L’arxiu A*Desk segons… Natalia Valencia

El text “Devenir pantalla” de Peio Aguirre m’interessa, ja que em fa pensar en una discussió recurrent que tinc en l’actualitat amb col·legues comissaris, amb artistes i cineastes. Aquesta té a veure amb aquella recent “normalització” de la presència del cinema i el vídeo en les institucions d’art, ben descrita per Aguirre. Encara que aquest fenomen ha permès una interpenetració de llenguatges i com a comissaris ens ha obligat a pensar de manera conceptual l’espacialització de les peces audiovisuals al moment de muntar exposicions, l’actual conjuntura de la cultura visual imposa un dèficit d’atenció de part de l’espectador més agut que mai abans. Això opera gairebé en detriment d’aquesta desitjada suavització dels límits entre art i cinema, documental i ficció, cinema i museu, etc. Molt s’ha dit ja sobre l’efecte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la nostra manera de processar la informació, però aquestes experiències i la transformació de la nostra cognició són un procés en desenvolupament. Encara que l’art post-internet poc aporta com a reflexió profunda respecte a això, segueix sent important observar els canvis en la manera en què consumim la informació a les exposicions. Com tractar la idea d’absorció en les exposicions actuals?
“Devenir pantalla”, Peio Aguirre (11/05/2015)