. La meitat són grecs i l’altra meitat internacionals, procedents d’altres parts d’Europa, Àsia, els Estats Units o el Japó. Aquests artistes van crear obres que dialoguen amb les peces arqueològiques d’Akrotiri. Titulada “Clay Echoes: Unearthing Hidden Narratives (Ecos d’argila: Desenterrant narratives ocultes)” la biennal estableix un pont entre el passat arqueològic de l’illa i el seu vibrant present.

Disseny de l’exhibició

L’exhibició destaca pel disseny meticulós d’Aristeidis Petrou, on el color taronja dels pedestals i les plataformes evoca la terracota. Una il·luminació acurada realça el conjunt de les peces contemporànies en diàleg amb les arqueològiques, sense envair ni atropellar-ne la presència. Les obres de la biennal es disposen en diverses constel·lacions dins del Museu de Thera Prehistòrica, generant així un dinamisme espacial.

Amb les peces de la biennal conviuen en perfecta harmonia els murals, objectes i ceràmiques d’Akrotiri, patrimoni únic que demostra les relacions i comunicacions dels antics habitants de l’illa amb diverses cultures, des del Dodecanès, Xipre i Grècia continental fins a Egipte i Síria, oferint una perspectiva cultural transnacional. A més, la fusió de l’antic i el nou crea una tensió visual que convida l’espectador a reconsiderar la relació entre història de l’art i l’artesania.

Vista de la instal·lació de la Biennial of Contemporary Ceramics al Museu de Thera Prehistòrica. Foto: Lambros Papanikolatos

Les obres premiades a BCK

La ceràmica contemporània, en dialogar amb la ceràmica grega antiga, se situa en un espai de tensió fèrtil entre memòria cultural i innovació. En aquesta interacció, emergeix una relació dialèctica que desafia tant el temps com les convencions. Els ceramistes participants a la biennal no es limiten a emular les formes clàssiques; en canvi, deconstrueixen, resignifiquen i recontextualitzen aquestes formes per abordar qüestions contemporànies, transformant l’argila en un mitjà per a l’expressió crítica.

A la dreta, «Incision» de Giorgos Vavatsis. Obra guanyadora de la 1a edició de BCK. Foto: Lambros Papanikolatos

En el context de la BCK i la seva visió integral del camp de la ceràmica contemporània, el jurat internacional ha atorgat tres premis després de combinar anàlisis històriques, especialistes en art contemporani, ceramistes i un examen detallat de les tècniques i els estils. La peça guanyadora per decisió unànime, reconeguda per la seva excel·lència en forma, concepte i tècnica, és “Incision” de Giorgos Vavatsis. Vavatsis ha emprat creativament materials de zones volcàniques com pedres, metalls i plàstics, per teixir una narrativa que travessa èpoques humanes, comparant el procés amb una excavació que revela capes semblants a descobriments arqueològics. La seva obra representa una odissea artística sobre la història geològica de la Terra fins a arribar a l’Antropocè. El procés inclou la recol·lecció d’espècimens geològics i artefactes contemporanis, integrant-los a les seves escultures ceràmiques. Aquest enfocament ressalta la importància dels accidents en la seva metodologia experimental, on la imprevisibilitat del procés és essencial per al resultat final.

A l’esquerra “weight (limit of excavation)” de Em Irvin. Foto: Lambros Papanikolatos

El segon i tercer premi van ser atorgats respectivament a l’americana Em Irvin ia l’alemanya Ule Ewelt. Em Irvin descriu la seva pràctica com una ressonància de les barreres físiques i invisibles. La seva escultura a la BCK, amb un contingut tan conceptual com performatiu explora la temporalitat i la presència humana. Per això ha creat una sèrie de panells que contenen les seves empremtes dactilars, reflectint la persistència de les marques humanes al llarg del temps. D’altra banda, Ule Ewelt se centra en la relació entre els humans i els animals, impregnada d’associacions mitològiques. Inspirada en els frescos antics d’Akrotiri, la seva obra representa antílops i la seva instal·lació al Museu de Thera Prehistòrica és una de les més efectistes ja que l’obra està col·locada directament davant del mural que la va inspirar, capturant així la seva essència i establint una connexió amb el passat remot.

“θηρίον” de Ule Ewelt. Foto: Lambros Papanikolatos

Altres treballs a destacar: naturalesa, identitat i filosofia

Mentre alguns treballs són decididament i determinada impersonals, altres susciten diverses associacions culturals, històriques i autobiogràfiques. Per Simon Manoha ampliar el camp semàntic de l’alteritat per abastar la natura és crucial, permetent que cada part del món s’expressi com és, no a través dels nostres ulls humans. La seva obra “Kopfschmerzen” ret homenatge a la filosofia d’Emmanuel Lévinas, on l’alteritat és una cosa sobre la qual no es té control, un do que s’expressa a la seva manera. Manoha recol·lecta argiles, pedres i sorra de riu de les muntanyes circumdants per crear una argila que reflecteixi millor el seu entorn. Utilitza esmalts naturals triturant minerals de les muntanyes i creant cendres amb plantes autòctones, desenvolupant-los conjuntament. Finalment, dóna forma a la natura mitjançant un estat de ment buida.

«Kopfschmerzen» de Simon Manoha. Foto: Lambros Papanikolatos

D’una manera diferent, l’obra de Iosifina Kosma també se centra a la natura. La peça realitzada a mà (sense torn) captura l’essència del cicle de la vida amb una forma orgànica que recorda les antigues representacions de flors i la natura en general. La superfície està meticulosament gravada amb solcs i petits forats, i després esmaltada per reflectir els colors del paisatge volcànic. L’escultura de Kosma és un testimoni del delicat equilibri entre precisió i espontaneïtat a la ceràmica.

Al capdavant “Blossoms of Thera” de Iosifina Kosma. Foto: Lambros Papanikolatos

Per la seva banda, Yena Young s’endinsa l’intricat tapís de la identitat social i cultural entrellaçant-la amb narratives personals i contextos històrics. La seva obra destaca la relació entre entorns espacials i subtileses emocionals, creant un microcosmos imaginatiu on els petits mons es converteixen en un espai per a la creativitat. La perspectiva i l’escala, la interacció entre allò grandiós i allò íntim, serveixen de metàfora de les múltiples capes de l’experiència humana.

“Utold Stories, Figurines of Akrotiri”de Young Yena. Foto: Lambros Papanikolatos

Temes com identitat i naturalesa s’aborden a través d’un llenguatge formal que és alhora reverencial i disruptiu. En aquest context, la ceràmica esdevé així un vehicle que utilitza el llenguatge del passat per articular preocupacions contemporànies. La transformació de la funcionalitat utilitària de la ceràmica antiga en comentaris contemporanis destaca, un cop més, el poder de l’art per reflectir i qüestionar la societat.

Sobre la biennalització de l’art contemporani

En un context on abunden els esdeveniments culturals tipus biennal, alguns destaquen per la seva presentació impecable però no tenen profunditat emocional, mentre que altres se centren fermament en el concepte i la història de l’art però perden força en l’estètica. La BCK aconsegueix equilibrar les dues facetes: estableix vincles entre passat i present, i presenta un display artístic molt cuidat, ple de referències culturals que articulen una proposta destinada a perdurar.

BCK: una biennal itinerant i descentralitzada

A diferència de moltes biennals que se celebren a les grans metròpolis, la BCK adopta un enfocament descentralitzat i itinerant. Cada edició es durà a terme a una illa diferent, permetent que cada lloc inspiri la temàtica i narrativa de l’exposició. En aquesta ocasió, Santorini, amb la seva rica herència arqueològica i cultural, es converteix en el lloc perfecte per iniciar aquest viatge.

La Biennale of Contemporary Keramics es planteja com un work-in-progress que convida els protagonistes de la nova escena artística global i multicultural a filtrar les seves identitats a través del màgic i arcaic mitjà de la ceràmica. En experimentar amb trobades i intercanvis multiculturals, la BCK adopta una postura positiva davant de la tendència imperant cap a la uniformitat cultural a escala mundial i reinterpreta el context territorial com un espai “glocal” de flux i connexió recíproc.

Per això, la visió a llarg termini és que aquesta biennal actuï com un catalitzador per a la cultura grega, connectant la producció artística nacional amb l’escena internacional i deslligant noves narratives a través de la ceràmica. Estem ja esperant la segona iteració!

(Imatge de portada: Vista de la instal·lació de la Biennial of Contemporary Ceramics al Museu de Thera Prehistòrica. Foto: Lambros Papanikolatos. Totes les imatges cortesia de la BCK)

BCK 2024, Bienal of Contemporary Keramics, fins al 26 d’octubre
Museo de Thera Prehistórica/ Ephorate of Antiquite of Cyclades
Fira, 84700, Thera (Santorini)

Tota la informació a la web oficial de la bienal.