Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Comissariada per Carolina Ciuti i Xavier Acarín, Produir, Produir, Produï(t) és una de les principals exposicions de la present edició del festival Loop, perquè marca la data d’inici del festival, que té tendència a expandir-se al calendari més enllà de les dates estrictament detallades i perquè presenta un bon conjunt de produccions recents d’artistes que comparteixen una mirada (podríem dir generacional?) entorn dels mitjans, les formes de connectivitat i l’individu en tota la seva fisicitat i també la seva virtualitat: escenes de mons apocalíptics (Serafín Álvarez), cossos exercitats (Mercedes Mangrané), simulacres de cossos i fluids reals (Gabriel Pericás), els límits entre el natural i l’humà (Ariadna Guiteras), viatges remots en modus remote (Sol Prado), relectures tecnològiques de referents de culte (Mario Santamaría), amalgames inimaginables per representar el real i el virtual (Paco Chanivet), residus digitals de les nostres comunicacions digitals (Helena Vinent), exploracions d’identitats digitals i sexuals (Fito Conesa), intel·ligències artificials amb les quals acabem empatitzant (Marion Balac) i la vetiginosa obsolescència tecnològica (Momu & No És).
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)