2014 best wishes

D’aquí a un any m’agradaria poder dir que al 2014 no m’han pres el pèl. Perquè ho he sabut veure abans que passés o perquè senzillament s’ha deixat de fer en el meu entorn. Que no ens han estafat a cap de nosaltres. Potser aquest entorn haurà permès, per fi, que fem les coses amb passió i sense reserves, al màxim i no a mig gas, per deixar de banda allò de que més val prevenir que curar i tot això de la precaució que ens ha estat inculcat per algú que segurament no tenia ganes de viure la vida amb risc. Igual que qui no plora no mama, qui no arrisca no guanya (o no fracassa, que això també forma part del actuar sense objeccions).

Si aquest any som capaços de fer allò que ens ve de gust sense por a quedar-nos amb un mal regust de boca després serà que alguna cosa ha canviat a millor. Sense haver de quedar bé amb tothom ni auto-censurar. Si podem seguir confiant en amics i coneguts per portar projectes endavant perquè encara queden professionals que, malgrat tot, volen seguir en això. I tot per una mica més que visibilitat, capital simbòlic i un parell de festes. En fi, si al 2014 els artistes, crítics i comissaris emergents podem dir que hem emergit ja i que el que fem té una mica més de valor que el fet de ser nou i jove, si podem començar a ocupar-nos de donar la mà a la següent generació i d’ajudar-nos entre tots, haurà estat tot un triomf.