close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

17 novembre 2012
Ai-Weiwei-Never-Sorry-1.jpg
Ai Weiwei: Never Sorry

Paloma Checa

Sobre una taula blanca hi ha una estructura de palets xinesos. La pota d’un gat taronja s’apropa amb prudència; s’atura i avança diverses vegades, fins que, si: decideix entrar a jugar amb ella. L’animal posa la pota de ple entre els palets, que es cauen, i s’arrebossa per la taula aixafant el que queda de la piràmide. Al voltant hi ha cinc homes i una càmera mirant. Un d’ells fa el gest d’intervenir per evitar que el gat ensorri les altres estructures que hi ha a la taula. “No”, diu Wei. “Deixa’l, no ho destruirà”. Per a Ai Weiwei no hi ha una força superior contra la que lluitar. Ell és un, amb allò que succeeix. No perd energies en esquivar-ho. Al contrari, ho inclou en el seu personatge, i és mitjançant aquesta total incorporació de l’escenari a la seva figura que dóna forma a la seva manera de ser artista.

El documental “Ai Weiwei: Never Sorry” (Alison Kalyman, 2012) retrata al controvertit artista xinès, actualment una veu clau en el reclam per la llibertat d’expressió a la Xina, com algú que va sempre dos passos per davant. Artista jove als EEUU entre 1984 i 1993, inevitablement pobre i lliure, ha convertit el seu projecte personal en recrear aquella il·lusió de llibertat, avui a la Xina. La representació del gaudi d’aquesta sensació és la seva gran imatge.

La cinta mostra un Wei que és conscient, com en el seu dia ho fou Warhol, del grau de manipulació del llenguatge de la publicitat al que es pot arribar. Sap que el seu nom és marca, i sap a més, que en ell, allò personal i allò nacional es fon en la lluita conjunta per una llibertat disfressada de fer el que li doni la gana. Les seves primerenques destruccions de gerros Ming, el negatiu d’un temple construït amb portes de temples de la Documenta 12 o les llavors de la Sala de Turbines, es fonen amb com parla del fill que té amb una altra dona que no és la seva muller, el seu menyspreu pels policies de peu de carrer, o l’alegria amb la que celebra la concessió del Nobel de la Pau a Liu Xiaobo. En ell, la total transparència sembla no ser un problema, doncs és el que en principi exigeix el seu contrincant: el règim.

Una cinta biogràfica interessant on veure-hi el retrat d’un gran senyor que regeix el seu feu amb simpatia i mà occidental; un senyor que fa política, a la seva manera, des del seu estudi emmurallat del districte de Caochangdi.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l'Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d'art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen "Realism in the Work of Maria Thereza Alves," Afterall journal, Fall 2017, i "Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana," in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

Pub

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)