Escriptors artificials i escritura per a robots

I

Dos matins a la setmana els dedicàvem a l’estudi de les novetats a l’ecosistema de Google. Primer, llegíem les notícies dels grans portals generalistes, Search Engine Land, o bé Search Engine Journal. Després, passàvem als articles de fons: estudis de patents en SEO by the Sea, per exemple. El nostre ofici, el de posicionadors, ens exigia comprendre amb la màxima profunditat possible com funcionava l’algoritme d’indexació de Google i anticipar-nos a les seves evolucions. En cartera, teníem algunes webs comercials amb diversos milions d’usuaris mensuals. Portals web els llocs de treball dels quals depenien del trànsit que aconseguíem els posicionadors.

Estrany ofici, el de SEO (Search Engine Optimization), sacerdotal i divagant; la servitud a un déu fosc que, per a mi, d’alguna forma ja toca a la seva fi. Hi ha un desgast incessant, una quadriculació de la ment que s’acostuma a pensar constantment en termes mecànics. Un, tard o d’hora, ha d’abandonar aquest ofici per pur cansament. Per no poder seguir el ritme de la bèstia indexadora.

En les hores mortes, quan ja havíem donat resposta als clients i tota contingència havia estat abordada i resolta, ens lliuràvem a l’experimentació tècnica. Pensàvem: Què podem fer amb aquest coneixement que tenim? Perquè: si aconseguim posicionar pàgines webs de cotxes, portals gegantescos d’informació de salut, per què no provar amb una mica més sofisticat? En aquestes hores mortes, creem webs estranyes i informes, amb la intenció de veure com respon l’algoritme d’indexació a plantejaments anòmals. Un d’aquests projectes va tenir un desenvolupament parcial però és el que vull rescatar per a aquest article, el tema del qual és la impostura.

Ja que a alguns de nosaltres ens agradava escriure (de forma diletant), se’ns va ocórrer inventar-nos un escriptor de ciència-ficció i intentar posicionar-lo primer en la indexació orgànica de Google i després en la xarxa d’ebooks d’Amazon mitjançant tècniques artificials de posicionament. Decidim planejar-ho tot de la manera més sofisticada possible. Una manera, o tècnica, que ressenyaré aquí resumidament i a efectes imaginatius. Per assenyalar, al seu torn, que la indústria de l’ebook per internet funciona d’aquesta manera, artificialment, i per veure com és possible l’èxit, encara que parcial, tan sols amb el domini de la tècnica.

II

El primer que vam fer va ser construir una pàgina web de temàtica literària i optimitzada per als cercadors en el domini escribien.com. Hi ha més de dos-cents factors, si és que és factible dir un número, que determinen el posicionament d’una web. Però sens dubte, els essencials, són el contingut, l’estructura, la velocitat de càrrega i el link building (considerant que cadascuna d’aquestes paraules amaga molts altres factors susceptibles d’optimització). El nostre objectiu va ser consolidar una pàgina web informativa sobre dos temes: escriptura creativa i gramàtica. En la secció de gramàtica, publiquem exhaustives guies de l’estil: “Tipus de preposicions: guia completa”. En la secció d’escriptura, publiquem exhaustives guies de l’estil: “Com escriure una novel·la en nou passos”. Sempre a partir d’una recerca prèvia a través d’eines com Ahrefso Semrush per a saber què cerca la gent en internet, de quina manera, i que dificultat de posicionament té cada cerca. Amb aquestes eines analitzàvem el contingut de la competència, així com els millors resultats indexats: amb l’objectiu d’igualar-los i superar-lo. El contingut s’escrivia per a l’usuari però tenint en compte les complexes regles inferides de lectura dels robots. Escriptura per a robots, en definitiva. Al seu torn, compràvem paquets d’enllaços en pàgines com Enlazator o Enlazalia i creàvem lentament estructures d’enllaços externs que sortegessin els mecanismes de vigilància de l’algoritme Panda de Google. Després, en pàgines com Publisuites, Prensarank o Leolytics, compràvem enllaços de major autoritat en periòdics i webs de rellevància (molts d’ells molt coneguts i de lectura diària per al ciutadà mitjà espanyol). La construcció d’autoritat externa (mesurada amb mètriques com el Domain Rating de Ahrefs), si es feia bé i en conjunció amb un bon contingut i una optimització del temps de càrrega de la web i altres factors, redundaven en el grial de tot SEO: trànsit orgànic.

Així, al llarg d’un any vam teixir una xarxa amb l’objectiu de capturar trànsit interessat d’alguna manera en temes literaris. [Aquí comença la part imaginativa, no desenvolupada]. A la mateixa web comencem a situar ressenyes de llibres i alguns articles fonamentals per al nostre objectiu, crear a un autor de ciència-ficció del no-res. Un d’ells era, lògicament, la guia: “Els millors llibres de ciència-ficció fins a 2019”. El nostre objectiu aquí era posicionar una guia de lectura per a interessats en la ciència-ficció. Una vegada posicionada, situaríem al nostre autor. Amb el mateix objectiu posicionem “Els millors llibres sobre naus espacials” o “Els millors llibres de terror”. Primer realitzàvem l’estudi, després aplicàvem la tècnica acuradament i, finalment, rebíem trànsit.

Això succeïa sense incidents ni problemes sempre que no hi hagués canvis d’algoritme. Amb els canvis d’algoritme el cercador es fa més intel·ligent i val més que un hagi estat molt fi en la seva tàctica si no vol ser descobert i penalitzat. Així, en poc temps, teníem una web amb diversos milers d’usuaris diaris, amb un percentatge important d’ells entrant directament en les nostres guies de “llibres de ciència-ficció” i uns altres. Usuaris interessats en la lectura i els llibres.

III

D’altra banda, escrivim un llibre de relats. Ho titulem “El futur ja no és el que era” perquè ens va semblar una paraula clau interessant. Aquesta paraula clau, segons Ahrefs, es busca 2200 vegades (a data agost 2019) i té una dificultat 0. Pel que sembla, correspon amb una pèssima pel·lícula de 2016. Pel que aquí teníem un buit per a situar el nostre llibre. Fins i tot el títol del nostre llibre era SEO i anàvem a posicionar-lo per a obtenir trànsit. I, naturalment, en cap moment entraré en matèria sobre què escrivim, quina literatura vam fer, o no, perquè per al cas això és totalment irrellevant. Si que ens vam assegurar que almenys un dels relats tingués una mínima qualitat, per a oferir-lo com a mostra gratuïta descarregable.

Una vegada fet el llibre, el pugem a Amazon KDP i implementem enllaços de compra en totes nostres guies de lectura posicionades a la web. A continuació, comprem ressenyes d’influencers del món cultural i literari, si pot ser especialitzats en ciència-ficció o coses afins, en Tomoson. Financem en aquesta ocasió les adquisicions amb els diners que havíem recollit a la nostra web de la publicitat i, al seu torn, de revendre espais per a articles. És a dir, ens autofinançàvem. Al seu torn, ja que coneixíem bé els nínxols d’ads de tema cultura, comprem trànsit en pàgines com Exoclick, Adwords o Facebook Ads. Al seu torn, ens encarreguem de posicionar el nostre producte a Amazon, amb la seva respectiva tècnica associada. En essència, construïm un canal, un doll a pressió, una ejaculació suprema de trànsit especialitzat sobre banners, pàgines d’aterratge i tota classe de reclams per a la compra d’un llibre per al qual, d’altra banda, havíem creat desenes de ressenyes reals però artificials, donant-li una aura i un empaquetatge que no tenia en absolut. Ho escrivim en tot just una tarda, per a passar l’estona. Rebíem trànsit orgànic que comprava, i trànsit pagat que comprava. Aquest procediment, amb múltiples variants i subtileses és el que utilitzen centenars o milers d’ebooks que ara mateix copen les llistes de venda.

Amb intel·ligència i finor és possible construir mentides del no-res. Ignoro fins quan, i amb quins efectes.