close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Cloenda

Magazine

02 maig 2011

Cloenda

Ruben Martinez (YP)

L’associació d’artistes visuals va fer un informe que demanava nous jaciments al voltant de l’art. Nous jaciments hi ha, però en relació amb el software lliure, hardware lliure, experimentació sonora, etc. És un tipus de producció que té a veure amb la recerca i l’educació. La recerca hauria de ser finançada públicament. Hi ha un altre valor que té a veure amb altres formes i amb altres sectors productius, i que pot tenir impacte amb altres mercats que tenen a veure amb l’ I+D.

Ignasi Aballí (Representant de la Junta Directiva de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya)

Voldria saber el compromís de com volem fer gran les fàbriques de creació. Augmentar els recursos de suport a la creació. El consell de cultura hauria de tenir una capacitat executiva i no consultiva, hauria de ser un interlocutor directe.

Teresa Sesé (La Vanguardi)

Canòdrom nació como un debate político y nadie ha hablado del proyecto artístico. ¿Alguien se ha preocupado por saberlo? O ¿No entra dentro del debate político?

Jaume Ciurana (CIU)

Cultura i educació no es poden separar. Són diferents accents i es basen en una societat del coneixement. Quan el talent no troba un entorn abonat se’n va a un altre lloc. Cal tenir capacitat de retenir el nostre talent.

Sobre si el sector estava madur o no. Jo crec que l’Ajuntament no pot renunciar en cap moment al lideratge públic, però no ho hem de fer sols. El sector de les galeries esta molt dividit. Demanem interlocutors forts.

El centres cívics són uns centres totalment desaprofitats. És una xarxa d’equipaments dels quals es podria treure més profit.

Àngels Esteller Ruedas (PP)

La iniciativa privada i tot el teixit cultural té força però li falta un suport logístic i la connectivitat. Cal una col·laboració pública i privada a partir d’un sector que els uneixi. La transferència del coneixement és bàsica. S’ha de facilitar que hi hagi recerca però s’ha de facilitar que es tregui benefici.
Respecte a les fàbriques de nova creació, hi donarem suport. Per les galeries d’art com operadors culturals, nosaltres proposem una rebaixa del IBI.

Jordi Martí (PSC)

La relació entre el públic i privat és una de les coses que ens diferencien en aquesta taula. Posem accents diferents. L’Àngels creu que el retorn ha d’anar cap al privat, i l’administració nomes acompanyar. Nosaltres el que proposem es que l’administració tingui un paper mes fort, perquè hi ha vida fora del mercat. La política és bo que estigui atomitzada. Que hi hagi opcions diverses. Però hi ha d’haver objectius comuns: la millora del sector.
Hem plantejat un programa. Apostar pel comerç cultural de la ciutat.

L’ecosistema actual es diferent al de fa 15 anys. Les fàbriques de creació ho han de resoldre, han de fer una xarxa. Hem obert la possibilitat de fer residencies a Barcelona, incorporar la idea de la residència d’artista.
L’increment del preu del sòl fa que sectors com la cultura tinguin més problemes. I els sectors amb plusvàlues petites o a llarg termini queden expulsats. Per això estem plantejant acords amb el patronat de l’habitatge.

Pel que fa al Canòdrom, conec el programa. Estic d’acord en les línies generals, però cal veure com serà la seva programació concreta. Ha de tenir una visió internacional. Això no vol dir importar exposicions, sinó que ha de treballar amb els creadors internacionals. Crec que el fet que hi hagi un director de fora, és positiu per l’ecosistema cultural barceloní.

Però no resoldrem cap problema mentre tinguem un govern que dedica menys de un 1%, amb inversions incloses, a cultura. Tenim el Macba amb menys pressupost del que necessita. Mascarell diu que hi ha estructures massa cares a la ciutat. Cap d’elles ho és si les comparem amb les seves homònimes a Europa. Cal tornar a demanar la idea de doblar el pressupost de cultura.

Ricard Martínez Monteagudo (Coalició Unitat per Barcelona)

Tots els sectors volen atribuir les seves bases en l’educació. Volem insistir en l’educació, perquè tots els sectors s’hi vegin reflectits. Però no cal que tots els sectors tinguin una gran força. I esdeveniments a nivell internacional ja els tenim (com Loop). Haurem de començar a ajuntar-ho tot.

Respecte a la creació dels artistes, nosaltres portem una proposta que té més a veure amb l’econòmic. I curiosament entre els sectors que més creixen hi ha educació i cultura.

En quant a les ajudes a la creació: no augmentaran. Nosaltres farem una proposta perquè la cultura es mantingui. Lideratge públic sí, tot no.

Miquel-Lluis Muntané (ICV-EuiA)

En quant al Canòdrom, el debat polític eclipsa el debat artístic. En aquest cas concret, s’han encès les alarmes. El projecte artístic és engrescador. D’altra banda, el paper dels centres cívics s’ha de reorientar.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)