Berenar-se els Estats Units. Palimpsesto caníbal, d’Enrique Chagoya

Un tòtem africà ingereix un braç encara cobert per la màniga d’una samarreta marinera. I Pablo Picasso, cubista i desmembrat, no pot més que suportar la situació, posant en un escorç qual senyoreta d’Avinyó, com a nou protagonista d’ Els nenúfars de Monet.

Al contrari del que es pot esperar d’un títol com Palimpsesto caníbal,, aquesta és de les poques imatges sagnants de l’exposició d’Enrique Chagoya a l’Artium. No és gore ni hi ha vísceres, però sí corrosiva sàtira. Perquè amb les seves pintures, còdexs i escultures, l’artista mexicà es berena als Estats Units.

Immigrant mexicà als esteits, sembla que fa seva la màxima d’inserir-se en el sistema per rebentar-lo des de dins. Chagoya va néixer en el Districte Federal l’any 1953, i en aquesta superpoblada urbs va estudiar Economia, a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. En els seus anys d’estudiant va treballar en projectes de desenvolupament en àmbits rurals, el que va reforçar el seu interès per la política i l’activisme social, trets ben patents en la seva obra artística. L’any 1977 va emigrar amb la seva dona als Estats Units d’Amèrica, i es va guanyar la vida com a il·lustrador i dissenyador free-lance mentre estudiava una llicenciatura en arts a l’Institut d’Art de San Francisco, i un màster a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. L’any 2000 rep la nacionalitat, convertint-se en ciutadà americà.

És així com s’introduí al sistema. I ho va fer de tal manera, que avui és professor del Departament d’Art i Història de l’Art a la Universitat de Stanford, i la seva obra és present a les col·leccions de la majoria de les institucions de renom d’aquest país.

No obstant això, aquest no el va engolir, ni Chagoya es va assimilar a ell. Perquè l’artista es queixa, critica el sistema, el parodia i ridiculitza, des de la seva tribuna de Stanford i en cadascuna de les seves obres: un Sagrat Cor assegut en un tanc és el que dóna la benvinguda als mexicans i centreamericans nouvinguts als EUA, una dona negra víctima d’un naufragi és una relectura de la teoria de la plusvàlua, els United States of America estan més aviat untied (desunits), i el bitllet verd no val un dòlar, sinó una recessió.

Mickey Mouse, la verge, calaveres del ‘Día de los Muertos’, els pobles originaris d’Amèrica Llatina, Obama i Bush, còdexs de paper amate, l’artista juga amb imatges provinents de tots dos costats de la frontera, les superposa i confronta. I el resultat no és un amalgama multicultural amable. Chagoya llegeix les imatges en termes de relacions de poder, i es posiciona: assegut a la taula, sostenint ganivet i forquilla, i esmolant l’ullal.