Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Sonar no només és “l’esdeveniment” de cultura digital, per excel·lència, i un més dels reclams turístics-culturals i d’oci de la ciutat de Barcelona. Sónar és també un espai per pensar i reflexionar sobre temes de rellevància i, naturalment, aquest any el tema ha estat la intel·ligència artificial. Sonar + D 2024 va començar amb una taula rodona, que va comptar amb una moderació àgil a càrrec d’Eduardo Alarcón i Antònia Folguera (responsable de Sonar + D) que van marcar el to desenfadat només començar amb la revisió d’algunes de les línies de les seves curricula i es van atrevir amb algunes incursions musicals per introduir alguns dels aspectes a debatre. Generating Panic? era el leitmotiv d’aquesta primera taula rodona on va quedar clar que el pànic és sempre fruit de la ignorància i que, per tant, el gran risc és el pànic col·lectiu. Cadascuna de les persones participants en aquesta distesa xerrada va estar d’acord, des de les diferents perspectives i experiències, en què ambivalència és la paraula clau. Com bé explicava la periodista Marta Peirano, la IA pot ser alliberadora (de la mateixa manera que ho va ser la fotografia en relació amb la pintura, que no només no la va fer desaparèixer, sinó que la va alliberar). El problema sorgeix quan la IA és controlada únicament per empreses o corporacions en favor dels beneficis propis.
En aquesta mateixa direcció apuntava Marta Handenawer, impulsora de Domestic Data Streamers, que advocava per centrar-se en aspectes concrets d’aquest gran paraigua que és la IA, per detectar problemes específics i trobar solucions concretes. Un exemple és el treball que realitzen des de Domestic Data Streamers amb la memòria i els records amb persones als primers estadis de demència o persones desplaçades.
Un altre cas del treball d’artistes a l’espai latent és el de Rebecca Fiebrink, vinculada a la University of the Arts London, que va crear el 2009 el programari Wekinator, pioner de machine learning que, als antípodes de models extractivistes, és utilitzat per professionals de la música a partir únicament de les pròpies dades i materials.
Naturalment, el concepte de Tecnofeudalisme de Varoufakis va planejar també en la conversa. I, com concloïa, el científic Artur García (Barcelona SuperComputer Centre), mentre la promesa de la tecnologia és econòmica, la ciència intenta crear nous models. Models que poden ser molt útils, per exemple, en teràpia, ja que la IA és excel·lent per reconèixer patrons i mecanismes.
La IA va ser confrontada amb flaixos de “saviesa humana” a partir de declaracions com les de Gary Markus, psicòleg, científic cognitiu i autor, que convidava a reformular la pregunta i tornar als orígens: Ens trobem en un moment de la història al que ens hauríem de preguntar Quina IA volem? I pot la IA genèrica portar-nos-hi? O ens hem de plantejar nous enfocaments més fiables i manejables?
Des d’altres perspectives, la conferència performàtica de Sasha Costanza-Chock sobre la necropolítica algorítmica durant la fi de l’Imperi es va convertir en una denúncia multimèdia contra el desplegament creixent de sistemes IA (des de Puerto Rico fins a Palestina) per vigilar, controlar i condemnar a mort subjectes que es resisteixen a l’assimilació dels poders vigents, és a dir, heteropatriarcat, supremacia blanca, cisnormativitat, capitalisme i colonialisme.
La creativitat a Sonar + D no ha vingut només de la mà de la música o les instal·lacions sinó que dos escriptors, Joanne McNeil i Tim Maughan van fer també conferències acompanyades de visuals (a càrrec del col·lectiu Estampa en el primer cas) sobre el treball ocult que tots realitzem per a les IA (Joanne McNeil) i presentant una ficció sobre l’impacte de la IA a la propera dècada de l’art (Tim Maughan) i, post-spoiler, potser no ens agradarà.
Mentre encara estem a temps, si més no, de ser conscients dels potencials i riscos, ens quedem amb el treball col·laboratiu Liquid Strata, presentat al Pavelló Mies van der Rohe per les artistes Entangles Others Studio i Daphne Xanthopoulou i l’oceanògraf Joan Llort , que aposta per formes de visualització de dades científiques, en aquest cas, les migracions que es produeixen diàriament a les capes ocultes del món mesopel·làgic, una capa oceanògrafa en què escasseja la llum i que es troba a una profunditat d’entre 200 i 1000 metres.
No podem deixar de destacar les actuacions de Daniel Benza & Sevi Iko Domochevsky, el projecte Cortical del qual presentem des d’A*DESK fa uns mesos a la Sala Apolo o 321 Rule la delirant òpera augmentada amb realitat virtual de Team Rolfes amb Lil Mariko, un acostament irònic , divertit, desinhibit, intens i gamberro a un submón de somnis passats i records fugaços, una crítica al complex creatiu-industrial actual que, com ells mateixos afirmen: “aquestes paròdies cíniques són la nostra resposta emocional més clara davant d’una realitat cultural i econòmica asfixiant”.
Qui ha dit pànic?
[Imatge destacada: Conferència de Tim Maughan a Sonar +D 2024]
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)