Compartir per preservar

Agrair de tot cor a Homessesion, ARTefACTE (en particular a Óscar Abril Ascaso) a Lluís Alabern i Norma Vélez (quin trío tan bonic que hem creat!), a Maria Arnal per aclarir els dubtes i ampliar el bosc i a Albert Blancafort pels dies que vindran i la seva passió pels òrgans.

TENORA
Una partitura coreografiada

Les respostes més contundents també s’amaguen a les subordinades.
Creiem, o donem com a veritat absoluta, enunciats que hem construït o emmotllat al nostre gust per evitar entrar de ple a l’ecosistema dels matisos. Cap a l’octubre del 2020, el projecte Homesession m’instiga 🙂 a ser part d’una equació nova, totalment inesperada i de resultats potencialment ilusionants. Permeteu-me dibuixar un context clar abans de seguir amb aquest text, ple de voluta, floritura i altres espècies protegides:

El festival ARTefACTe, concretament la seva primera edició ARTefACTe, Música d’acció convida al projecte Homesession a pensar en un artista i a crear una mena de triangle que acompanya dins l’estructura del propi festival, aquesta mena de combinatòria única. D’aquesta manera, Homession em convida a mi al costat del MNAC a pensar una acció a fer en el context d’ARTefACTe.

Un cop configurat  l’escenari, reprenc la història anterior.

ARTefACTe planteja una fórmula gairebé matemàtica i un marc d’actuació ampli però ben situat, el de la performance i la música d’acció… coses passen/ Notes sonen. La meva necessitat de no mostrar obertament el meu desubicament  intern, em va portar a acceptar un tour pel museu per dibuixar idees i veure com resoldre el conflicte d’alguna manera. Lluís Alabern, part i còmplice fonamental en tot això, va suggerir gairebé com un xiuxiueig la possibilitat de visitar l’interior de l’orgue que s’amaga a la sala oval. Dic s’amaga perquè són nombroses les persones que han entrat i visitat l’edifici i no s’han adonat de com silenciat i expectant espera i vigila els nostres passos. Un cop dins, ell mateix va agafar un tub i va bufar emetent un so a manera de flauta rara, una vibració que el cel va obrir, la llum va traspasar i gairebé com si el mite de la musa fos un fet consumat, va generar una imatge com les que evoquem en els records, imatges de vegades sense color però amb tots alhora, sense so però grinyolants, sense moviment però amb tota l’acció ja coreografiada. Farem una acció que consistirà a bufar tubs de l’òrgan col·locats al seu costat. Serem set. Anirem de negre i obrirem una esquerda a la nostra quotidianitat que permeti entrar a les llums altres i les melodies noves. Serem un gran oracle secret.

OVAL
Reverberar la possibilitat

Tenora va crear una necessitat inesperada, fruit de les fórmules que ARTefACTe va saber intuir. De sobte era al MNAC fent una residència artística al voltant de la figura de l’òrgan*. Així va sorgir OVAL, un projecte que culminarà en una presentació el 10 de desembre i en què participen algunes de les veus que hem anat llegint i veient a les entrevistes animades de les setmanes anteriors. Avui la convidada té quasi 100 anys, està envoltada de misteri i la componen 11.700 tubs. Aquesta balena, bosc, cova, ésser mitològic ha comportat noves sensibilitats i noves maneres de caminar. Abans d’entrar al plànol dels spoilers i de l’especulació m’he decidit per compartir com a entrevista animada, algunes de les sonoritats que sorgeixen d’aquest ésser i que amb la complicitat de Marçal Cid hem anat registrant a dins.

No més voluta, no més subordinades, no més text.

Test Rítmic Òrgan #3

Audio Òrgan

* L’orgue va ser fabricat a Alemanya per la companyia E.F. Walcker va ser inaugurat el 6 de juliol de 1929 per Alfred Sittard. La primavera del 1955 van començar les tasques de reforma i ampliació de l’orgue amb 2.500 tubs, dirigides per Paul Franck. La meitat dels tubs de l’antic orgue es van fondre per fer-ne els nous i la consola va passar a ser de cinc teclats a sis. L’objectiu era dotar la Sala Oval amb l’orgue més monumental d’Europa. El 8 de juny del 1958, amb el concert del solista Fernando Germani, s’inaugura oficialment el nou òrgan, després de la seva ampliació. Actualment, l’òrgan no és operatiu i està pendent d’un procés de restauració.

(Imatge destacada: Presentació de Tenora, projecte de Fito Conesa resultat de la col·laboració entre Homesession i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va formar part del programa MUSICA D’ACCIÓ promoguda per ARTefACTe, Transit Project i Club9)