close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Ayer y hoy

Magazine

01 març 2010

Ayer y hoy

No nos cansaremos de agradecer el recibir un premio por parte de los galeristas. Significa, entre otras cosas, que existe una voluntad constructiva de cara al sector, entendiéndose que todas las partes son constitutivas y que toca seguir trabajando -desde cada posición- para mejorar lo que nos rodea y lo que nos define.

Seguimos en ello. En este número nos centramos en otros ritmos. Si en el número anterior el peso estaba en el mercado, en este queremos insistir en la necesidad de repensar los sistemas de relación, producción, presentación y definición en arte. Encontramos exposiciones que buscan ser un lugar y un tiempo activo, instituciones que buscan otros caminos y posibilidades, y también observamos propuestas que se consideran fuera del contexto del arte contemporáneo pero que beben de las mismas fuentes. En este número de A*DESK Javier Hontoria se acerca al Musac y su propuesta expositiva abierta, Martí Manen habla sobre algunos modelos institucionales que trabajan en otros ritmos, Marcela Römer cuestiona el conservadurismo en arte, y Alba Mayol analiza la última película de Michael Haneke.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)