close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

desembre
A_DESK_diciembre.jpg
Domestica

A*DESK

Desembre és un mes en què ens agradi o no, els hàbitats familiars (o la seva idea) s’intensifiquen i els entorns domèstics, propis o aliens, nous o antics, són especialment centrals. També és el mes en què des d’A*DESK hem volgut pensar-hi des del món que ens ocupa, dedicant els seus quatre dilluns a reflexionar sobre allò “domèstic”. La casa, llar o estada privada, totes les implicacions d’aquests conceptes i els seus vincles amb la idea de família (idea primària o complexitzada), en i des d’art contemporani.

Iniciàvem el mes amb una entrevista d’Andrés Carretero a Uriel Fogué, arquitecte, professor i co-fundador del grup de recerca [Inter]secció de Filosofia i Arquitectura. També és, al costat d’Eva Gil i Carlos Palacios cofundador del despatx d’arquitectura elii. La seva tasca com a arquitectes es relaciona directament amb l’art contemporani (han col·laborat amb Alicia Framis o María Jerez) i són recurrents en espais com Matadero Madrid, Tabakalera o el MNCARS.

També vam publicar a Xavier Acarín signant un còctel conceptual brillant en què es posa en relació l’espai domèstic i la subjectivitat, incloent relacions de poder domèstiques o no, i formes de precarietat i explotació; la història de l’arquitectura, les smart houses i els seus vincles amb la creativitat contemporània, les pràctiques arquitectòniques més performatives… i tot això, passant per Le Corbusier, Eileen Gray, IKEA, el MoMA, i Bifo, entre d’altres.

A la tercera setmana, Glòria Guso es va encarregar de repassar l’evolució del vincle públic-privat, les transferències i confusions entre l’un i l’altre i el rèdit de tot això al llarg de la història recent, amb especial atenció al benefici d’aquell que “obre casa seva”, actualment, tant a nivell professional com, més recentment, d’explotació econòmica.

Finalment, tancant mes, Aymara Arreaza escriu una crítica de l’exposició “Llar dolça Llar”, de Ciprian Homorodean a la Capella de Sant Roc, Valls. L’artista, fent de la seva llar un lloc de tots, o a l’inrevés, entre altres coses, posa sobre la taula (de casa), un cop més, els conceptes de precarietat de l’artista actual així com de la precarietat i transferibilitat del propi concepte de llar, que no es troba, ni de lluny, vinculat a un espai determinat quan parlem de professionals o ciutadans migratoris.

Ja ha passat desembre. Feliç retorn a casa.

Tema del Mes

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

30 desembre 2015

Domestica

31 maig 2018

REPETICIÓ

30 abril 2018

A la ciutat

30 març 2018

Feminismes

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)