close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Videoart a mitjanit BCN, un projecte d’A*Desk

Videoart a mitjanit BCN, un projecte d’A*Desk

Videoart a mitjanit BCN és un projecte d’A*DESK en col·laboració amb  Videoart at Midnight Berlin que tindrà la seva gran premier divendres 17 de setembre a les 23h al cinema cooperatiu Zumzeig, presentant els films excepcionals d’Omer Fast i Tobias Zielony per part de VAM Berlín i Momu & No Es per part de VAM Bcn.

 

La voluntat d’A*DESK d’experimentar i renovar formats des dels quals poder dur a terme programes de difusió sobre cultura contemporània ens condueix a Videoart a mitjanit BCN, comptant amb l’antecedent, la tracció, i l’exitosa fórmula de el projecte Videoart at Midnight Berlin fundat per Olaf Stüber i Ivo Wessel en 2008 —des llavors dirigit per Stüber—.

Videoart a mitjanit (d’ara endavant VAM) té el propòsit d’acostar el vídeo art al públic de manera gratuïta en un horari en el qual el cinema ja ha acabat la seva programació (mitjanit) per a proporcionar una experiència sensorial i cognoscitiva distintiva, en una sala dedicada i fosca, amb pantalla de gran format i podent concentrar tota l’atenció en l’obra.

VAM introdueix del cinema expandit i la possibilitat de visualitzar els treballs que en exposicions normalment es presenten en pantalles o monitors de TV en obert al costat de moltes altres peces que limiten —la majoria de les vegades— el temps d’atenció a un parell de minuts amb condicions sonores i lumíniques no favorables.

VAM com a experiència cinematogràfica. El cinema requereix el 100% de la nostra atenció, en una sala fosca i dedicada a aquestes obres, tanquem la nostra ment durant aquest temps per a lliurar-nos a l’espectacle del setè art. El cinema ens sedueix, les imatges en moviment dels artistes ens animen a desafiar les nostres experiències cinematogràfiques individuals, fent possible generar un debat que reflecteixi l’obra d’art.

Els artistes són presents. És la seva nit. VAM introdueix al públic els creadors de les obres amb la finalitat que presentin els seus treballs i motivacions en directe. És aquesta una oportunitat única per a conèixer als artistes i acostar-se a les seves línies de pensament en primera persona.

VAM sempre té lloc els divendres a mitjanit. La mitjanit és una hora especial. No hi ha moltes altres activitats culturals a aquesta hora a la ciutat i si algú acudeix a l’esdeveniment, realment vol veure el que es mostra. El públic que atendrà el VAM vindrà amb una certa predisposició i per tant la recepció està assegurada.

L’objectiu de VAM Bcn és també activar i reviure l’espai del cinema com a lloc de trobada i intercanvi, alguna cosa que està desapareixent amb els nous paradigmes que comporta la digitalització i les plataformes de streaming. Amb VAM se li dóna una segona lectura a les sales de cinema tradicionals, utilitzant el cinema després de la seva última sessió, és a dir, a mitjanit.

VAM vol establir un vincle entre Barcelona i Berlín. Totes dues ciutats comencen per B, vídeo i vincle amb V. Vincle nord-sud i viceversa entre el Mediterrani i la capital alemanya amb la finalitat de donar a conèixer la producció actual de videoart de la singular escena artística internacional de Berlín i oferir als artistes que treballen amb cinema i vídeo una plataforma pròpia.

La funció de VAM Bcn és acostar el videoart a persones que no estan familiaritzades amb aquesta disciplina i presentar vídeo artistes internacionals amb base en Berlín juntament amb artistes nacionals, a la Ciutat Comtal de la mà de Zumzeig, plataforma de difusió audiovisual oberta a altres activitats culturals com és el cas de VAM Bcn.

Després del llançament en 2021, VAM Bcn presentarà de manera alternada un artista amb base en Berlín comissariat per Olaf Stüber i subseqüentment un artista nacional comissariat per A*DESK.

VAM Bcn és un esdeveniment gratuït i obert a tot tipua de públic i té lloc a Zumzeig, Carrer Béjar 53, 08014 Barcelona. Metro: Sants (L5), Tarragona (L3), Hostafrancs (L1). Veure mapa.

Incidents Recurrents, gran opening 17 de Setembre a mitjanit

 

Per a la gran obertura de la qual esperem que sigui una sèrie periòdica d’esdeveniments, i sota el títol d’Incidents Recurrents, VAM Bcn i VAM Berlin han seleccionat els següents artistes (per ordre alfabètic) i obres: Omer Fast, 5000 Feet is the Best, faux documental i realitat complexa; Momu & No És, Global Windshield, el musical i tres films de Tobias Zielony: Hurd’s BankMaskirovka i Le Vele di Scampia.

5000 Feet is the Best d’Omer Fast (Jerusalem, 1972; viu i treballa a Berlín)


5000 Feet is the Best
 es basa en converses amb un operador de drons estatunidenc gravades en un hotel de Las Vegas. Davant la càmera, l’operador parla dels aspectes tècnics del seu treball i de la seva rutina diària. Fora de càmera, descriu breument incidents en els quals el dron va disparar tant a militars com a civils. El film passa repetidament del documental a la ficció, entrellaçant el relat de l’operador amb escenes que mostren altres crims a Las Vegas i els seus voltants, portant a l’espectador a un viatge sinuós per la ciutat dels casinos.

5000 Feet is the Best, GER/USA, 2011, 27′, VOSE

Gran part de l’obra d’Omer Fast s’endinsa en la psicologia del trauma contemporani, basant-se sovint en la difuminació de la memòria i la narració d’esdeveniments reals a través de la convenció cinematogràfica. La seva obra va més enllà de les formalitats de la narració, travessant la realitat i la no realitat. I tracta de l’estatus de la imatge com a eina per a difondre informació, tant real com fabricada i de com canvien les històries quan es narren des de diferents perspectives. Moltes de les seves obres recents examinen els canviants límits del conflicte modern a través de les històries personals dels implicats.

Global Windshield, The Musical de Momu & No Es (viuen i treballen entre Païssos Baixos i Espanya)


Global Windshield, The Musical 
replica l’estat d’hipnosi produït per la conducció prolongada d’un vehicle en un entorn altament predictible per a repensar i imaginar futurs preferibles. Un viatge en un escenari desconnectat de la naturalesa que investiga des del més humà la sensació de pèrdua de control, fracàs i impotència. Les cançons en el vídeo exploren com ignorem els signes que es manifesten al nostre voltant per a viure en un món anestesiat per les promeses i esperances que les tecnologies ens ofereixen.

Global Windshield, The Musical, 2018, 18’55’’

El treball de Momu & No Es (Lucía Moreno, Basilea, 1982 i Eva Noguera, Barcelona, 1979) es basa en un exercici de resignificació del quotidià i en la combinació fantàstica entre realitat i ficció. Una obra que planteja un sistema de desdoblaments delirants (aparentment ingenus però subversius en profunditat) que es nodreixen del literari per a generar històries possibles que semblen haver quedat ocultes o oblidades en els secrets del real. Qüestionen rols socials, l’ús de la tecnologia en el present, la teoria d’afectes, fracàs o les promeses fallides de felicitat i intervenen paradigmes establerts. Desenvolupen trames, esdeveniments i rondalles amb referents en la cultura popular, i els seus projectes combinen vídeo, performance i instal·lació.

Hurd’s Bank, Maskirovka i Le Vele di Sampia de Tobias Zielony (Wuppertal (GER), 1973; viu i treballa a Berlín)


Hurd’s Bank 
aborda el contraban de petroli en la costa maltesa, l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia i la qüestió de què podem veure i què no.

Hurd’s Bank, 2020, 15 min, VOSE

Maskirovka se centra en l’escena underground queer i tecno de Kíev després de la revolució de 2013. El terme “maskirovka” descriu una tradició de tàctiques bèl·liques russes d’engany. Els recents esdeveniments polítics, així com la ingerència russa en els assumptes interns del país, es veuen com una trista paròdia en la qual tot és possible però res sembla ser real. La vida, a tots els nivells, està abocada a una situació en la qual no hi ha bé ni malament.

Maskirovka, 2017, 9 min, silent

Le Vele di Scampia és un vídeo en stop motion que retrata el gran projecte modern d’habitatge urbà construït entre 1962 i 1975 en el barri de Scampia (Nàpols). Té el nom de Vele di Scampia (veles de Scampia en catalá), pels enormes edificis de formigó de forma triangular que recorden a una vela de vaixell. Scampia està assotat per la desocupació, té un altíssim índex de criminalitat i per tant pastura fàcil per al sindicat del crim, la Camorra.

Le Vele di Scampia, 2009-2010, 9 min, silent

Tobias Zielony es va fer conegut per la seva representació fotogràfica de minories juvenils en zones suburbanes. Entre els temes i realitats socials que investiga estan el canvi estructural, la migració i l’abús de drogues, així com el treball sexual. Els seus retrats personals tenen un caràcter informal, sensible al llenguatge visual, als gestos i a les poses de la persona que utilitza per a escenificar. El seu enfocament crític del documentalisme —tant en obra fotogràfica, com en els seus vídeos i pel·lícules d’animació— es manifesta en la seva recognoscible estètica i relació amb la ficció.


(Imatge destacada, fotograma del film Maskirovka (2017) de Tobias Zielony)

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)