Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Llevamos un tiempo de re-escritura de la historia, de repensar la institución, de acercamiento a lo político, de trabajo con lo social, de mirada crítica, de posicionamientos varios. El vocabulario del contexto del arte ha asumido muchos elementos sin ningún problema, proponiéndose una voluntad de cambio y de redefinición. ¿Es así? ¿O nos estamos acercando peligrosamente a un formalismo para la lucha? En un momento de cambios globales, y revolucionarios, a lo mejor nos tocaría buscar cierta incomodidad, hacia lo inestable, lo imprevisible. Lo inseguro ya lo tenemos, y no por voluntad propia, sino que es lo que hay.
Tres nuevos artículos. En este número nos acercamos a la mirada hacia las oportunidades del pasado así como seguimos en la actualidad del presente artístico. Haizea Barcenilla se pregunta sobre el modo en que el Pompidou recupera ahora a Mondrian. Clara Duch Alanyà se acerca a la arquitectura revolucionaria rusa en CaixaForum, y Núria Miret visita la exposición de Sara Ramo en la galería Estrany – de la Mota.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)