afterglow: la revolució s’ha acabat – Transmediale 2014

afterglow, la resplendor a la posta de sol, al calmar-se un volcà, en superar l’èxtasi en la seva consumació. La calma després de l’excés: benestar i buit des de les promeses no complertes de la societat de la informació. És el lema d’aquesta 27a edició del festival “Transmediale: Art & Digital Culture” a la Haus der Kulturen der Welt, Berlín. “Lluny de l’immaterial i l’inofensiu, les tecnologies digitals estan profundament arrelades en allò geofísic i el geopolític. afterglow produeix per art de màgia aquest estat ambivalent d’allò digital, on el que sembla quedar de la revolució digital és una nostàlgia paradoxal per l’alta tecnologia que alguna vegada se’ns hauria promès”, explica Kristoffer Gansing, director artístic de l’esdeveniment, qui sentencia: “La revolució ha acabat. Benvinguts a la resplendor”.

El programa d’aquest 2014 en contempla quatre: un cicle de conferències com “Afterglow of the Mediatic”, que es concentra en la cultura tecnològica provinent de la mineria, “Hashes to hashes“, orientada a les polítiques de control de la informació, així com la irònica pregunta “Will you be my Thrashure?“, que mira com construïm les emocions i allò post-orgàsmic en el moment digital.

La instal·lació Critical Infrastructure de Jamie Allen i David Gauthier és una obra comissionada que impacta per la seva presència. Lents topogràfiques estan disperses per tot el hall de la Haus der Kulturen der Welt, cadascun amb una pantalla que descriu fluxos d’informació. L’espai cultural, que des de 1989 es dedica a l’exploració de les pràctiques i discursos del món sencer, és intervingut així amb un cabal d’informació que emergeix de l’interior i l’exterior. Els likes que s’estan generant a la Xarxa, els petits i ínfims moviments tel·lúrics, el desplaçament de valors en una borsa: tot es tradueix en informació que s’ha de correlacionar en un joc que explora què és el post-digital, quina part de vida ens queda.

D’altra banda, una hackathon anomenada Art Hack Day reuneix més de 80 hackers i artistes medials que busquen respostes col·laboratives a la necessitat “de crackejar el procés de fer art, amb un especial èmfasi cap a les tecnologies de codi obert”. El projecte, curat en col·laboració entre la Transmediale i LEAP (Lab for Electronic Arts and Performance), integra entre el 27 i el 29 de gener als creatius en una crisi a les fronteres entre activisme i art medial.

“En tant que codificadors – assenyalen en un manifest – temem al sistema dels “llegats”, un tros de ferralla vella que no sabem com llançar a les escombraries. Com artistes, estem temptats per les explosions de frescor i novetat, més art de menor valor. Els negocis i els governs reuneixen més dades, més connexions, més context. Recollint aquests impulsos sense contemplació, perpetuem el cicle de bombo tecnològic i, sense intenció, escurcem la vida mitjana dels nostres artefactes”.

Un Screening de 35 pel·lícules de 1931 a 2013 l’eix de les quals és l’experimentació i el desenvolupament de la relació entre vida, art i experiència; performances i activitats paral·leles com la Marshall McLuhan Lecture o el festival de música electrònica Club Transmediale o l’Anthropocene Observatory #2 -un projecte multimedial que es concentra en la construcció d’un món amb base en l’humà i el post -humà, basat en el control total dels processos ecològics, científics, econòmics, socials i culturals a través de la tecnologia.

El concepte curatorial de Gansing, que es dedica des de fa quinze anys a projectes d’encreuament entre art, activisme i cultura en xarxa, es caracteritza per recuperar un bon parell d’ideals postmoderns (si és que n’hi ha): la recerca de respostes a la fi del tot. En això, unifica interrogants propis de la ciència, l’art i la vida per un cos d’activitats que penetren a Berlín com a fluid que genera fusió d’experiències i obstacles de lectura, integrant.