Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
Spotlight
04 juliol 2024
TERMINAL FOR TIRANA
UNA TRAVESSA DE LLUM I VIDA AL ESPAI PÚBLIC DE L'ALBÀNIA POS SOCIALISTADes de l’antiguitat fins a l’era contemporània, les escultures públiques han estat històricament símbols d’autoritat i poder, utilitzades per líders i governs per projectar-ne els ideals i afirmar-ne el domini. Ja sigui en forma d’estàtues o instal·lacions modernes en espais urbans, aquestes obres no només funcionen com a mitjans visuals amb finalitats estètiques sinó que també imposen narratives polítiques i culturals que influeixen en la consciència col·lectiva.
En aquest context, “Terminal for Tirana”, una escultura de llum immersiva de l’artista polonesa Karolina Halatek, marca una addició significativa a l’espai públic a Tirana, Albània. Inaugurada el 18 de març de 2024, comissariada per Adela Demetja i implementada per Tirana Art Lab, aquesta instal·lació va ser seleccionada com una de les 8 obres guanyadores al concurs “Art en Espais Públics 2022”, finançat pel Ministeri d’Economia, Cultura i Innovació dAlbania.
Tenim exemples propers de com els programes d’art a l’espai públic poden revitalitzar i redefinir una ciutat, com és el cas de la Barcelona preolímpica. Per això cal pensar que “Terminal for Tirana” serveix com a eina de transformació de la identitat i projecció cultural de Tirana. I que comporta profundes implicacions per al teixit cultural i social d’una Albània en transició des del passat socialista l’art públic del qual era un recordatori constant del poder institucional i la ideologia dominant.
Situada a l’entrada del Centre Hospitalari Universitari Mare Teresa, “Terminal for Tirana” ofereix un espai contemplatiu on els visitants poden experimentar una sensació d’eufòria, pau i la sensació de transcendir les barreres físiques. Aquesta instal·lació site-specific s’inspira en els profunds records de pacients que han viscut experiències properes a la mort (near-death experiences, NDE), creant així un espai on l’art, l’espiritualitat i la ciència s’entrellacen.
Composta per un cilindre de polietilè de 6×3 metres de diàmetre, il·luminat des de l’interior per neons LED alimentats per energia solar, aquest túnel de llum convida els visitants a endinsar-se en una experiència d’un altre món que recorda les descrites a les NDEs : un viatge a través d’un túnel fosc cap a una llum envoltant i radiant. L’elecció temàtica de Halatek entrellaça art, espiritualitat i ciència, oferint un espai meditatiu que reflexiona sobre la vida i la mort afegint una exploració profunda de la consciència humana a l’impressionant espectacle visual.
El projecte “Art en Espais Públics 2022” és especialment notable atès el context històric d’Albània. Com a nació post socialista, la utilització i el significat de lespai públic ha experimentat transformacions significatives. Sota el socialisme, els espais públics estaven sovint molt regulats, i l’art i l’arquitectura servien a propòsits propagandístics. En el període contemporani, aquests espais han esdevingut sorres per a l’expressió de noves identitats i el foment del discurs públic. Per això, la instal·lació de Halatek transforma l’espai públic en un lloc de reflexió, trencant els usos utilitaris i ideològics del passat.
Finalment, és encoratjador que hi hagi projectes que impulsen l’art públic, especialment en un temps en què tot sembla aturar-se o, encara pitjor, retrocedir en termes de pau i convivència. “Terminal for Tirana” es percep com una proposta poètica i també un full de ruta per a la intervenció estètica. Aquesta instal·lació d’art lumínic s’erigeix com un far de creativitat i de reflexió, convidant tant a la introspecció individual com al compromís col·lectiu amb els grans misteris de l’existència. Això subratlla la funció de l’art públic com a vehicle per a la consciència, la vida, la mort, l’empatia i, per què no, l’alliberament.
Però no només això, qui com jo hagi tingut l’oportunitat de visitar Tirana recentment, segurament deu haver notat com la ciutat està experimentant una transformació notable, tant en arquitectura com en urbanisme. Destacant en aquest renaixement l’impressionant Downtown One Tirana, una torre d’ús mixt dissenyada per convertir-se en una nova icona urbana, ubicada al costat de la igualment imponent mesquita. Projectes com TID Tower, Eyes of Tirana i Book Building subratllen el renaixement arquitectònic de Tirana, amb la col·laboració d’estudis d’arquitectura internacionals de renom.
“Terminal for Tirana”, instal·lació permanent a l’entrada del Centre Hospitalari Universitari Mare Teresa, Tirana (Albània)
María Muñoz Martínez és gestora cultural i educadora formada en Història de l’Art i Enginyeria de Telecomunicacions, aquesta hibridesa forma part de la naturalesa. Ha estat professora d'”Història de l’Art de la primera meitat del segle XX” a ESDI i actualment imparteix l’assignatura d'”Art en un context global” al Màster de Gestió Cultural IL3 de la Universitat de Barcelona. A més, a cavall entre Berlín i Barcelona, col·labora habitualment en diferents mitjans escrivint sobre art i cultura i posant èmfasi en la confluència entre art, societat/política i tecnologia. Us apassiona la imatge en moviment, la música generada electrònicament i els mitjans digitals.
Retrat: Sebastian Busse