El món és rodó, però la gent es troba a les cantonades: Eli Cortiñas, artista espanyola d’origen cubà, nascuda a Las Palmas de Gran Canària, Espanya. Ella viu i treballa a Berlín, Alemanya. Jo vaig nàixer a Almeria, Espanya, però conec Eli a  Berlín, Alemanya. Eli celebra la seva primera exposició individual institucional d’aquesta envergadura a Alemanya, a la Kunstverein Braunschweig. El nom de l’exposició ésThe Body is The House, The House is But Haunted (El cos és la casa. Però la casa està encantada). El títol s’ha pres i capgirat de l’obra de 1968 A casa é o corpo (La casa és el cos) de Lygia Clark, artista nascuda a Belo Horizonte, Brasil.

Aquests encreuaments de camins són habituals en la pràctica artística d’Eli. Per crear les seves instal·lacions tant de vídeo com espacials, d’una banda, creua cultures visuals contemporànies i històriques; de l’altra, utilitzant el muntatge i el collage, entrellaça i dissecciona imatges i narratives de fonts diverses i heterogènies: Internet, pel·lícules analògiques, programes de televisió, publicitat o propaganda.

Els discursos, avui dia, seran interseccionals o no seran! Feminisme, postcolonialisme, poder, teoria decolonial, identitat femenina, memòria històrica, extractivisme i el llenguatge de l’economia són presents en les obres de Cortiñas.  Així, les apropiacions artístiques, les gravacions i la criollització apareixen amb més força que mai per contrarestar els codis establerts per la societat a través de  treballs poètics i sensuals en diversos formats.  L’artista  propicia una trobada dinàmica, on preval l’obertura a les diferències, garantint la diversitat, i revelant els contextos de producció i consum inscrits en les imatges, així com els patrons de percepció amb els quals operen.

Destined to be Forever A work In Progress, video instalación 2 canales, 2022

Però tornem a la rodonesa, els encreuaments i les narracions. A la Kunstverein Braunschweig, una vila del primer classicisme —construïda el 1808—, l’entrada està emmarcada per dues columnes jòniques coronades per un fris amb la inscripció SALVE HOSPES (del llatí, “Sigues benvingut, convidat”). A l’interior, un vestíbul circular de dos pisos distribueix les habitacions que l’envolten. Aquesta vila va ser moltes coses abans que un museu, i va ser, per descomptat, una casa. En l’exposició d’Eli Cortiñas, la casa es mostra com un organisme circular en el qual el cos-casa-organisme està encantat. Tota la mostra en si funciona com un gegantí collage multisensorial que evoluciona orgànicament. I el collage, com diem, és una de les pràctiques més utilitzades per l’artista. Després d’entrar a la rotonda, “dona la benvinguda” als visitants la nova peça el nom de la qual no pot ser més apropiat per als temps que vivim, Destined to be Forever A work In Progress, una videoinstal·lació de dos canals realitzada a partir d’imatges apropiades sobre consumisme.

The Body is The House, The House is But Haunted, serie de 4 collages, wallpaper, 2022

Sota el nom homònim de l’exposició, segueix la sala metacollage que consta de 4 collages analògics sobre paper, sobre un gegantí collage digital sobre paper pintat. Les sales interconnectades permeten veure les obres d’una habitació a una altra i viceversa. Com una dansa envoltant, cada espai és una composició d’imatges en moviment, imatges estàtiques tancades en paper pintat, so, textos penjants i elements arquitectònics.

Vista circular expo

El món que ens envolta cada vegada està més emmotllat per algoritmes i scripts: el coneixement es negocia a partir de fórmules algorítmiques compostes per uns i zeros. I aquests zeros i uns poden iniciar accions. Entre els desenvolupaments tecnològics més celebrats hi ha la capacitat de les màquines per “aprendre”, i l’aparició de noves formes d’interacció entre humans i màquines. Llavors, “Qui és el duel de la narrativa?” es pregunta Cortiñas en la seva peça de vídeo Not Gone With The Wind. Presentant a Sofia, una IA en conversa amb una altra IA, Bina 48 i un xat bot, l’obra aborda la feminització i l’històric biaix racial i de gènere endèmic de la tecnologia La reflexiva conversa entre les tres IA s’ha realitzat de forma magistral a través del muntatge en mode pla/contraplà. Rols femenins, maternitat i què és la felicitat si no és la imatge d’un petit i alegre Bambi saltant a la platja.  El vídeo de Bambi es va fer viral durant la pandèmia, quan la gent estava en tancaments severs arreu del món i les imatges del món “natural” apoderant-se de les nostres ciutats i paisatges van començar a aflorar com una reflexió romàntica, però malauradament curta, sobre com els humans impactem negativament al planeta i descuidem les nostres espècies companyes.

In Order For People to Feel It. That’s Called “Soul”, wallpaper, 2022

Entre el capitalisme accelerat, els bitcoins, els animals, els fongs, l’esgotament sistèmic, els humans i els no humans, el final d’aquest impressionant circuit arriba a la fastuosa sala dels miralls, on segur que les “parets tenen sentiments”, com la peça homònima d’Eli, Wall Have Feelings. Arquitectura i ideologia, una associació tan antiga com la humanitat, aquí l’artista explora com l’entramat urbà, l’ecosistema d’edificis i objeccions que ens envolten conten al detall una història sense fi d’ideologies, sistemes, governs i polítiques que és superposen i intercalen en una narrativa que és de tot menys lineal.

Walls Have Feelings, instalación video monocanal, 2019

Si tota (in)justícia prové de la (in)discriminació en totes les seves combinacions, com pot l’art ser efectiu sense ser (a)doctrinant? Esperem molt però que molt, que l’art continuï sent aquest nínxol de llibertat per qüestionar els sistemes universals que, en el seu empeny per representar la vida i el coneixement, ens condueixen a un pensament homogeneïtzat, exaltat, radicalitzat, heteropatriarcal i limitat. Les obres d’art d’Eli Cortiñas són rizomes que sacsejaran el teu cervell perquè es ramifiqui, es retrobi, s’expandeixi i s’estengui. Un exercici necessari per mantenir el múscul cerebral actiu!

I’ve Always Demanded More From The Sunset, video instalación 3 canales, wallpaper, 2022

I’ve Always Demanded More From The Sunset, video instalación 3 canales, wallpaper, 2022

The Body is The House, The House is But Haunted, serie de 4 collages, wallpaper, 2022

Vista expo, al fondo video Not Gone With The Wind, instalación video monocanal, 2020

Totes les images: Cortesia Kunstverein Braunschweig. Fotos © Joe Clark

[Foto de portada: Your Bitcoin Will Not Save You, wallpaper, 2022]

The Body is The House, The House is But Haunted

Comissaris: Nuno de Brito Rocha i Benedikt Johannes Seerieder. En display fins al 2 de octobre

www.kunstvereinbraunschweig.de