ARREL

L’hivern és una estació freda i quieta, en què la terra sembla aturar-se i callar, i tot s’allunya de l’esclat vibrant estival. L’arrel ens fa pensar en el que roman sota terra i vincula aquesta aparent quietud amb l’essència de la vida i amb les entranyes del món. Al curs Branca, arrel, brot, tija, desenvolupat al Centre d’art La Capella en el marc de les Escoles de context, l’hivern i l’arrel ens van dur a adoptar la lectura com a motiu d’aquesta estació, i a declarar que llegir és indissociable de qualsevol forma d’escriptura. En aquestes sessions de treball hem cercat el recer i l’escalf d’alguna forma de foc, hem compartit recomanacions lectores adients a aquesta estació, i hem analitzat treballs artístics i curatorials que ens porten als llibres i a la paraula llegida. Els imaginaris de gel i de conquestes polars d’Alícia Kopf; el treball amb flors i arrels als cementiris de Jerónimo Hagerman i nyamnyam; les males herbes  als marges de les tombes recollides per Àngels Ribé, convertides en un gran ram de flors; les frases subratllades de tots els exemplars del llibre de Virginia Wolf A room of one’s own de les biblioteques públiques de Suècia, recopilades per Kajhsa Dahlberg; la muntanya de fems daurats que Perejaume va guardar a la intempèrie; les flors cobertes de neu a un jardí botànic que Mariona Moncunill va fotografiar, i la possibilitat, també amb Moncunill, que els llibres siguin finestres entre persones desconegudes separades per milers de kilòmetres si els llegeixen en veu alta al mateix temps. Aquests van ser alguns dels treballs artístics que vam estudiar plegades i que vam tenir presents en l’elaboració d’una selecció de referències bibliogràfiques relacionades, directament o indirecta, amb l’imaginari de l’arrel i l’hivern. Una mena d’esbós de biblioteca hivernal travessat pels vincles entre la mort i la vida, el fred i el refugi, les transformacions imperceptibles, l’aïllament, el silenci, les cabanes i la neu.